El miracle de la recuperació d’una llengua

El miracle de la recuperació d’una llengua

El dia 5 de novembre es commemora a tot el món el Dia Internacional de la Llengua Romaní. Aquesta celebració es va acordar a Zagreb en una conferència que va propiciar la Unió Romaní Internacional, que va tenir lloc del 3 al 5 de novembre de 2009. Hi van participar lingüistes, mestres i, sobretot, líders gitanos provinents de 19 països europeus.

La intenció dels convocants era que el romaní obtingués el reconeixement de llengua europea. Tal com assenyala la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, les administracions dels estats i la resta d’institucions nacionals haurien d’acceptar el romaní, també anomenat rromanó.

El rromanó és llengua oficial a Kosovo i gaudeix d’un estatus de reconeixement oficial en països europeus com Bulgària, Croàcia, Hongria, Romania, Suècia, Suïssa i Finlàndia. Sens dubte, gràcies a l’esforç constant de molts líders gitanos i intel·lectuals defensors de la cultura gitana, el rromanó ha estat inclòs en els plans d’estudi de diversos països europeus.

Recentment, els departaments de Cultura i Drets Socials de la Generalitat de Catalunya han publicat el Vocabulari en imatges català-romaní, que ha rebut molts elogis dels representants de la comunitat gitana catalana. En el marc del Pla integral del poble gitano a Catalunya, la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària del Departament de Drets Socials també ofereix cursos de romaní al Prat de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat i Barcelona, a més d’altres eines per aprendre aquesta llengua i el català.

 

La llengua gitana a Catalunya

Els gitanos van arribar a la península Ibèrica al començament del segle xv i des de llavors l’intercanvi de paraules entre llengües s’ha produït amb normalitat. Així, el Vocabulari en imatges català-romaní vol facilitar l’aprenentatge de la llengua catalana a les persones de parla romaní i fomentar-ne el coneixement bàsic prenent el català com a punt de partida. També vol promoure el reconeixement i el respecte de la cultura gitana com a part de la cultura catalana.

 

Els diferents governs de Catalunya sempre han manifestat una gran preocupació per aconseguir que les escoles que tenen presència gitana disposin dels recursos necessaris per a l’ensenyament de la llengua romaní. Així, ja fa 20 anys, el novembre de 2001 el Parlament de Catalunya va aprovar la Resolució per la qual es reconeixien la cultura i els valors d’aquesta comunitat, i es considerava la llengua romaní com un dels seus principals senyals d’identitat. Per facilitar aquesta tasca, va distribuir una maleta pedagògica que contenia, entre d’altres, un DVD Maj Khetané i un manual d’inici al romanó.

 

Units en la repressió i en l’esperança

A Catalunya, els gitanos han estat víctimes, com la resta dels ciutadans del país, de diverses repressions. Han sofert les conseqüències de les pragmàtiques reials que buscaven, d’una banda, l’anihilació d’aquest poble mitjançant penes duríssimes encomanades a la Santa Inquisició i, de l’altra, esborrar del tot la riquesa cultural que suposava tenir una llengua pròpia. En conseqüència, el romaní es va prohibir durant segles.

Al sud de França, especialment en la circumscripció de Perpinyà, hi ha una població important de gitanos catalans que parlen amb naturalitat en català, i tenen també un alt coneixement del romaní. Per aquest motiu, la població autòctona, quan es refereix a la manera de parlar dels gitanos que hi resideixen i a la dels catalans d’origen, diu, sense fer-ne distincions, que tots “parlen en gitano”.  

Curiosament, el fet que els gitanos hagin viscut en un territori que tenia dos idiomes prohibits ha afavorit que els parlars s’hagin barrejat i hagin donat origen a una de les formes més pròximes al rromanó universal: el caló català.

Els principals líders gitanos espanyols mai han dubtat a afirmar que Catalunya ha estat sempre la terra capdavantera en la lluita per aconseguir el reconeixement del poble gitano, gràcies als esforços que s’han fet per assolir el gaudi dels seus drets constitucionals. I volem continuar sent-ho en tot el que té a veure amb el seu idioma: el caló o rromanó, una de les llengües més antigues que es coneixen. Procedeix directament del sànscrit, encara que al llarg dels segles la seva estructura ha incorporat una infinitat de vocables i normes gramaticals d’altres idiomes dels països que els gitanos han travessat des que van sortir de l’Índia fa mil anys.

A Catalunya ens unim a la celebració mundial i el 5 de novembre commemorem també el Dia Internacional de la Llengua Romaní per reivindicar el reconeixement de la llengua del poble gitano. El dret a preservar l’idioma dels pobles és una preocupació que manifesten les grans organitzacions supranacionals. No dubtem a afirmar, com fan la majoria dels estudiosos de les ciències de la comunicació, que el llenguatge és necessari per a la supervivència dels pobles, és un factor d’identitat ètnica i de consciència històrica, i que, per tant, és fonamental que es preservi.

 

 

Violant Cervera i Gòdia                                             Juan de Dios Ramírez Heredia

Consellera de Drets Socials                                         President de la Unió Romaní

 

Traducció a la llengua romaní

 

 

O 5to kotar-i novèmbra del pes patǐv and sasto sundal o MAŚKARTHEMUTNO DIVES E CHIBǍQO. Thaj and akava dàkord sas and-o Zàgreb and jekh kidipen kotar-i union rromani. I konferènça kaj kerdǎs pes thaj dinǎs pes patǐv maśkar o divesa 3 Ʒi  k-o 5 kotar-i novèmbra and-o 2009 kon liněn kotor sas ćhibutne , siklǎrne , thaj o maj vastno śerutne rroma andar-e 19 evroputne thema.

Thaj i buti e rromenqi sas kaj i ćhib rromani te ovel prinƷardi sar evroputni ćhib sar o avera ćhibǎ kotar-o kontinènto. Thaj sar phenel i evroputni Kàrta kotar-e ćhibǎ regionalne vaj ćinederƷene , o rromano si te ovel akceptisarme e administracěnqe kotar-o thana sar vi and nacionalne institùcie.

O rromanes si jekh ćhib oficiàlutni and-o kosovo thaj baxtalo kaj and jekh status e prinƷaripnasθar oficiàlo and-o evroputne thema sar Bulgarìa , Kroatìa , Ungriko them , Rumanìa , Svedia , Helvetìtko them thaj finitiko them. Thaj oven saste so bute zorǎripnaça but śerutne rroma thaj o intelektuàlne so brakhen i rromani kultùra, o rromanes sas andre kotar-o planùri siklǒvipnasθar and-o ververa evroputne thema.

And akava berś , o grùpe kotar-i kultùra thaj buti , Afers Socials thaj Famílies kotar-i Generalitat publikisarde jekh “Alavàri and-o dikhipena katalanikani-rromani” kaj o rromane manuśa and-i katalunia kerde o śukareder patǐv. I Direcció General d’Acció Cívica thaj Comunitària, and-o màrko kotar-o Pla Integral del Poble Gitano and-i Catalunya, vi den kursùrǎ rromane ćhibǎθar k-o Prat kotar-o Llobregat, L’Hospitalet kotar-o Llobregat thaj Barcelona, thaj uzal avera materiàlǎ e siklǎripnasqe rromane ćhibǎqo thaj i katalanikani ćhib.

 

I RROMANI ĆHIB K-I KATALUNIA

O roma resle k-i penìnsula iberìka sigaθe and-o śeliberś XV thaj and-i      

ćirla Ʒi akana o paruvipen lavenθar kerdǎs sar vareso normalo. Thaj adǎhar on sikavde e alavençar ” alavari ” so amen phendǎm kaj mangel te del vast e siklǎripnasqe katalanikane chibǎqo e manuśen so vakeren rromanes thaj te Ʒamavel o bazikano prinƷaripen rromane chibǎqo sar viram vaj bàza k-i katalikani ,  thaj te Ʒamavel o prinƷaripen thaj o respekto e rromane kultùraqo sar kotor e katalanikane kultùraqo.

O ververa rajpena andar-i katalunia sikavde jekh zoralo bajo te keren   kaj o śkole and rromane mahàle te kerel pes sa so trebul e siklǎripnasqe rromane ćhibǎqo. Thaj , adǎhar 20 berśa angleder ,  novèmbra kotar-o berś 2001 i vakerlin kotar-i katalunia aprobisardǎs jekh resolùcia savi prinƷarel sas pes i kultùra thaj o molipena rromane selǎqo , penqi ćhib jekh baro anglederipen sar identitèta. Thaj te ovel lokhi akaja buti ulavdi jekh “Valìza Pedagogìka” so sas la , maśkar avera ćomunǎ , jekh DVD MajKhetané thaj jekh manuàlno and śirdipen rromane ćhibǎqo.

 

KHETANES AND-I REPREZÌA THAJ I ELPIN

O katalanikane rroma sas viktime , sar vi sas sa o themutne e themesθar , duj var buteder zorali sas i reprezìa: p-e jekhe rigaθe , dukhavde len sa e ćaće pragmàtikěnçar so rodenas te mudaren len bare drenděnçar kotar-i ” Santa Inquisició ” thaj and aver rig , te khosel sa o kultùralno barvalipen thaj maśkar lenθe penqi ćhib. Sar konsekuenca , on rokhle te vakeren i rromani ćhib bute śeliberśenqe.

Thaj isi vareso ćudno so nakhlăs and mesmerig e françaθe , and-i jekh mahàla kotar-o Perpinyà  kaj isi thaj beśen but rroma so vakeren i katalanikani ćhib àma pànda adăhar isi len dòsta prinƷaripen kotar-i romani ćhib. Sosqe , kana o manuśa e thanenqo phenel pes pal fòrma sar vakeren o rroma odobor o roma so beśen akote sar o katalikane rroma kotar-o avutno , te na keren diferènca thaj savorre ” vakeren rromanes “. Ćudnes , so o rroma beśen sas k-o jekh than kaj sas les duj ćhibă so rokhle thaj kerdăs so hamisaren sas sar von vakeren svàko dives thaj sar avutno si but paśe sar o rromanes maśkarthemutno : o katalikano kalo.

O śerutne spanikane rroma nivaxt mukhle te pakǎn so katalunìa savaxt sas i phuv maj xarani and-o maripen te oven o prinƷaripen e rromenqo thaj lenqi zorali buti te oven lenqe konstitùcionalne hakaja. Thaj vi me ćaćǎrav so mangel te ovel and-o dikhipen e ćhiběnqo. O kalo vaj rromano si jekh kotar-o ćhibǎ phureder kaj prinƷarel pes. Ovel direkt kotar-o Sanskrìto , madikh so e śeliberśençar i struktùra lilǎs but alava sar kotora gramatìke avere ćhiběnθar , and generàlo , kotar-o vakarde odole themenθar kaj o rroma nakhenas kotar-i india 1000 berśa angleder.

And-i katalunìa kidas amen te das patǐv , and sasto sundal , o 5to kotar-i novèmbra sar o maśkarthemutno dives e rromenqo reivindikàcia o prinƷaripen rromane ćhibǎqo. O hakaj te arakhel i  ćhib e selěnθar si jekh bajo sikavdo bare organizàcěnqe supranacionalne. Amen pakǎs te ćaćǎras , so i majoritèta e siklǒvnenqi kotar-o Ʒantripena e komunikàcěnqe , so ” I ćhib trebul si te Ʒiven o selǎ , si jekh fundamentalni sar etnikani identitèta thaj o istorikano somƷanipen , thaj o maj vastno o arakhipen.

 

 

 

Violant Cervera i Gòdia                                          Juan de Dios Ramirez Heredia

Consellera de Drets Socials                                      President de la Unión Romaní

Sobre el autor

Respondre