II Congrés sobre Delictes d’Odi i Discriminació

II Congrés sobre Delictes d’Odi i Discriminació

La federació Kamira exposa en línia les conclusions finals del projecte europeu DiscriKamira que comparteix amb les organitzacions Romni Onlus, d’Itàlia, i Helsinky Deaconess Institute, de Finlàndia.

Els dies 26, 27 i 28 de gener de 2021 es va celebrar via online el II Congrés sobre delictes d’odi i discriminació, organitzat per la federació d’associacions Kamira dins del projecte europeu DiscriKamira.

El congrés va tractar en profunditat, des de diferents perspectives, com combatre la discriminació i els delictes d’odi contra la població gitana i altres col·lectius vulnerables, i com afavorir la lluita pels drets fonamentals com la igualtat i la llibertat d’expressió, buscant eines per trencar amb la reproducció d’estereotips i prejudicis

Durant la primera jornada es va abordar la discriminació de la població gitana des de la perspectiva política i va comptar amb la participació d’Elena Arce, assessora responsable de l’àrea de Migraciones e Igualdad de Trato del Defensor del Pueblo i les diputades al Congrés espanyol Beatriz Carrillo, Sara Giménez i Ismael Cortés.

Arce va fer una reflexió sobre el paper de l’oficina del Defensor del Pueblo, que des de l’any 2013 té un apartat especial per a la comunitat gitana i que presenta cada any a les Corts Generals l’informe anual, donant compte sobre les queixes principals. De la mateixa manera va destacar que la majoria de delictes cap a la comunitat gitana no són denunciats.

Carmen Santiago va parlar dels casos a Finlàndia i Itàlia, que també formen part d’aquest projecte, on les organitzacions que treballen amb població romaní incideixen en la importància de polítiques i lleis específiques que els emparin. De la mateixa manera va destacar la necessitat de denunciar i visibilitzar la persecució soferta per la població romaní.

La comunitat gitana com a subjecte polític

La voluntat política de resoldre i incorporar els assumptes gitanos a l’agenda pública ha suposat un nou repte a l’estat espanyol amb la incorporació de diputades gitanes de diferent signe polític, mostrant un avanç positiu per poder lluitar i defensar els drets de la comunitat gitana, just on cal fer-ho, a la seu on resideix la sobirania del poble espanyol, tal i com ho afirmava Beatriz Carrillo.

De la mateixa manera, posava de manifest Ismael Cortés que “sense cap dubte la societat civil és el fonament de la democràcia” i la importància del paper d’aquesta i la seva influència a la vida pública. Així mateix, va destacar la necessitat específica de parlar sobre els delictes d’odi i tot el que engloba una agressió no verbal i simbòlica ja que és el germen del delictes i accions més greus.

El desenvolupament de la futura llei de discriminació pivota en l’accés a l’exercici dels drets i llibertats per part de ciutadans gitanos per poder esquivar obstacles en la discriminació que pateixen en la vida quotidiana, ressaltava Sara Giménez, sobretot perquè no es quedi únicament en una proclama legislativa plena de bones intencions, sinó que hi hagi un marc sancionador amb suport jurídic.

Aspectes jurídics

Durant la segona jornada es van tractar els aspectes jurídics en els procediments de delictes d’odi i la discriminació i comportaments en xarxes socials.

Raquel Muñoz, fiscal de delictes d’odi de la Fiscalía Provincial de Madrid i Miguel Ángel Aguilar García, fiscal coordinador del Servei de Delictes d’Odi i Discriminació a la Fiscalia Provincial de Barcelona, ​​van obrir el debat sobre els conceptes generals i els discursos de delictes de odi, on tots dos van exposar els instruments jurídics amb els que es compte, encara que la seva visualització no ha arribat fins als nivells necessaris -per aquest motiu van subratllar el treball d’organitzacions de la societat civil per elevar la veu-.

Van destacar els motius de discriminació en les lleis i els agreujants del codi penal, on s’aglutinen diferents comportaments. Aguilar va recalcar la complexitat de penalitzar discursos, ja que entren en joc conflictes importants com a drets constitucionals com la llibertat d’expressió i aspectes jurídics fonamentals com el principi d’igualtat i la dignitat personal.

Tots dos van exposar la facilitat de propagació de l’odi a través d’Internet i les xarxes socials, sobretot quan és fàcil la impunitat, per la impossibilitat d’investigar tot el que passa a les xarxes i per l’expansió de perfils falsos. Per desgràcia la població gitana és una de les minories ètniques que sempre són a la diana de grups vinculats al radicalisme i extremisme ideològic, de vegades recolzats per determinats grups polítics amb representació parlamentària.

La segona taula de la tarda va exposar de forma exhaustiva la discriminació en xarxes socials, ciber-odi, així com el protocol de la Policia Nacional sobre delictes d’odi. La taula va comptar amb la participació d’Ostalinda Maya, gerent de projectes per al Empoderament Legal de el Poble Romaní a la Open Society Foundations, Roberto Valverde, Fiscal Delegat de Criminalitat Informàtica de la Fiscalia Provincial de Barcelona i el cap de la Oficina Nacional de Delitos de Odio Carlos Moran.

Una de les tasques essencials és transmetre confiança des de les autoritats cap a les víctimes i fer un ús efectiu de les eines disponibles, tal com afirmava Morán.

Ostalinda Maya va parlar sobre la importància de la llei europea de serveis digitals, que pretén garantir un elevat nivell de protecció a tots els usuaris, independentment del lloc on resideixin a la UE, que ajudarà als estats a identificar i establir millors protocols per lluitar contra els delictes d’odi en línia.

Aquesta proposta, que encara està encara subjecta a canvis, es tracta d’una regulació, no d’una directiva, per la qual cosa tindrà aplicació directa a Espanya un cop entri en vigor, així com a la resta de la UE.

Com a tancament durant l’última jornada, es va debatre sobre les eines legals per combatre la discriminació i les eines a l’abast de la societat civil per abordar-la, així com la posició dels mitjans de comunicació davant aquesta situació.

Durant la taula es va presentar la Guia ràpida de delictes d’odi per antigitanisme, de la mà de Rosario Alises, del Ilustre Colegio de abogados de Málaga.

Altres professionals de diferents moviments de lluita contra la discriminació com Mikel Araguas de SOS Racismo i Cristina de la Serna, de la Fundació Secretariado Gitano, també van compartir les seves perspectives sobre el treball realitzat fins ara, principalment sobre els tipus de casos trobats de discriminació com ara l’accés a l’habitatge, racisme institucional, discriminació laboral, abusos de les forces de seguretat i altres conflictes i agressions racistes.

Els mitjans de comunicació

La segona part, i com a tancament final del congrés, va comptar amb la participació de professionals de la comunicació com el periodista Fernando Garea del Confidencial, Sebastián Porras de la Fundació Privada Pere Closa, Iñaki Vázquez de el projecte Romaní Pativ i Carme Figueras vocal de Consell Audiovisual de Catalunya.

Durant aquesta taula es van mostrar diferents exemples i perspectives que s’han entès com a delictes d’odi i la forma en què es desvirtua la protecció de col·lectius vulnerables, ja que la inclusió de determinades accions o conductes que poc tenen a veure amb col·lectius vulnerables, ha acabat per convertir la llei en una llei poc útil.

La cloenda també va comptar amb la intervenció de l’ex eurodiputat i president de la Unió Romaní espanyola, Juan de Dios Ramírez Heredia, que va parlar sobre la història de l’antigitanisme i la seva evolució fins als nostres dies.

El projecte Discrikamira és una iniciativa conjunta de Kamira a Espanya i des d’Itàlia per Romni Onlus i des de Finlàndia per Helsinky Deaconess Institute, finançada per la Direcció General de Justícia de la Comissió Europea i amb la qual es busca crear una xarxa europea d’advocats especialistes en antidiscriminació i antigitanisme.

Sobre el autor

Respondre