La Rumba Catalana avui

La Rumba Catalana avui

Avui en dia tenen la responsabilitat l’última fornada d’hereus de la nostra rumba. Hereus perquè ells també han donat continuitat a una rica tradició musical transmesa de pares a fills, recollint i integrant la nostra història i la nostra música amb total naturalitat en ple segle XXI.

Arrels de Gràcia, hereus de Sabor de Gràcia, neixen amb un so d’abans que ens recorda als vells temps de la rumba, una rumba pura i crua, tal com la feien els mestres.

Quatre de la Cera, hereus dels Chavós, de Chacho i de Ricardo Tarragona, també amb un so molt Chipén, recorden aquells temes que tantes i tantes vegades havíem fet en els casaments gitanos, aquella rumba dels vuitanta amb influència llatina.

Aquí teniu el tema ‘Calle la Cera’ del grup Quatre de la Cera

Chistrian Malla, ‘El Viejo’, hereu de Mero Malla, des dels tretze anys actuant amb Chipén, és un gran coneixedor de l’evolució rumbera. Tal i com vam fer altres en el seu moment, està aconseguint fusionar la seva rumba amb les últimes tendències musicals, com ara el Trap llatí, el Flamenc i altres fusions sense perdre aquest sabor rumber autèntic.

The Family Hipster són hereus de ‘El Pocholo’, dels primers components de Rumba Tres. Els germans Cortés continuen amb la saga rumbera que vaig tenir al meu costat en els noranta quan van formar el grup Rum Beat. Després de trenta anys es reuneixen pares i fills amb aquest nou format, amb un so molt fresc i actual, fent que continuï viva la nostra herència i que no es perdi la nostra història.

‘Gotas de Lluvia’ és un dels darrers temes de The Family Hipster

Míliu Calabuch, a més de ser hereu de l’Oncle Joanet de Patriarcas de la Rumba, és qui més contacte ha tingut amb Peret dins de la seva generació. El seu so és inconfusible i el seu ventilador avui dia és un clar referent d’allò més pur i contundent. Un gran referent per a les noves generacions.

Chiqui Amaya, hereu de Pepe de ‘Los Amaya’ ha heretat el ventilador i el color de veu del seu pare, recordant-nos el so més pur de ‘Los Amaya’. Un altre gran referent pels que vindran després d’ell, permetent que l’essència d’aquella rumba inicial segueixi sonant i recreant-se després de tants anys.

Tant Chiqui com Míliu són avui en dia els hereus de dues tècniques diferents de ventilar heretades de dos mestres, conservant la seva contundència i actualitzades als nostres dies. Des de la meva humil opinió, ells són els referents més autèntics del ventilador a la rumba catalana.

L’èxit ‘Doctor Galeano’ de Miliu Calabuch ha estat versionat per diversos artistes, dins i fora de l’àmbit de la rumba catalana

Ells són ara els responsables de nodrir als qui vénen darrere. Encara que personalment crec que són els que ho tindran més difícil. Els temps han canviat en tots aspectes. Les noves tecnologies, les discogràfiques, els nous sistemes de distribució, de promoció i de difusió, acaben per generar un món molt complex pels nous músics.

La majoria dels estudis de gravació han hagut de tancar. Ja no hi ha pressupostos per a les produccions. Les discogràfiques evidentment no s’arrisquen a comprar una producció que demà estarà a internet. El públic no compra música perquè se la pot baixar de la xarxa. La difusió en els mitjans -ràdio, premsa i televisió- ja no són com abans, quan trobaves un departament de promoció a totes les discogràfiques que s’encarregava de crear tot un pla de presentació quan un artista presentava un nou disc. Avui tot això ja no existeix, és a les xarxes socials on ara es ‘talla el bacallà’.

Ja no triomfa un producte per la seva qualitat musical, lo important és que aquest producte s’aconsegueixi fer viral a les xarxes. Entre diverses qüestions, això ha fet que molts productors haguem de plegar després d’una llarguíssima experiència musical, i deixar guardats tots els nostres coneixements i les nostres experiències en el baül dels records.

Per al patrimoni de la rumba catalana, de la rumba gitana, pot significar un greu cop, ja que tot aquest bagatge de tants anys pot quedar sense hereu, es pot perdre. Recordo la imatge de molts nens i joves que van aprendre dels més grans acompanyant-los en els estudis, ni que fos per portar cafè, però absorbint la seva rumba segon a segon.

Les sales de festa, els pubs, els locals de concerts, les festes majors que els pobles organitzaven tots els anys i on la rumba catalana ocupava un lloc especial s’estan extingint. S’ha reduït tant l’espai per la rumba catalana que difícilment l’artista té possibilitat de promocionar-se i fer-se un forat a força d’escenari i d’art. Avui tot això pertany al passat.

Per això dic que la nostra última generació de rumba catalana són els que possiblement ho tindran més difícil. Ja no vull pensar en els que vénen darrere.

La major satisfacció que la música m’ha donat és haver tingut la sort de viure sis generacions de rumberos catalans, veient créixer al meu costat, als fills dels que van ser els meus companys, als fills dels fills, i fins i tot ja als besnéts d’algun company.

Cinquanta anys de rumba són molts anys en què he viscut tota l’evolució, tant musical com tecnològica, una història musical que els més joves han pogut heretar perquè molts com jo hem intentat traspassar tot el que hem viscut, après i creat, amb la il·lusió que mai es perdi.

En els propers capítols tornaré a la meva infància, on evidentment no només hi havia rumba catalana sinó que també hi havia grups i artistes que van ser part d’una època daurada plena de persones que van caminar amb nosaltres amb estils diferents i que també van marcar una època.

Continuarà.

 

Sobre el autor

Respondre

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies