Es compleixen sis-cents anys de l’arribada dels primers romanís a la península Ibèrica
El 12 de gener de 1425, Joan d’Egipte Menor rebia un salconduit d’Alfons V d’Aragó, a la ciutat de Saragossa, per a circular durant un trimestre pel regne de les Quatre Barres. S’iniciava, així, la història oficial dels gitanos al nostre territori.
El salconduit, emès pel rei, instava a les autoritats locals a que acollissin i tractessin bé al grup comandat per Joan d’Egipte Menor, permetent-los circular amb tots els seus béns amb seguretat. A part d’aquest document, res més se sap de la peripècia del pioner Joan d’Egipte Menor per les terres de les corones prehispàniques. Pels cronistes de l’època d’Europa central i la informació que oferien d’altres grups de peregrins romanís, podem deduir que es tractaria d’un grup pròxim a les cent persones que viatjaven en pelegrinatge a diferents llocs sants per la seva apostasia al cristianisme davant la pressió otomana. També sabem que tenien la pell fosca, i que les seves vestimentes ‘estrafolàries’ i les llargues arracades de plata suscitaven una visió molt exòtica.
No existeix un consens absolut entre els historiadors sobre l’ubicació d’Egipte Menor. Mentre alguns la situen a la regió de Síria i Xipre, uns altres la situen en illes del Peloponès grec. En qualsevol cas, per la informació oferta per altres grups de pelegrins romanís que van arribar al cor d’Europa a partir de 1417, aquests semblaven fugir de l’avanç dels turcs en totes dues regions indicades.
Poc després de l’arribada de Joan d’Egipte Menor, el 8 de maig del mateix any, el comte Tomàs d’Egipte Menor també va travessar els Pirineus i va rebre un salconduit d’Alfons V per a circular pels territoris de la seva corona. Uns dies després, sabem que els van ser robats, a Alagó, un mastí i un llebrer, possiblement ensinistrats per a espectacles circenses. També sabem que en 1435 va abandonar el país per la frontera de Canfranc, encara que se sospita que, en aquest interval de temps, també va poder estar a París i a Amiens, a França.
A més de les almoines rebudes com a pelegrins, els grups romanís organitzaven fires i espectacles circenses que atreien multitud de curiosos espectadors. També exercien diferents professions lligades al nomadisme i al món agrari, com la compra i venda de bestiar o el xollat.
En els següents anys se succeirien l’arribada de grups romanís que provenien d’Egipte Menor, com el duc Andrés i el comte Pere en 1447, Jacob d’Egipte Menor en 1460, don Martín i don Tomás en 1460, el duc Pablo del Petit Egipte en 1484, i els comtes don Luis i don Felipe, també en 1484. A partir de llavors arriben nous grups romanís que, a diferència dels primers, arriben a través de la mar Mediterrània i provenen de Grècia.
Aquest és, precisament, el moment en el qual el tracte rebut fins al moment pels viatgers romanís comença a canviar; la curiositat inicial es torna en recel i les cartes de recomanació i salconduits es tornen en lleis que busquen posar punt final al nomadisme dels grups romanís. En 1499, els Reis Catòlics signen la primera de moltes lleis que no busquen una altra cosa que la reducció social de la diferència gitana, arribant al seu zenit, en 1749, amb un projecte d’extermini biològic.
La història que coneixem dels gitanos i gitanes és la que emana dels arxius de qui va intentar exterminar-los, una infinitat de documentació legal, administrativa i judicial que posa de manifest l’obcecada persecució que, cinc segles després, ha cristal·litzat en una estructura de marginació i exclusió social que priva sistemàticament a la població gitana d’accedir en igualtat de condicions als drets socials.
La història que no coneixem és la història realment viscuda pels gitanos, la història de resistència per mantenir viva la seva idiosincràsia i, també, la història de convivència amb la resta de la ciutadania. Aquesta és la història que avui, 12 de gener de 2025, celebrem.
***
Salconduit expedit per Alfons V d’Aragó a Joan d’Egipte Menor, el 12 de gener de 1425 a Saragossa.
Johannis de Egipto
Alfonsus, et. Als nobles amats e feels nostres vniuerses e sengles gouernadors, justicies, veguers, sotsueguers, batles, sostbatles et altres qualseoul officials e subdits nostres e encara qualseuol guardes de ports e coses vedades en qualseuol parts de nostres regnes e terres al qual o als quals les presents peruendren e serán prosentades o als lochtinents de aquells. Salut e dileccio. Com l’amat e douot nostre don Johan de Egipte Menor, de nostra licencia anant en diuerses parts, entena passar por algunes parts de nostres regnes e terres, e vullam aquell esser bentractat e acullit, a vosaltre e a cadascun de vos dehim e amnam expressament e de certa sciencia, sots incorriment de nostra ira e indignació, que lo dit Johan de Egipto e los que ab ell iran e l’acompanyaran, ab totes ses caualcadures, robes, bens, or, argent, braces, males e altres qualseuol coses que ab si portaren, lexets anar, star e passar per qualseuol ciutats, viles, lochs e altres parts de nostra senyoria, saluament e segura, tota contradicció, impediment e contrast remoguts. Proueint e donant a aquells segur passatge e conduyt, lo qual volem que dur per tres mesos del dia de la data de la present en auant continuament comptadora. Dada en Çaragoça, sots nostre segell secret, a xii dies de Janer. En l’any de la natiuitat de Nostre Senyor Mil cccxxxv.
Rex Alfonsus.
Franciscus Exaloni, mandato regio facto ad relationem Francisci Darinyo
Archiu de la Corona d’Aragó, Cancelleria reial, Registre 2573, f.145 v.
