Després de l’esforç d’estudiar sempre arriba la recompensa

Després de l’esforç d’estudiar sempre arriba la recompensa

Daniel Martínez Heredia té 33 anys i va ser el primer gitano del barri de la Mina a aconseguir una titulació universitària, criminologia. Ara treballa com a director del Casal Cívic de Sant Adrià de Besòs, un dels recursos socials i culturals més significatius del seu barri.

Conèixer gitanos amb estudis universitaris no és gens senzill, i encara menys en barris marcats per l’exclusió social com és el cas de La Mina. Daniel Martínez Heredia va ser el primer gitano a trencar aquesta barrera i obrir el camí a altres gitanos del seu barri que han seguit els seus passos. “Estava molt decidit, en cap moment em vaig parar a pensar en les dificultats, les vivia dia a dia i intentava superar-les. Quan em vaig adonar que era el primer gitano del barri de la Mina que havia arribat a titular-se a la universitat, no ho vaig viure com un èxit propi, més aviat va ser un èxit dels meus pares, va ser un èxit de la meva àvia, i va ser un èxit pel barri, perquè nosaltres (els gitanos) podem arribar on vulguem”.

Daniel en tot moment emfatitza la importància que van tenir els seus pares i la seva àvia en prendre la decisió d’estudiar. “Jo sempre dic que sóc fruit de les coses que va trencar la meva àvia i les coses que van trencar els meus pares. Jo no decideixo estudiar així perquè si. La meva àvia ens va fer veure la importància de saber llegir i escriure perquè ella no sabia”.

“El meu pare sempre ens va dir que estudiéssim per a que el dia de demà fóssim millors que ell. Recordo acompanyar al meu pare amb quatre anys d’edat a la seva feina en els estius. Treballava repartint pollastres dotze hores al dia. No ens portava a la feina perquè aprenguéssim l’ofici, sinó perquè veiéssim lo difícil que era guanyar-se el salari, i transmetre’ns que era molt millor estudiar i dedicar-nos a allò que ens agradés que no haver de aixecar-nos a les quatre del matí a repartir pollastres, que era un treball molt digne, però que a ell realment no li agradava”.

Daniel també ens explica que encara que tingués el suport dels seus pares, també hi va haver gent que no va comprendre la seva decisió o que van dubtar d’ell. “Recordo als professors, m’assenyalaven perquè veien que jo podia estudiar si volia, però sempre existia un interrogant. Fins a l’últim moment van desconfiar de mi per por que abandonés els estudis”.

“Entre els meus cosins, també vaig sentir el tòpic: Per què estudia? On vol arribar? Percebien que estudiar era una inversió massa gran i que potser no arribaria a tenir èxit, o que em pogués portar una gran frustració en intentar trencar barreres que, a dia d’avui, segueixen sent molt complicades”.

“L’èxit és la llibertat d’elecció”

Recentment, i mitjançant una acció afirmativa del Pla Integral del Poble Gitano (PIPG) del departament de Treball, Afers Social i Famílies de la Generalitat de Catalunya, Daniel ha aconseguit la plaça de responsable del Casal Cívic del seu barri, un casal que dóna cobertura a diferents entitats i projectes del barri de la Mina. “Per a mi és una oportunitat única per molts motius. En primer lloc, perquè es tracta d’un edifici que sempre he vist des de fora, ho veig des del carrer on he crescut. Anteriorment ja vaig treballar com a monitor uns mesos, vaig poder conèixer el Casal des de dins, a les persones que hi treballaven i als projectes que es desenvolupaven. Per a mi, també és interessant tenir l’oportunitat de gestionar un espai que ha de ser representatiu de la societat i del barri on visc. I en tercer lloc és important perquè ara podem traslladar el missatge al barri que després de l’esforç que suposa estudiar, després de l’esforç que, per exemple, va fer la meva família, al final sempre arriba la recompensa”.

La major ambició d’en Daniel a la seva nova feina és aconseguir ajudar a trencar barreres a altres gitanos i gitanes del barri. “Crec que l’educació és un sistema d’apoderament per a tota la societat. Una persona té diferents fases per aconseguir l’èxit a la seva vida. Per a mi l’èxit no està en arribar a la universitat, ni en arribar a la posició més alta. L’èxit és la llibertat d’elecció. Jo considero que he tingut èxit en la meva vida perquè he fet el que he volgut, encara que m’hagi costat. I l’èxit no ho visc per a mi, sinó que ho visc per als meus fills, ells ja no tenen barreres, no tenen límits, no tenen ningú que els hi digui que no podran arribar enlloc, el dia de demà ells podran ser el que ells vulguin”.

“Hem de trencar barreres i preguntar-li als nens què volen ser de grans i fer que es sentin acompanyats”

“Els gitanos, sovint, estem sotmesos a barreres mentals que nosaltres mateixos hem interioritzat, barreres que fan que no ens plantegem determinades metes perquè creiem que no ho aconseguirem i optem per altres recursos més fàcils. Ens trobem amb límits en el nostre entorn, pensem que si sortim del nostre barri o del nostre cercle familiar ens trobarem en un lloc estrany. Sempre estem sotmesos a aquestes pors, que són certes, però realment lo important és aconseguir eliminar aquestes barreres mentals”.

Per trencar aquestes barreres, Daniel proposa implicar les famílies perquè els nens creguin en les seves possibilitats i puguin arribar a ser el que ells escollin a la seva vida. “Apoderar als joves, apoderar als nens, implicar a les famílies en què és possible, en què cal que els seus fills siguin lliures. Si un nen decideix dedicar-se a la venta ambulant, decideix ser mecànic, decideix ser perruquer, o decideix ser president de la Generalitat, crec que és un èxit sempre que parteixi de la seva llibertat. Hem de preguntar als nostres nens què volen ser a la vida. Això seria un punt clau en l’èxit del nostre poble. Deixem als nostres nens que ells decideixin el què volen ser, perquè amb la voluntat que els gitanos li posem a les coses, realment seran els millors en la seva disciplina. Que tinguem al millor perruquer, que tinguem al millor mecànic, que tinguem al millor president de la Generalitat és possible, simplement amb vocació. El nostre poble venim de ser els millors tractants de bèsties, els millors artesans amb el vímet, els millors en la venda ambulant. Tot això és possible, però des del punt de vista de la llibertat. Hem de trencar barreres i preguntar-li als nens què volen ser de grans i fer que es sentin acompanyats”.

“Si no veiem l’èxit laboral dels gitanos que s’han format, difícilment veurem a altres gitanos que vulguin formar-se”

Daniel també col·labora amb el Pla Integral del Poble Gitano a Catalunya i destaca el treball que s’està fent i reivindica la seva continuïtat. “Personalment ressaltaria dos àmbits de treball que són molt importants. Un és la formació, que crec imprescindible, i el segon és la inserció en el mercat laboral. Ara s’estan fent passos per facilitar l’accés a llocs de treball dins de l’administració basant-se en criteris d’igualtat d’oportunitats, i crec que això també s’ha d’aconseguir en l’àmbit privat. Si no veiem l’èxit laboral dels gitanos que s’han format, difícilment veurem altres gitanos que vulguin formar-se”.

Respecte al Pla Integral, Daniel també considera que cal més implicació per part dels propis gitanos. “Cal una major implicació per la nostra part. El poble gitano estem acostumats a l’assistencialisme i el que ens cal és tot lo contrari, apoderament. Però l’apoderament implica responsabilitat, i això fa que moltes vegades preferim l’assistencialisme. És hora d’utilitzar el Pla Integral per dir la nostra, que col·laborem perquè el Pla Integral està per a benefici del poble gitano i, com a tal, estem obligats a col·laborar-hi al màxim”.

Sobre el autor

Pedro Casermeiro Pedro Casermeiro
Pedro Casermeiro és llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona. És membre de la directiva de Rromane Siklǒvne i de la Fundació Privada Pere Closa. Pedro també es formador en llengua romaní i coordinador del “Museu Virtual del Poble Gitano a Catalunya”.

Respondre

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies