El MACBA acull la presentació del projecte d’un arxiu gitano

El MACBA acull la presentació del projecte d’un arxiu gitano

Diverses entitats gitanes i LaFundició van presentar en el Museu d’Art Contemporani de Barcelona el projecte de creació d’un arxiu gitano amb el fons documental que posseeix Unión Romaní per tal de preservar la memòria històrica del Poble Gitano.

Durant quatre anys entitats gitanes i persones individuals s’han reunit a les oficines d’Unió Romaní per a la confecció d’un Arxiu Gitano

Pragmàtiques antigitanes, enregistraments de programes de ràdio, periòdics amb notícies sobre gitanos, llibres d’autors gitanos, informes sobre els primers projectes socials duts a terme en el Camp de la Bota, manuals escolars per a l’aprenentatge de la llengua romaní a Romania, cartes escrites a Juan de Dios Ramírez Heredia, llibres d’història gitana i un llarg etcètera componen el fons documental que Unió Romaní atresora en les seves oficines del barceloní barri del Raval.

Diferents entitats gitanes i persones a títol individual han participat en un procés de quatre anys per a dissenyar l’estructura i els usos d’un possible arxiu confeccionat a partir del fons documental d’Unió Romaní. La naturalesa de les discussions i el resultat provisional de tot aquest procés es va presentar en la trobada realitzada al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA).

Els arxius comunitaris, com a elements de memòria, d’identitat viva i de reivindicació social, s’han convertit centre d’interès per a diferents comunitats i barris de Catalunya. Aquests arxius permeten donar sentit a una població concreta, permeten cohesionar-la a través d’una història comuna i permeten, també, la denúncia social de desigualtats i injustícies que es donaven en el passat i continuen vives en el present.

La reivindicació d’activistes gitanes com Juana Fernández per a protegir i difondre el recent patrimoni escrit i físic sobre la història gitana van trobar en la Xarxa de Comunitats de Memòria, liderada per LaFundició, un suport crucial. D’altra banda, la inundació que va sofrir l’antic local d’Unió Romaní fa ara quatre anys i els desperfectes causats en el seu fons documental van fer emergir la necessitat de protegir-ho, digitalitzar-ho i començar a pensar en el seu futur.

Així, LaFundició i Unió Romaní van posar en marxa un grup de treball específic en el qual han participat entitats com Lacho Bají Kalí, Carabutsí o Rromane Siklǒvne, a més de persones, gitanes i no gitanes, interessades a conservar i promoure la memòria del Poble Gitano a Catalunya.

En la trobada es va debatre sobre la utilitat i el futur que pot tenir un arxiu per a preservar la memòria gitana. Pedro Casermeiro, membre de Rromane Siklǒvne, va explicar que el Poble Gitano, tradicionalment àgraf, no ha generat ni conservat documentació relacionada amb la seva història, i que l’única cosa que permet rastrejar una història narrada per gitanos i gitanes es troba en diferents lletres flamenques. A més, Casermeiro va indicar que, malgrat les contradiccions culturals que pugui representar un arxiu en format escrit per a un poble que històricament no ha valorat conservar documentació escrita sobre la seva història, en el segle XXI tots els gitanos ja tenen l’oportunitat de llegir i escriure i que, per tant, cal adaptar-se als nous temps i a les noves condicions.

“El nostre arxiu està en els nostres gens”, així explicava Mercedes Gómez, de l’associació gitana Lacho Bají Kalí, la relació entre la memòria gitana i l’arxiu. Mercedes va explicar que la nostra cultura és el reflex viu de la nostra història, “si algú vol comprendre com som, només ha d’estudiar la nostra història”. Mercedes també va lloar les figures de Juan de Dios Ramírez Heredia, per tenir la visió de generar durant moltes dècades un fons documental d’immens valor per a les persones gitanes, i de Juana Fernández, per la seva lluita incansable per a protegir i posar a la disposició de tota la ciutadania el patrimoni històric gitano.

Per la seva banda, l’arxiver Jorge Blasco va comentar que el procés ha estat molt laboriós, que no s’han utilitzat plantilles estandarditzades i que han estat els propis gitanos els que han elaborat una organització amb sentit per a ells. Blasco també va matisar la utilitat de mirar al present i al futur amb l’arxiu, “existeix una clara relació de l’arxiu amb un projecte d’extermini, amb els documents de repressió, amb un passat dolorós, i cal tenir en compte que els gitanos que apareixen com a represaliats en la documentació són creadors del document, tant com els repressors, però l’arxiu és present, no és una eina per a plorar el passat sinó que és una eina útil per al futur”.

Igualment durant la trobada també es va presentar un butlletí titulat ‘Gitano i Arxiu’ en el qual es recull tot el procés de treball així com diversos articles específics sobre memòria històrica i Poble Gitano.

Gràcies a tot aquest procés participatiu, Unió Romaní ja compta amb una proposta elaborada per la societat civil gitana per a donar vida a un fons documental d’immens valor patrimonial.

Sobre el autor

Respondre