El Parlament de Catalunya acull una trobada entre estudiants i víctimes del genocidi nazi

El Parlament de Catalunya acull una trobada entre estudiants i víctimes del genocidi nazi

Dimecres passat, alumnes de secundària i batxillerat van conèixer de primera mà el relat de les víctimes en el marc del ‘Projecte educatiu en commemoració de les víctimes de l’Holocaust’ organitzat pel Parlament de Catalunya.

El règim nazi va protagonitzar l’episodi més esgarrifós que la història de la humanitat ha conegut, el genocidi del poble gitano i jueu, i la persecució d’altres col·lectius com els testimonis de Jehovà, persones amb discapacitat física o mental, adversaris polítics o persones LGTBI+.

Pràcticament 80 anys després de l’alliberament del Camp d’Extermini d’Auschwitz, seguim sense conèixer una xifra fiable de les víctimes romanís al continent europeu –s’estima que van ser assassinats entre mig milió i dos milions d’homes, dones, nens i nenes romanís–, i el que és pitjor, a tenor de l’auge dels discursos d’odi a tota Europa, sembla que seguim sense comprendre el succeït, les seves causes i les seves conseqüències.

Per a lluitar contra l’oblit i evitar que la història torni a repetir-se d’una manera similar, en 2005, l’Assemblea General de les Nacions Unides va establir el 27 de gener com a dia oficial per a commemorar a totes les víctimes de l’Holocaust. També, des de llavors es va instar als estats membre a desenvolupar activitats educatives per a recordar el que va succeir i aprofundir en els valors i l’esperit democràtic dels més joves.

En aquest context, el Parlament de Catalunya, amb la col·laboració del Memorial Democràtic, desenvolupa un programa educatiu en diferents centres educatius catalans per tal d’analitzar en profunditat el succeït des de l’arribada dels nazis al poder amb els pobles i col·lectius perseguits i les conseqüències d’aquell episodi.

Cada any, el Parlament de Catalunya selecciona sis centres educatius per tot el territori i, cadascun d’ells, treballa específicament la història i present d’un dels pobles o col·lectius perseguits amb l’ajuda d’entitats que representen a les víctimes. Enguany, els centres educatius que participen en el projecte són el Col·legi Mare de Déu de la Mercè de Sant Feliu de Llobregat, l’Institut Martí l’Humà de Montblanc, l’Institut Josep Lladonosa de Lleida, l’Institut Cendrassos de Figueres, el Col·legi Jardí de Granollers i l’Institut-Escola Mare de Déu del Portal de Batea.

Ahir dimecres, el Parlament de Catalunya va rebre als estudiants que formen part del Projecte educatiu en commemoració de les víctimes de l’Holocaust i va facilitar que poguessin dialogar amb representants dels perseguits i represaliats pel règim nazi.

En primer lloc, els alumnes van assistir a una concisa conferència a càrrec de la Dra. Marta Simó i Sánchez, investigadora del Grup ISOR (Recerques en Sociologia de la Religió) de la Universitat Autònoma de Barcelona. Simó va definir el concepte d’Holocaust i va incidir en la necessitat d’estendre la nostra comprensió del fenomen més enllà de la Shoa, és a dir, més enllà de les víctimes jueves que, encara que van ser les més nombroses, no van ser les úniques, i de la importància d’humanitzar en el present a les persones que en aquell moment van ser deshumanitzades.

Seguidament els alumnes es van dividir en grups de treball per a dialogar amb les entitats que van assistir en representació dels diferents pobles i col·lectius víctimes del genocidi nazi. Per a parlar sobre el Porrajmos –com es coneix en llengua romaní el genocidi sofert pel Poble Gitano–, els alumnes de l’Institut Josep Lladonosa de Lleida van tenir l’ocasió de dialogar amb membres de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGiC) i de l’associació Rromane Siklǒvne.

 

*Imatge de www.parlament.cat

Sobre el autor

Pedro Casermeiro
Pedro Casermeiro és llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona. És membre de la directiva de Rromane Siklǒvne i de la Fundació Privada Pere Closa. Pedro també es formador en llengua romaní i coordinador del “Museu Virtual del Poble Gitano a Catalunya”.

Respondre