La FAGiC reivindica els músics gitanos

La FAGiC reivindica els músics gitanos

Dimecres passat, la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGiC) va organitzar un col·loqui a la seu de la Societat General d’Autors i Editores (SGAE) a Barcelona per reivindicar el paper dels artistes gitanos a Catalunya amb la col·laboració del Pla Integral del Poble Gitano de Catalunya i emmarcat dins dels actes de celebració dels 600 anys de l’arribada dels gitanos a país català.

Els gitanos i la música siguin probablement un dels binomis més difícil de separar. Ja una de les primeres llegendes que intenta narrar l’origen dels gitanos explica que per allà l’any 500 de la nostra era, el Sha de Pèrsia va rebre 10.000 músics com a regal del rei de l’Índia, i aquests músics, en el seu èxode cap a occident es convertirien en el que avui coneixem com el poble gitano. Òbviament mai es podrà demostrar aquesta llegenda, però el que no necessita demostració és la vinculació dels gitanos amb la música.

Les aportacions que els gitanos han realitzat a l’ampli mosaic de la música europea han estat notables, des de la creació de les Czardas hongareses fins al Flamenc, passant pel Jazz Manouche o la música Balcànic-Romaní, i sense oblidar la Rumba Catalana, considerada per alguns com l’últim estil musical urbà creat a Europa. No obstant això, el paper dels gitanos com a creadors musicals no ha estat sempre reconegut justament, és més, en alguns casos fins i tot es nega el mèrit creatiu als gitanos, com succeeix amb el Flamenc. Per aquest motiu, la FAGiC ha dut a terme unes jornades reivindicatives en col·laboració amb el Pla Integral del Poble Gitano a Catalunya i la SGAE.

dav

Les jornades es van iniciar amb dos tallers pràctics sobre el Flamenc i la Rumba Catalana. Juan Cortés, cantant del grup “Los Banis” va fer una explicació pràctica dels tangos flamencs que tant han inspirat la música del seu grup durant més de 25 anys, i després, Sicus Carbonell, cantant del grup “Sabor de Gràcia”, va realitzar un taller sobre la rumba catalana, mostrant diferents estils de la rumba catalana, els seus principals autors, així com també diverses maneres d’executar el famós “ventilador”, una tècnica de guitarra genuïna de la Rumba Catalana. I per delectar el públic assistent a la jornada, Maruja Garrido va pujar a l’escenari per interpretar un parell de temes i demostrar que als seus vuitanta anys segueix atresorant tota la força i l’art que en el seu moment la van convertir en una de les figures més destacades del panorama rumber al nostre país.

Posteriorment va tenir lloc un col·loqui sobre música gitana en què van participar Moncho, Sicus Carbonell, Juan de los Banis i el guitarrista Paco Heredia. Tots ells van coincidir en la necessitat d’incrementar el suport a la música gitana i als músics gitanos. “Us imagineu que el flamenc o la rumba fossin patrimoni dels Estats Units?”, Es queixava Paco Heredia per la poca inversió de l’administració i altres institucions per a la promoció i difusió de la música flamenca. Sicus Carbonell també va reclamar la necessitat de beques per donar suport a joves talents musicals a formar-se i donar el salt a la professionalitat, “en la nostra època la música funcionava d’una altra manera, ara has de formar-te, el duende gitano per si mateix ja no és suficient . Els joves necessiten formació i hi ha famílies gitanes que no poden costejar-la. Hi ha nens amb talent que volen dedicar-se a la música, no es formen en un altre treball, i al final acaba convertint-se en un problema perquè no tindran sortida al món de la música“, així Sicus Carbonell reclamava que el Pla Integral del Poble Gitano contemplés “la via cultural i musical, i ajudés amb beques als nens gitanos que tenen maneres per formar músics que siguin millors que nosaltres”.

Carbonell també va criticar que no es comptés amb artistes gitanos ni amb la Rumba Catalana a les programacions dels festivals musicals promoguts per l’administració, “en 2015 en un estudi que va realitzar Oriol Puig, periodista i tècnic musical, va trobar que d’entre tots els festivals de Catalunya només hi va haver tres concerts de Rumba i cap de les tres bandes era gitana. Els operadors privats poden programar el que els doni la gana perquè es juguen els seus diners, però quan reps suport econòmic de l’administració, has de comptar amb la cultura gitana i amb l’artista gitano “.

 

Sobre el autor

Pedro Casermeiro Pedro Casermeiro
Pedro Casermeiro és llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona. És membre de la directiva de Rromane Siklǒvne i de la Fundació Privada Pere Closa. Pedro també es formador en llengua romaní i coordinador del “Museu Virtual del Poble Gitano a Catalunya”.

Respondre

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies