Trenta anys de ‘Gitana Hechicera’

Trenta anys de ‘Gitana Hechicera’

Dins de poques setmanes es compliran trenta anys d’una nit màgica on tots els països del món van escoltar, van ballar i van celebrar al so de ‘Gitana Hechicera’, ‘Caramelos’ o ‘All my loving’, trenta anys de la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona 92.

Trenta anys i quant hem canviat! En aquells dies uns jocs olímpics eren tot un esdeveniment, no em sento legitimat per a compartir opinions que siguin alienes al món de la Rumba Catalana, però sento que en aquells dies unes olimpíades eren l’esdeveniment que més unia a les persones i nacions del món.

I aquella nit d’agost del 92, tothom estava pendent de la televisió, pendent d’una cerimònia de clausura que havia aixecat molta expectació, en part, per l’extraordinària cerimònia d’obertura realitzada per la Fura dels Baus dies abans. I després de dues setmanes olímpiques, la Rumba Catalana es va vestir de gala i va ser la guinda una cerimònia molt emotiva.

Peret, Els Amaya i Els Manolos van aconseguir fer vibrar a tots els atletes presents en l’estadi olímpic i, a través de la pantalla, a milions d’espectadors que estaven seguint l’esdeveniment des de casa.

Aquella data va representar un de les majors fites de la història de la Rumba Catalana, des del punt de vista d’impacte mediàtic, el més important, ja mai abans s’havia arribat a tantíssima gent i de tants països.

La Rumba Catalana, abans dels jocs, havia arribat al continent americà i Europa gràcies a Peret, i una mica més tard gràcies als Gypsy Kings, el particular so dels quals va acabar d’enganxar al públic internacional. No obstant això, aquella sola nit va superar l’impacte de totes les gires juntes que Peret i Gypsy Kings havien pogut fer. Teníem a televisions i periodistes de tots els països del món, i s’estima que va ser seguida per un total de 3.200 milions d’espectadors, repeteixo, tres mil dos-cents milions d’espectadors. El millor escenari del món.

L’altre èxit de la nit va ser que la ciutat de Barcelona va decidir que la Rumba Catalana havia de ser la música que representés a la ciutat per a acomiadar-se del món després de dues intenses setmanes d’esport que van transformar la història de la nostra ciutat per sempre. L’Ajuntament de Barcelona va reconèixer amb aquell gest que la nostra rumba era la música de Barcelona, i que els artistes gitanos eren els protagonistes de la nostra música, i Peret va decidir que la cançó de la nit havia de ser ‘Gitana Hechicera’. Si avui haguessin unes olimpíades a Catalunya, quin lloc li donarien a la Rumba Catalana? Responguin vostès mateixos …

Si aquell 9 d’agost de 1992 va ser la nit que més impacte vam tenir en el món, llavors podríem dir també que des de llavors venim caient en picat. Del reconeixement de llavors ja no en queda res, tan sols el record i la satisfacció de saber que un dia sí que va existir i que qui vulgui reviure-ho sempre pot acudir a internet, al minut 1.51:00 per a ser més exactes.

Han canviat els temps, han canviat els públics, han canviat les produccions culturals, han canviat les olimpíades, ha canviat la rumba, però ens queda resistir i, potser en algun moment, trobem el nostre espai perquè la història ens situï als gitanos i a la rumba en la cresta de l’onada un altre cop.

Que la rumba us acompanyi!

 

Sobre el autor

Respondre