20a Edició de la Trobada d’Estudiants Gitanes de Catalunya

20a Edició de la Trobada d’Estudiants Gitanes de Catalunya

“Juntes somiem, juntes somiem que les veus gitanes estiguin en tots els espais de debat i decisió, juntes somiem per a aportar llaços de solidaritat entre les dones d’altres cultures, juntes somiem per la plena inclusió de les dones gitanes a nivell social, educatiu i laboral, i juntes somiem que totes les nenes puguin triar el seu futur”.

Sota aquest epíleg de reivindicació per la defensa dels seus drets, més de 300 dones gitanes van participar en la 20 edició de la Trobada d’Estudiants Gitanes de Catalunya, celebrada el dia 23 d’octubre mes al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Tarragona.

“Fer arribar la veu de les dones gitanes als diversos espais i polítiques educatives. Trencar amb molts dels estereotips que ens persegueixen, aconseguir els nostres somnis, donant visibilitat a dones gitanes referents que fan sentir-nos acompanyades, plenes d’orgull. Ties i cosines, totes unides treballant per aconseguir l’èxit educatiu del nostre poble, fa que totes sortim amb més forces per a seguir endavant”. Així definia María Cortés, membre de Drom Kotar Mestipen, l’objectiu de les jornades de debat i diàleg, de camins de llibertat –significat de Drom kotar mestipen, en llengua romaní–.

Tamisant les parets de l’aula Magna de la URV de commovedores paraules de realitat i força, de poder i lluita Romni, es desenvoluparien les jornades que l’Associació Gitana de Dones Drom Kotar Mestipen organitza de manera ininterrompuda a Catalunya des de l’any 2001.

L’acte començaria amb la benvinguda de la vicerectora de la Universitat Rovira i Virgili, Cori Camps, i els parlaments de Rosamaria K. Cisneros, presidenta de Drom Kotar Mestipen, Cesca Domènch, Direcotra General d’Acció Cívica i Comunitària i Paula Varas, consellera de Participació Ciutadana, Districtes i Nova Ciutadania de l’Ajuntament de Tarragona. 

“Estem canviant Europa. Aquest aula és avui nostra perquè parlem d’educació i com millorar-la. Formem part d’una història molt important, molt gran, caminant totes juntes per una educació sense barreres, sense límits per a la dona gitana”, Així va iniciar la seva ponència l’actual presidenta de Drom Kotar Mestipen, Rosamaria K. Cisneros.

La presidenta de Drom Kotar Mestipen també va anunciar la posada en marxa del projecte “RTransform!”(Romnia Transform), que té com a objectiu traslladar aquestes jornades a nivell Europeu, obrir nous espais de diàleg i d’impacte educatiu “amb la intenció de millorar el nostre present i futur, treballarem perquè la presència de les gitanes i els gitanos en totes les universitats sigui una cosa habitual”.

Reafirmant les paraules de Rosamaria K. Cisneros i el terme “transformació” com a paraula clau en la seva intervenció, Cesca Domènech, Directora General d’Acció Cívica i Comunitària, va exposar que les dones gitanes són un referent de garanties d’èxit per a la seva comunitat, Catalunya i Europa. “sou les autèntiques referents i promotores de la transformació del poble gitano, i hem de continuar treballant per a erradicar qualsevol tipus de discriminació i exposar casos d’èxit, com les gitanes participants en aquesta trobada, que ens ajuden a demostrar que hi ha camí”, va apuntar Domènech.

Seguidament, Manuela Fernández, Directora de l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-Discriminació, va oferir unes paraules de llum al camí de la dona gitana i a una societat més democràtica. “Pensar que la dona gitana no pot aconseguir l’èxit acadèmic i professional és mentida, i el fet que més de 300 dones gitanes hàgim vingut avui aquí per a parlar sobre educació, i la taula de referents que tenim ho demostren. Pensar que no tenim aquesta possibilitat és una mostra més d’antigitanisme”, va esgrimir Fernández.

Segons la Directora de l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-Discriminació, per a fer front a l’antigitanisme “hem de generar participació en totes les esferes del sistema educatiu” i “promoure l’èxit educatiu” per a aconseguir que les dones gitanes aconsegueixin “espais de poder que històricament han estat vetats per a les dones gitanes”.

Després de les ponències d’obertura de la jornada, va tenir lloc una segona taula centrada en els referents de vida i èxit acadèmic entre les quals es trobaven Tatiana Demetrio, estudiant de Batxillerat Humanístic-Social, Raquel Heredia, Tècnica Superior d’Integració Social i estudiant del Grau d’Educació Social, Laia Cortés estudiant de Ciències i Tecnologies de la Mar, Verónica Sánchez, estudiant del Grau de Nutrició Humana i Dietètica, i Paqui Cortés Maya, estudiant del Grup d’Accés a la Universitat per a majors de 25 anys.

Tatiana Demetrio, estudiant de batxillerat en l’Institut Campclar, explica que la seva motivació com a estudiant va créixer en arribar al seu actual institut durant la secundària, el mètode d’ensenyament del qual està basat en les comunitats d’aprenentatge i les expectatives acadèmiques que va promoure el seu professorat eren molt majors. Tatiana també va realçar el suport i la motivació que va rebre d’altres dones gitanes, de Drom Kotar Mestipen i del Pla Integral del Poble Gitano, i va animar a altres joves gitanes a continuar el seu propi camí educatiu fins que aconsegueixin les seves metes personals.

Raquel Heredia, actual estudiant del Grau d’Educació Social en la Universitat Rovira i Virgili, va explicar amb entusiasme com la seva mare va reprendre els estudis en una escola d’adults per motivar així també a les seves filles. Avui, la Raquel, ja a la universitat, explica que els seus passos estan ara marcant una referència en la seva família, facilitant que tinguin una incipient motivació acadèmica. “La meva neboda vol ser biòloga i el meu nebot enginyer”, explicava amb orgull.

Per part seva, Laia Cortés estudiant de Ciències i Tecnologies de la Mar en la Universitat Politècnica de Catalunya, va explicar que després d’acabar el Batxillerat Científic i gràcies a una acció afirmativa del Pla Integral del Poble Gitano va poder iniciar el Grau d’Enginyeria Biomèdica. Després de molt pensar-s’ho va decidir canviar de grau un any després i ara ja es troba en el segon any de Ciències i Tecnologies de la Mar. “No ens hem de rendir, tenim un futur que ens està esperant”, aquest va ser el missatge d’ànim a la resta de joves i dones gitanes que es trobaven a la sala.

Verónica Sánchez, estudiant del Grau de Nutrició Humana i Dietètica en la Universitat de Barcelona, va començar la seva intervenció parlant del seu principal referent, “la meva mare, a la qual considero una visionària, em va transmetre que el futur és estudiar, i avui li ho agraeixo més que mai”. El coratge de la seva mare es va unir al que també va rebre en el Grup d’Accés a la Universitat per a majors de 25 anys que organitza el Pla Integral del Poble Gitano. El resultat és que avui està fent realitat el seu somni universitari. Verónica també va voler animar a la resta de dones gitanes, “les situacions socioeconòmiques ens poden afectar molt, però amb perseverança i lluita tot es pot aconseguir”.

Per a tancar la taula, Paqui Cortés Maya, de 32 anys, treballadora i mare de tres fills, va explicar com va decidir unir-se al Grup d’Accés a la Universitat per a majors de 25 anys amb l’assessorament de Drom Kotar Mestipen. Després de 20 anys va reprendre la seva vida acadèmica i per tractar d’aconseguir el Grau de Dret.

Reivindicacions, propostes i somnis.

Després de la taula de referents, les 300 dones presents en les jornades van reflexionar d’una manera constructiva, en petits grups de treball, sobre les barreres i reptes que tenen en la societat per ser dones i gitanes, especialment en l’àmbit educatiu.

Les dones gitanes van transmetre a les institucions públiques, al sistema educatiu, a la societat, a les entitats socials, al Poble Gitano i especialment a la resta de dones gitanes la necessitat de generar realitats i elements que facilitin estrènyer les bretxes provocades per les desigualtats.

I per a això exigeixen el dret a tenir una escola de qualitat, escoles que disposin d’un equip docent que no devaluï les capacitats de la dona gitana i dels gitanos, escoles que tinguin en compte la Rromanipen –la identitat gitana– com un factor d’enriquiment i que forma part del sistema educatiu. Van declarar que les escoles no les representen, ni less valoren culturalment, fet que senten com una discriminació.

Una altra consideració que va sorgir en els grups de treball és la importància que persones de la seva mateixa cultura tinguin presència dins de les escoles i les aules, per aquest motiu la contractació de més professionals gitanes i gitanos, la participació de representants i referents a l’escola ho consideren necessari i transformador.

També van fer referència a la bretxa digital, una altra de les moltes desigualtats provocades per la discriminació, contra la qual reclamen noves solucions com la creació de sales d’estudi i dotació de Tic’s per a les i els estudiants amb dificultats econòmiques.

Exposaren també la necessitat que cap dona gitana es quedi sense la seva plaça en els graus d’educació superior, acompanyat mesures i beques que facin possible l’estudiar, a aconseguir els seus somnis.

‘Educació d’èxit i qualitat’ va ser l’eix principal de les seves reivindicacions. Exposaren que pràctiques com la segregació de l’alumnat gitano en aules de baix rendiment són una mostra d’antigitanisme latent i un factor que impedeix que s’estableixi l’escola que volen per als seus fills i filles. Exigeixen un sistema educatiu de qualitat i actual, que fugi dels estereotips, que tingui com a valors la diversitat, mètodes ensenyament d’èxit i la co-producció social de les escoles.

 

 

Sobre el autor

Respondre