El disseny del Nou Pla Integral del Poble Gitano de Catalunya es troba a la seva fase final
El passat mes de juliol es van posar en marxa grups de treballs amb entitats i experts en els àmbits d’educació, treball, drets essencials, gènere, cultura i antigitanisme amb l’objectiu de definir les polítiques públiques dirigides a millorar les condicions de vida de la població gitana.
Les polítiques públiques desenvolupades per la Generalitat de Catalunya per fer front a les desigualtats que afronta el Poble Gitano es dissenyen i executen de manera conjunta entre el departament de Drets Socials i Inclusió i el moviment associatiu gitano.
Actualment, la definició d’aquest conjunt de polítiques es troba en la seva fase clau, la consulta a les entitats gitanes sobre les intervencions que es consideren necessàries per equiparar socialment la població gitana amb la resta de la societat.
Per precisar les diferents propostes d’intervenció, durant l’estiu van arrancar sis grups de treball, un per cada àmbit -educació, treball, drets essencials, gènere, participació i cultura, i antigitanisme-. En aquest procés intervenen més de 25 entitats gitanes, i per tal de facilitar una major participació, es celebraran trobades a les diferents províncies de Catalunya.
A més del món associatiu gitano, en aquests grups també hi participen referents tècnics dels diferents departaments de la Generalitat de Catalunya relacionats amb el posterior desenvolupament de les polítiques resultants, com són els departaments d’Educació i Formació Professional, d’Empresa i Treball, de Cultura, d’Igualtat i Feminisme.
Aquest procés consultiu serveix, doncs, per donar continuïtat a polítiques orientades al poble gitano que es van iniciar al departament de Drets Socials ara fa tot just vint anys, quan va néixer el primer Pla Integral del Poble Gitano. Aquesta serà la seva cinquena edició i tal com ens explica Tatiana Font, responsable del Pla Integral del Poble Gitano, “neix de les fortaleses i debilitats de l’experiència acumulada en aquests vint anys. Es recull els processos participatius previs a l’hora d’analitzar i sumar esforços per a generar una nova dinàmica basada en els principis d’eficàcia, realisme, participació i responsabilitat compartida”.
Una de les principals novetats d’aquesta nova edició serà la seva durada. Mentre que en edicions anteriors es planificaven les polítiques amb una duració de quatre anys, aquest cop s’aposta per una estratègia que tingui una vigència de vuit anys. La responsable del Pla Integral del Poble Gitano considera que, tot i els avanços aconseguits en les edicions, els resultats “continuen sent insatisfactoris i no s’avança a un ritme suficient” i que part d’aquestes mancances es deuen “a la falta de continuïtat i canvi constant pel fet d’emmarcar-se en un període de només quatre anys que no permet un desenvolupament total de la política”.
Un altre dels aspectes que emfatitza Tatiana Font per tal d’assegurar l’eficàcia de les polítiques públiques és “la implementació d’un sistema d’avaluació continuat que permeti mesurar de manera transparent i rigorosa el resultat de les accions”. “Només així”, evidència Tatiana, “podem ajustar les estratègies a les necessitats reals i garantir que els recursos s’inverteixen de manera òptima per aconseguir un impacte positiu”. El fet de construir una estratègia a vuit anys vista, argumenta Tatiana, “permet una visió més global i alhora mesurable d’aquestes accions d’impacte”.
El procés consultiu finalitzarà durant el mes de novembre, quan cada grup de treball s’hagi reunit tres cops i hagi concretat i prioritzat un conjunt d’accions realitzables pels diferents departaments de la Generalitat de Catalunya. L’equip del Pla Integral del Poble Gitano preveu la presentació pública d’aquesta nova estratègia política per finals d’any.
