Autobiografia
Avui vull compartir una petita anècdota sense importància, per a vosaltres, però que a mi personalment em va sorprendre una miqueta. Revisant continguts que corren per internet sobre la rumba catalana, em vaig trobar que atribuïen la meva història professional a altres artistes, així, sense cap tipus de remordiment.
Personalment em va remoure perquè les persones a les quals els atribuïen la meva història són persones amb les quals vaig compartir la meva vida i a les quals estimaré eternament. El que m’enutja és que existint informació accessible i fonts consultables, no es documenti o contrastin el que escriuen.
Fa anys que la meva croada és compartir tots els meus coneixements de la Rumba Catalana amb aquells que els interessi conèixer-la, des de la meva particular experiència i visió. Especialment vull donar una mica de llum a aquelles figures de les quals habitualment no es parla i que van estar molt temps nodrint la nostra música.
Ara bé, que si ens canvien la història com volen, a part de faltar el respecte, també correm el risc que cristal·litzin relats sobre la rumba que poc tenen a veure amb la realitat.
Així que en aquest lliurament, per a evitar que li adjudiquin la meva història a uns altres, faré una brevíssima autobiografia, un assumpte que em costa molt i que per això estava pendent des de fa molt.
Johnny Tarradellas ‘Chipén’. Vaig néixer el 9 d’agost de 1958 en el barri del Portal, ara conegut com el Raval, un dels enclavaments tradicionals dels gitanos catalans. La meva primera experiència artística es va produir als vuit anys gravant per a la discogràfica Belter un disc amb el mestre Andrés Batista.
Uns anys després vaig fundar el meu primer combo rumbero, ‘Els Calós’, amb Ramoncito Giménez, Joan Ximénez ‘Petitet’ i Rafaelet Laceres. A la fi dels anys 70, canviem el nom per ‘Tobago’ i debutem a la sala Escala de Barcelona. Amb Gilbert Beco, gravem dos LPs, ‘Rumbamanía’ en 1978, i ‘Pinya Colada’ en 1980. Participem en el Festival de Benidorm amb el tema ‘Perdona’m’ de Toni Bernal, component de Nubes Grises.
Al llarg dels 70 vaig col·laborar també amb Los Amaya i amb Chacho, amb el qual vaig gravar el seu èxit ‘Usted abusó’ (Ariola, 1978).
En 1980 vaig entrar a formar part del grup de Peret, amb qui vaig estar fins que va deixar els escenaris per conviccions religioses. En aquest moment em vaig tirar a la psicina com a productor, produint i col·laborant durant més de vint anys amb altres productors com el mestre Barcons, Bardagi, Santi Pico o Max Kitflus. Vaig produir i vaig col·laborar en les gravacions d’una infinitat d’artistes de gèneres diferents. Parrita, Lolita, Serrat, Gat Pérez, Albert Pla, La Platería, Ramunet, Joel, Els Amaya, Peret, Bambú, Huapachá Combo, Ana Reverte, Tonino, Els Patriacas de la Rumba, Sicus, Moncho, Jorge Pardo, Pegasus, i un llarg etcètera.
Vaig debutar en el món de la publicitat creant música per a l’anunci de la Once, més endavant per a la Damm, La Sucrera, Pececitos o creant sintonies per a diverses emissores de ràdio.
Paral·lelament, quan Peret deixa els escenaris, vaig funda el duo Chipén amb Peret Reyes. Editem 7 LPs. En l’últim d’ells convidem a Peret al fet que fos el nostre productor i tornés al món de la música. I en el transcurs de la gravació es va anar animant i va acceptar la nostra proposta. Va ser la seva primera producció després de vuit anys apartat de la música. D’aquí ens vam anar al Velòdrom de Horta a celebrar la tornada als escenaris del Rei, va ser el concert de rumba catalana més emblemàtic de la història.
Després d’allò vaig tornar a gravar un treball en solitari que per títol va portar ‘Només’(Star Music, 1998). L’any 2000 edito el CD ‘Som la Rumba’ (Zanfonia), projecte en el qual reuneixo cinc generacions de rumbers i l’acabo presentant quatre anys més tard en el Fòrum de les Cultures de Barcelona.
En 2007 realitzo la banda sonora original del llargmetratge “El Triunfo”, premiat en el Festival de Cinema de Màlaga com a millor BSO del cinema espanyol, i rebent el guardó a la millor ambientació musical de la Berlinale de 2006, i una nominació als Premis Goya.
L’any 2008 fusiono rumba i bolero amb Moncho en l’espectacle ‘De la Rumba al Bolero hi ha un pas’, estrenat en el Teatre Nacional de l’Havana i en el Teatre del Liceu de Barcelona.
Des de llavors fins a la data he realitzat diverses produccions, vídeo clips, concerts.
Del que més m’ha satisfet en la meva vida professional és haver col·laborat també amb entitats socials i desenvolupar projectes musicals amb nens amb Síndrome Down o amb persones majors.
També he col·laborat amb la directora de cinema Mireia Ros creant la música del documental ‘Down n’hi do’ (Filmax 2018) estrenat en el Festival de Cinema de Màlaga.
També participo en la producció de ‘Els Vells Rumbers’, fent un homenatge al genial Oncle Paló. Van participar ni més ni menys que 46 músics, cantants i amics, sent la producció de rumba catalana amb més participacions en una cançó.
Recupero també als Patriarques de la Rumba en el 2017.
Després d’allò continuo produint a grups joves de rumba catalana, i començo a fer coses diferents, començo llavors a parlar sobre la Rumba, faig simposis, tallers formatius en el Liceu de Barcelona o en festivals. La salut fa que també hagi de retirar-me una temporada, arriba la pandèmia i el món acaba per canviar definitivament: xarxes socials, plataformes digitals, intel·ligència artificial, …, canvis que fan sentir a aquest vell rumber, com diu el meu fill Jack, en blanc i negre.
Espero que aquest text no hagi estat molt avorrit i serveixi per a informar aquells que volen conèixer una mica sobre la rumba (també per als que volen escriure sobre ella).
Que la Rumba us acompanyi!
