Entrevistem a Sandra Heredia, nova responsable del Programa del Poble Gitano i de la Innovació Social
Fa poc més de dos mesos que Sandra Heredia va aterrar en el departament d’Acció Cívica i Comunitària del departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya. Per primera vegada, una dona gitana ocupava la plaça, després de concurs públic, de responsable del Programa del Poble Gitano i de la Innovació Social.
Treballadora Social de carrera, Sandra ha treballat sempre en l’àmbit de la infància i l’adolescència, primerament a l’Hospital Taulí de Sabadell, en l’àrea de Salut Mental, i posteriorment en un equip d’Atenció a la Infància i Adolescència del Consell Comarcal del Vallés Occidental, on ha exercit les seves funcions durant els darrers 8 anys. Abans però, Sandra va participar i va treballar a la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya i a l’Associació Gitana de Sabadell.
Explicant-nos la seva trajectòria, Sandra s’enorgulleix citant els noms dels seus mestres, l’Oncle Juan de Dios Ramírez Heredia, l’Oncle Marchena, l’Oncle Juan Ramón, l’Oncle Mateo, l’Oncle Reyes, l’Oncle José Heredia, l’Oncle Lisardo, l’Oncle Vicente, l’Oncle Emilio, l’Oncle Manolet, l’Oncle Àngel de Vilanova, l’Oncle Fajardo, la Tia Emilia, l’Oncle Rafael Perona, l’Oncle Manuel Fernández, la Tia Juana Fernández i l’Oncle José Rodríguez. I realça que el seu principal referent ha estat Manuel Heredia, el seu pare.
Sandra ens confessa que la seva motivació ve de molt lluny. “Des de petita el meu objectiu era formar-me a la universitat per a lluitar pel Poble Gitano des d’un lloc de responsabilitat com el que avui ocupo. Em va quedar molt clar, pel meu pare i per tots els que estaven en aquell moment, que un títol universitari ens obriria les portes per a ocupar espais de responsabilitat per a lluitar pel Poble Gitano. El meu motiu per a estudiar no era un altre que est. Volia lluitar des d’on s’ha de lluitar”, explica la Sandra.
Amb la seva arribada s’obre també una nova etapa, i és que en els pròxims mesos haurà d’iniciar-se el disseny d’un nou Pla Integral del Poble Gitano de Catalunya que permeti adaptar-se als ràpids canvis econòmics i socials que s’estan produint i que incideixen de manera directa en un ampli sector de la població gitana. Sandra considera que les claus en el disseny del nou pla han de passar per “la implicació i la decisió conjunta entre la Generalitat i el Poble Gitano, i ha de tenir una visió generalista i no elitista, que permeti que les nostres accions incideixin en la millora de la situació actual del Poble Gitano”.
Per la Sandra, un dels principals reptes consisteix a aconseguir que l’impacte de les polítiques del Pla Integral sigui el més ampli possible, permetent un canvi estructural en la situació del Poble Gitano. Heredia explica que la seva intenció és generar una sèrie d’accions en diferents àmbits amb l’objectiu d’implantar-les dins de les competències dels ens locals de manera regular i continuada per tal de garantir i satisfer les necessitats del Poble Gitano. A més, remarca que les accions i polítiques del Pla Integral han de transcendir més enllà del propi departament i han d’implicar la societat civil i als ens locals.
Sobre els àmbits d’actuació del següent pla, Heredia indica que haurà d’establir-se una priorització, i que la participació de les associacions que treballen amb el Poble Gitano serà clau per a poder definir quins són els àmbits més prioritaris en els quals sumar esforços.
A la nostra pregunta sobre la manera concreta en què el Pla Integral pot millorar les condicions de vida de la persones gitanes, Sandra és molt clara. “Desplegant accions específiques però no exclusives per al Poble Gitano”. La nova responsable del Pla Integral del Poble Gitano explica que, en existir figures professionals i serveis específics que atenen la població gitana de manera exclusiva, es pot acabar produint un efecte limitador, en el sentit que la resta de serveis públics destinats a atendre la població en el seu conjunt, deleguin les seves funcions a aquests equips especialitzats i, com a conseqüència, la població gitana tingui dificultats per a gaudir de tots els professionals i possibilitats del sistema. Per això, Sandra emfatitza que “el Pla Integral ha d’incidir políticament perquè la resta de departaments abordin el tema gitano. Cal arribar als ajuntaments, als serveis socials, als serveis d’habitatge, entre d’altres, perquè incorporin accions que arribin i facilitin les oportunitats d’accés al Poble Gitano”.
Precisament, la voluntat de treballar amb la resta de departaments del govern pot ser una mica més senzill que en el passat, ja que fa pràcticament dos anys va néixer, en el si del departament d’Igualtat i Feminismes, l’Organisme per la Igualtat de Tracte i per la No Discriminació amb la funció de combatre també l’antigitanisme. Heredia celebra que un altre organisme de l’administració es dediqui a equiparar la situació del Poble Gitano. “Crec que el nostre treball serà conjunt, que sumarem forces i que així podrem abastar més i el nostre efecte es multiplicarà”, apunta Sandra.
Amb la vista posada en el futur, Sandra comparteix amb nosaltres les seves expectatives per als pròxims anys. Confessa que no vol abastar molt, que simplement vol que “el Pla Integral tingui abast, que tingui una incidència alta i que repercuteixi en la millora de les condicions de vida de les persones gitanes. M’agradaria que el Poble Gitano sàpiga que existeix un Pla Integral, i que els ajuntaments i els diferents professionals públics també ho sàpiguen. Això significarà que estem fent bé el nostre treball”.
