Llum al final del túnel?
En aquests últims anys he tingut l’oportunitat de posar per escrit els meus pensaments, de donar-los cert ordre i, alhora, de poder aprofundir poc a poc en les meves pròpies reflexions. Com haureu pogut extreure d’aquest bloc, el panorama de la Rumba Catalana no sembla el més falaguer dels possibles, però hi ha determinats elements que ens porten a pensar que encara som a temps de corregir el rumb.
Primerament, i el menys important d’aquests esforços, permeteu-me que nombri aquest espai en el qual, d’una banda, he pogut recollir part –òbviament no tota – de la memòria de la Rumba Catalana, i d’altra banda he pogut denunciar la condemna a l’ostracisme que els artistes gitanos sofrim en el circuit comercial del gènere creat per nosaltres mateixos …
En segon lloc, i ja iniciatives de major envergadura, tenim la ‘Plataforma Rumba Catalana, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat’, una plataforma que es va presentar el passat 12 de desembre en la Seu General d’Autors i Editors de Barcelona (SGAE) i que té com a objectiu aconseguir el reconeixement de la UNESCO i cridar, així, l’atenció sobre la nostra música.
Amadeo Valentí, fill del mític Chacho, es va posar al timó d’aquest vaixell al costat de Sicus Carbonell, de Sabor de Gràcia, i Ángel Juárez, de l’entitat Mare Terra Fundació Mediterrània, amb un itinerari molt ambiciós i al qual ràpidament es van sumar molts més navegants. Fa poc vam escriure en la nostra web sobre la plataforma i continuarem aprofundint en pròxims lliuraments ja que em sembla un projecte del qual hem de conèixer més i sumar suports.
Precisament el dia que es va presentar al públic la plataforma, un servidor no va poder assistir perquè tenia un altre compromís important. Aquell mateix dia, l’Ajuntament de Barcelona i el Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona van realitzar unes jornades amb l’objectiu d’establir les polítiques dels pròxims anys amb la població gitana a la ciutat, i un apartat molt important va ser dedicat a la cultura. En aquest espai institucional vaig poder denunciar la mateixa realitat que denuncia la plataforma, l’absència de la Rumba Catalana i d’artistes gitanos en els festivals locals, l’absència d’espais perquè els rumberos més joves creixin com a músics i artistes amb les últimes eines i possibilitats musicals, la falta de reconeixement pràctic cap a la nostra cultura i la nostra música, etc. Entre les demandes del món associatiu gitano de la ciutat es trobava la creació d’un centre municipal de cultura gitana que, d’aconseguir-se, seria un espai ideal per a protegir i promoure la Rumba Catalana a la seva ciutat natal. El que jo havia de dir aquest dia, ho vaig dir ben alt i clar.
Una altra de les iniciativa que va posant dia a dia, i de manera constant, el seu granet de sorra per la causa és el projecte liderat per Sam Garcia ‘Mosquetón’ i l’associació Carabutsí. L’Ecomuseo Urbà Gitano de Barcelona (EMUGBA) ofereix al públic un munt d’informació gràfica i musical sobre la Rumba Catalana en el mític Carrer de la Cera, lloc on conten les històries dels més vells que va néixer la Rumba Catalana. També trobareu un munt d’opcions per a acostar-se a la història de la comunitat gitana del lloc i de la seva música amb tallers musicals, jocs, itineraris musicalitzats i molt més.
I en últim lloc, el més jove de tots, Manu Gabarre, net de Ramunet, dirigeix un programa de ràdio en el qual ens informa setmanalment sobre les últimes novetats del món de la Rumba Catalana. El programa compta amb el millors convidats i amb la frescor d’un format dirigit per joves, molt joves, dels quals encara se’ls podria acusar de ser adolescents. El seu dinamisme i la seva connexió amb el públic del present i del futur converteix a aquest programa de ràdio en un dels espais de difusió més esperançadors.
Totes aquestes iniciatives lluiten, cadascuna des del seu lloc, per retornar a la Rumba Catalana a un lloc merescut en el panorama cultural i musical de Catalunya. La Plataforma Rumba Catalana està conjuminant molts suports i apunta molt alt; aquest bloc és un humil relat rumber; i els projectes liderats pels joves Sam García ‘Mosquetón’ i Manu Gabarre, per representar iniciatives juvenils, esperem que puguin remar durant molt de temps, que arribin molt lluny i que trobin noves rutes per la nostra Rumba Catalana.
Que la rumba us acompanyi i feliç any nou!
*Imatge de Jakson Martins
