HISTÒRIA

La gran batuda

Any 1749

Per als governants, tot els gitanos eren sospitosos de desobeir les lleis i, tot i que moltes famílies complissin les normes que els havien imposat de tenir una residència fixa i un treball comú, es va preparar una gran batuda per empresonar tots els gitanos i separar-los de la societat.

D. Gaspar Vázquez Tablada, bisbe d’Oviedo, governador del Consell de Castilla, que representava la més alta instància política de la monarquia espanyola, proposa la batuda a Ferran VI, qui l’aprova.

Serà el Marquès de l’Ensenada qui la prepari, organitzant l’exercit i els corregidors i algutzirs (policia local) cautelosament. El dimecres 30 de juliol de 1749 es va executar l’ordre de detenir “tots els gitanos establerts i vagants en aquests regnes, sense excepció de sexe, estat ni edat, sense respectar cap tipus de refugi a què s’hagin acollit”.

En aquells moments, la Santa Seu acabava de limitar el dret d’immunitat eclesiàstica local amb referència als gitanos. Aquest dret consistia en el fet que ningú podia ser agafat com a presoner en recintes sagrats: esglésies, convents, ermites, cementiris, etc.

Designació de poblacions on hauran de residir els gitanos. Nota enviada pel Duc de Caylus amb el “Valga para el Reinado de S.M. el Señor Fernando Sexto”. 1746. Arxiu de la corona d’Aragó. ↵

A l’èxit policial de la batuda també hi va contribuir el fet que moltes famílies gitanes haguessin obeït les ordres d’assentament en 75 poblacions concretes. El nombre de famílies que estaven censades i controlades pujava a 881, fet que feia que fossin més fàcils d’empresonar.

Finalment, van ser empresonats entre 9.000 i 12.000 dones, homes, vells i nens gitanos. Van embargar i subhastar els seus béns per pagar els costos d’embalatge i trasllat. Homes, vells, joves i nens van ser portats als arsenals de marina per fer treballs forçats en les obres públiques. A les dones i als nens menor de set ans se’ls va enviar als dipòsits presidiaris.

El pretès delicte per privar-los de llibertat, no va ser altre que el fet de ser “merament gitanos”.
L’indult a tal injustícia arribaria el 16 de juny de 1763, 14 anys més tard! I arribaria de la mà de Carles III, qui va reconèixer que aquella batuda va ser una operació “que ben poc honor fa a la memòria del meu estimat germà”.

Per a més informació, llegir el següent article: De la llum sobre la foscor. La gran batuda espanyola.
Article extret del projecte educatiu MAJ KHETANE.
Escrit per Jesús Salinas.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies