600 anys de resistència de les dones gitanes: Tarragona commemora el 25N amb un acte de reivindicació i memòria
Les dones gitanes reivindiquen la seva veu i el seu paper essencial en la lluita contra les violències masclistes i l’antigitanisme.
Cada 25 de novembre, Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones, les entitats gitanes alcen la veu per recordar que la lluita contra la violència masclista no pot entendre’s sense escoltar i reconèixer les dones gitanes. Any rere any, el moviment associatiu gitano torna a assenyalar que la violència no és només física, sinó també institucional, social, cultural i econòmica; i que les dones gitanes la pateixen de manera interseccional, en la cruïlla entre masclisme i antigitanisme.
En aquest marc, i amb un sentit profund de memòria col·lectiva, la Generalitat de Catalunya i diverses entitats de dones gitanes del Tarragonès van celebrar, el 24 de novembre, l’acte “600 anys de resistència femenina gitana” a La Casa del Jardí de Tarragona.
L’acte s’obrí amb la intervenció institucional de Jaume Romero, Director General d’Acció Comunitària i Innovació Social, seguida de la benvinguda d’Ainhoa Carbonell, treballadora social i referent del moviment gitano al territori.
La taula de diàleg “La mediació en femení”, moderada per Tatiana Font, va reunir Trinitat Torres de l’entitat Karing Vaxt, Marisol Amador de l’Associació de Dones i Joventut de Campclar, i Maria Alegria Gabarri, mediadora comunitària de l’Ajuntament d’Amposta. Totes tres van compartir la seva experiència com a mediadores i dinamitzadores comunitàries, destacant la importància del treball de proximitat i del lideratge femení per garantir la igualtat i l’accés als drets socials per part de les dones gitanes.
L’acte va continuar amb una actuació musical i una demostració de defensa personal a càrrec de l’entitat esportiva Guerreros de Fe, un recordatori del dret de les dones a viure amb llibertat, seguretat i autonomia.
Un manifest per fer visibles les violències múltiples i reclamar polítiques reals
La lectura del manifest del 25N va ser un dels moments més emotius i reivindicatius de la jornada. El text, elaborat col·lectivament per les dones gitanes del territori, assenyala que la violència contra les dones gitanes adopta formes específiques i sovint invisibilitzades: estereotips, infantilització, discriminació institucional, barreres d’accés a drets bàsics, culpabilització i manca de reconeixement.
El manifest subratlla que:
- el masclisme i el racisme es retroalimenten, generant una doble opressió;
- les dones gitanes han estat històricament les que han mantingut viva la llengua, la cultura i la comunitat malgrat segles de persecucions i lleis antigitanes;
- la lluita contra la violència masclista ha d’incorporar la perspectiva gitana, ja que sense les dones racialitzades, migrants i pobres, “el feminisme queda incomplet”.
Les entitats reclamen polítiques públiques dissenyades amb la participació de dones gitanes, que reconeguin l’impacte del racisme en les violències, ofereixin suport accessible i deixin enrere els paternalismes. Reivindiquen un feminisme que les respecti i les inclogui, i institucions que deixin de criminalitzar-les per començar a protegir-les.
Memòria, resistència i futur
L’acte va evidenciar que les dones gitanes són, i han estat sempre, resistència, memòria i futur del poble gitano. Són les guardadores del saber oral, les mediadores que cusen comunitats, les educadores, artesanes i artistes que mantenen viva la llengua, la cultura i les tradicions, fins i tot en els moments més durs de la història. El seu lideratge, sovint invisible, ha estat essencial per sostenir sis segles de vida col·lectiva marcada per la discriminació, però també per la dignitat i l’esperança.
Aquest vincle entre memòria i resistència va veure també reflectit en altra de les iniciatives presentades a Tarragona: la mostra itinerant “600 anys de l’arribada del poble gitano”, impulsada pel Departament de Drets Socials i Inclusió. L’exposició, que recorre la història, les persecucions i les aportacions culturals del poble gitano, posa en valor els segles de resistència i permet entendre millor el paper fonamental que les dones gitanes han tingut en la preservació de la identitat i en la lluita contra la vulnerabilitat i la violència.
L’exposició itinerant “600 anys de l’arribada del poble gitano” farà un recorregut per diferents espais de Tarragona. Es podrà visitar:
- al Casal del Mar de Tarragona fins al 7 de desembre,
- al Centre Cívic de la Rambla de Reus del 9 al 21 de desembre,
- i al Centre Cívic de Tortosa del 22 al 31 de desembre.
Una oportunitat per acostar la història i la memòria del poble gitano a tota la ciutadania i continuar reivindicant la força, la dignitat i la resistència de les dones gitanes.
