El repte de la interculturalitat a les societats post-Covid

El repte de la interculturalitat a les societats post-Covid

El 9 de desembre, Dia Internacional dels Defensors dels Drets Humans, l’aliança formada per la Fundació Secretariado Gitano, la Fundació ‘La Caixa’ i el Club de Roma van organitzar una jornada de debat al voltant de la interculturalitat i els reptes d’una societat en ple procés de transformació social i econòmica a causa de la pandèmia.

“Interculturalitat és un concepte fàcil d’enunciar, més complicat de comprendre i molt difícil d’aplicar”. Així iniciava Isidro Rodríguez, director de la Fundació Secretariado Gitano, la seva presentació de la jornada de debat. I és que, com bé explicava Rodríguez, la interculturalitat és un marc teòric que tracta d’abordar vells problemes que estructuren les nostres societats des de fa segles -com són el racisme, l’antigitanisme, la pobresa o l’exclusió social, cultural i política- i que en aquests moments de pandèmia semblen aguditzar-se encara més.

Precisament, les tensions socials i econòmiques provocades per l’actual pandèmia han estat el motor del debat en aquesta tercera edició de ‘Diàlegs per la Interculturalitat’. Després de la inauguració a càrrec de Jaume Lanaspa, president de l’Oficina del Club de Roma a Barcelona, ​​Francesc Ventura, de la Fundació ‘La Caixa’, i d’Isidro Rodríguez, de la Fundació Secretariado Gitano, va tenir lloc el primer dels diàlegs a càrrec de Daniel Innerarity, catedràtic de Filosofia Política i Social, investigador a la Universitat del País Basc i director de l’Institut de Governança Democràtica.

Innerarity va realitzar una aproximació a la complexitat de les societats actuals com a resultat de la globalització, de la contínua mobilitat i de la interconnexió de persones i cultures i de les desigualtats econòmiques. Innerarity va destacar que els tradicionals conflictes per la igualtat ara es veuen travessats per nous components, com són el reconeixement identitari. “Per diverses raons, minories, o la meitat de la humanitat -com és el cas de la dona-, no se senten reconegudes, no solament discriminades econòmicament, sinó no reconegudes, perquè darrere d’una discriminació econòmica generalment sol haver una diferència en l’accés al reconeixement amb el qual tu pots accedir a un determinat estatus econòmic”.

El catedràtic de Filosofia política i social també va recordar que darrere de moviment com el ‘Me too’ o el ‘Black lives matter’  “en el fons el que hi ha és una reivindicació per tal que no entenguem la igualtat com una igualtat abstracta, amb la famosa doctrina de mèrit que no atén a raons estructurals, sinó que tinguem en compte que fins i tot allà on s’ha reconegut el dret de tothom a l’accés a determinats béns, hi ha una discriminació persistent sobre les dones, sobre els negres, sobre les minories ètniques”, i va esgrimir que el principal problema és “corregir, amb eficàcia, aquesta desigualtat, aprofundint en les polítiques que corregeixen aquestes diferències estructurals”.

Seguidament va tenir lloc una taula de debat al voltant dels conflictes que emergeixen a l’incloure el component de la diversitat identitària a la clàssica lluita per la igualtat. Per a això es va convidar a Pastora Filigrana, advocada i sindicalista gitana, Míriam Hatibi, escriptora i consultora de comunicació, i a Marina Subirats, sociòloga, política i filòsofa. L’harmonització del dret a la diversitat amb la defensa de la igualtat o amb les polítiques socials en temps de pandèmia van ser els principals temes de debat.

Filigrana va parlar sobre les desigualtats en l’accés a béns bàsics per a la vida i va explicar que “les identitats culturals, territorials i de gènere s’utilitzen per generar una jerarquia d’accés als drets i béns” de manera que totes aquelles persones que s’allunyen de prototip generat des de l’imaginari occidental, blanc i masculinitzat “estan situats en una posició d’inferioritat humana, cosa que es tradueix en una vida material més precària i amb major dificultat en l’accés als béns i drets. Per això la persones més pobres d’aquest món no habiten a occident, no són blanques i són dones”.

Per la seva banda, Míriam Hatibi, va emfatitzar la importància de superar discursos utilitaristes en el context de la interculturalitat, és a dir, no valorar a persones migrants o gitanes per la seva aportació a la societat, sinó avaluar el paper que tots juguem a la societat i les relacions de poder que s’hi estableixen. “Crec que un dels èxits dels moviments socials ha estat trencar aquesta lògica de l’utilitarisme i començar a parlar de decolonizació, de justícia global, de la importància d’entendre els efectes de les nostres formes de consum en altres persones, en resum, deixar de pensar que les altres persones ens han de demostrar que ells també mereixen tant com nosaltres pel simple fet que nosaltres tinguem un passaport europeu”.

Per clausurar la jornada de debat es va comptar amb la participació de la vicepresidenta del gobierno Carmen Calvo, qui va iniciar el seu discurs recordant que “els gitanos i les gitanes són un deute pendent importantíssim en aquest país en matèria de trobada de cultures i molt més que això , ja que porten més temps del què puguem recordar en termes històrics. Són en aquest sentit un deute cada dia més punyent ja que no acabem de resoldre-ho”.

Si voleu ja podeu veure aquesta tercera edició de ‘Diàlegs per a la Interculturalitat’ a continuació:

 

Sobre el autor

Pedro Casermeiro Pedro Casermeiro
Pedro Casermeiro és llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona. És membre de la directiva de Rromane Siklǒvne i de la Fundació Privada Pere Closa. Pedro també es formador en llengua romaní i coordinador del “Museu Virtual del Poble Gitano a Catalunya”.

Respondre