Catalunya avança cap a un Pacte Nacional contra l’Antigitanisme en el sisè centenari de la presència gitana
Entitats gitanes i experts participaran en la primera comissió catalana per fer front a la discriminació històrica.
El Parlament de Catalunya ha començat aquesta setmana els treballs per elaborar un Pacte Nacional contra l’antigitanisme i per a la inclusió del poble gitano, una iniciativa considerada històrica per ser la primera vegada que es constitueix una comissió d’aquest tipus a la Cambra catalana. Aquesta acció coincideix amb l’any en què es commemoren els 600 anys de l’arribada del poble gitano a Catalunya.
Els grups parlamentaris de PSC, Junts, ERC, PPC, Comuns i CUP-DT, amb el suport de les entitats de l’Intergrup del Poble Gitano, han aprovat un pla de treball que preveu la participació de fins a 83 compareixents, incloent representants d’entitats gitanes, persones expertes i responsables del Govern de diverses àrees.
El pacte busca abordar l’antigitanisme de manera transversal a les polítiques públiques, amb especial atenció a educació, sanitat, habitatge, treball, memòria democràtica i preservació de la llengua romaní i del patrimoni cultural gitano.
Simon Montero, president de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya, va subratllar la importància d’aquest pas: “Cinc segles després, el poble gitano torna a ser reconegut al cor de la democràcia catalana, no com a objecte de persecució o folklore, sinó com a subjecte polític i ciutadà de ple dret”. Montero va agrair el suport dels grups parlamentaris i de les forces polítiques que han fet possible la creació de la comissió, destacant que aquest és un pas fonamental en la lluita contra l’antigitanisme i qualsevol forma de desigualtat o discriminació social.
“La col·laboració entre els gitanos i les entitats serà determinant per impulsar polítiques públiques efectives, reformes normatives necessàries i una inclusió real del poble gitano en la vida institucional i social de Catalunya”, va afegir Montero, tot advertint que caldrà convertir aquest compromís en fets reals.
Mercedes Porras, presidenta de la Fundació Privada Pere Closa, va complementar el missatge recordant que no es tracta només de bones intencions. “L’antigitanisme no és una qüestió de sensibilitat social, és una vulneració sistemàtica dels drets humans, i la seva eliminació és un deure legal i democràtic de les institucions catalanes”, va afirmar. Porras va fer una crida a convertir el pacte en un instrument de transformació institucional, social i cultural, que garanteixi el reconeixement polític del poble gitano com a minoria històrica, així com la reparació simbòlica i material de greuges històrics.
“Durant sis segles hem resistit persecucions, expulsions, marginació i prejudicis”, va recordar Porras, “però amb la memòria sola no n’hi ha prou. Ara és l’hora de transformar-la en drets exigibles, lleis i polítiques públiques que garanteixin que cap nen o nena gitana creixi pensant que la seva identitat és un obstacle”. Per a ella, aquest pacte ha de ser un compromís de país, que transcendeixi colors polítics i impliqui institucions, ajuntaments, escoles, mitjans i societat civil, promovent dignitat, participació i orgull gitano.
Les primeres compareixences amb entitats de l’Intergrup ja han començat, marcant el primer pas cap a un pacte que, segons els impulsors, ha de traduir-se en canvis reals i vinculants per al poble gitano.
