El Parlament de Catalunya commemora les víctimes de l’Holocaust

El Parlament de Catalunya commemora les víctimes de l’Holocaust

El passat 26 de gener, l’Auditori del Parlament de Catalunya va acollir la tradicional encesa d’espelmes en record de les diferents comunitats i col·lectius víctimes de la repressió i la persecució del règim nazi.

Ja fa 15 anys que el Parlament de Catalunya celebra ininterrompudament aquest acte. Va ser la primera institució catalana i un dels primers parlaments europeus. Enguany, degut a les restriccions i limitacions de la pandèmia, l’acte s’ha celebrat sense públic però s’ha pogut seguir en línia.

La cerimònia es va iniciar donant veu al testimoni de dues dones que van ser víctimes dels camps de concentració i extermini nazis. En primer lloc es va dramatitzar un fragment de ‘Cap de nosaltres tornarà’ de Charlotte Delbo, seguida de la interpretació musical de ‘Ich wandre durch Theresienstadt’ d’Ilse Weber.

Tot seguit va tenir lloc l’encesa de sis espelmes en record del Poble Jueu, del Poble Gitano, de col·lectius perseguits per raons polítiques, de les persones amb discapacitat física o mental, dels homosexuals i dels testimonis de Jehovà. Representants de les diferents comunitats i col·lectius van ser els responsables d’encendre cadascuna de les espelmes per honrar la memòria de les víctimes.

Roger Torrent, president del Parlament de Catalunya, va presidir l’acte i va fer un discurs cridant l’atenció sobre els motius i actituds que van conduir a l’episodi més cruel de la història europea.

“¿Per què va passar? ¿Per què societats civilitzades, avançades, cultes com les de Europa dels anys 30 van abraçar el feixisme i el nazisme? És important que fem memòria i que traspassem a les noves generacions aquests fets i que ens preguntem per què van ser possibles”, va indicar Torrent.

El president del Parlament també va assenyalar que el discurs d’odi vers el Poble Jueu va arrelar amb força a la societat alemanya provocant que aquest es mostrés indiferent amb la persecució del jueus i jueves, “i apareix així un altre element per explicar l’Holocaust: la indiferència de bona part de la societat que va preferir tancar els ulls i mirar cap a altre costat, que va preferir callar, refugiat en els seus interessos individuals i en el seu benestar particular”.

Per aquest motiu, Torrent va argumentar que “la commemoració és un advertiment de la perillositat i de l’amenaça que comporta aquesta combinació entre el discurs de l’odi cap a tot allò que és diferent i la indiferència” i va recordar que a Catalunya “no som immunes a aquestes dinàmiques que s’estan reproduint a tota Europa, per això és imprescindible que ens reafirmem el conjunt de forces polítiques democràtiques a la defensa de la llibertat individual i la llibertat dels pobles”. 

A l’acte també va comptar amb la participació d’Helena Vilski, alumna de batxillerat i participant del projecte educatiu que el Parlament i el departament d’Educació desenvolupen de manera conjunta per tal de mantenir viva la memòria històrica sobre els fets de l’Holocaust. Aquest projecte representa un espai de trobada anual entre representants de les comunitats i col·lectius que van ser víctimes de l’Holocaust i estudiants de secundària i batxillerat d’arreu del país.

La jove va explicar que el motiu d’un acte com aquest era recordar les víctimes però també per prevenir la reproducció d’episodis com aquest altra vegada, i va indicar que per tal que no es repeteixi “s’ha de tenir en compte fets i situacions similars de l’Europa d’entreguerres i de l’actualitat”. Va recordar que l’Holocaust “va començar el seu dia a causa de la crisi. Quan hi ha situació de crisi, es produeixen canvis que poden portar a la pressió i al col·lapse. També en l’actualitat es produeixen canvis”, referint-se a la crisi sociosanitàra causada per la COVID.

L’Helena va acabar el seu discurs fent una crida a la responsabilitat de les institucions públiques, dels mitjans de comunicació i de la societat per posar-hi límits. “Cal aturar el feixisme, aïllar-ho i fomentar sempre els valors centrats en l’ésser humà, la dignitat de les persones i el seu benestar social. El combat contra el feixisme s’inicia amb l’educació i la formació. I aquesta es troba a les aules, al sistema educatiu i també a les famílies, i en projectes com aquest que ajuden a preservar la memòria històrica”, va concloure l’Helena.

Sobre el autor

Pedro Casermeiro
Pedro Casermeiro és llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona. És membre de la directiva de Rromane Siklǒvne i de la Fundació Privada Pere Closa. Pedro també es formador en llengua romaní i coordinador del “Museu Virtual del Poble Gitano a Catalunya”.

Respondre