HISTÒRIA

Els segles XIX i XX

De les fires a la peonada, de la venda ambulant als oficis comuns

La història dels gitanos del segle XIX al XX suposa el pas de les fires al peonatge; de la venda ambulant als oficis comuns.

Teresa San Román diu:

(…) els gitanos mai canvien la seva cultura, el seu ordre social, per decret. Ha estat l’evolució del món, el canvi de la mateixa Espanya, el que ha fet modificar la seva vida. Malgrat les prohibicions i limitacions, han estat mercants de bestiar fins que al camp hi va aparèixer el tractor i l’emigració; han estat cistellaires fins que el plàstic va absorbir la major part del mercat; han estat nòmades fins que van haver de refugiar-se a la ciutat per poder subsistir.

Feiraires en un tracte, Extremadura, principis del segle XX. Col.lecció FAGEX. ↵

Feiraires en un tracte, Extremadura, principis del segle XX. Col.lecció FAGEX. ↵

Durant el segle XIX, en iniciar-se el període constitucional (1812-1936), el “tema gitano” pren nous camins. La Constitució de 1812 va suposar per als gitanos un important avanç pel que fa la reconeixement de la seva situació jurídica com a ciutadans espanyols. S’abandona l’antic concepte de ciutadania lligat a l’obligatorietat de tenir una residència fixa i ara només cal haver nascut dins del país per ser espanyol.

Després d’un llarg període sense lleis antigitanes, la dictadura franquista torna a portar situacions molt negatives per als gitanos. Es prohibeix parlar en romanó, que es considerava un argot de delinqüents, la vida nòmada es considera delicte, s’aplica de manera especial contra els gitanos la Llei de perillositat social i, en el Reglament de la Guàrdia Civil es demana vigilància escrupolosa dels gitanos i, sobretot, el control de la seva forma de viure i dels seus desplaçaments.

El metge gitano Juan Manuel Montoya dirà:

La fase del franquisme es caracteritza per una dicotomia en què, d’una banda, s’exerceix una repressió cultural total i intolerable contra el Poble gitano en particular i contra la resta de pobles en general però, d’altra banda, les classes dominants, imbuïdes pel concepte catòlic de la caritat, inicien tèbies i descoordinades accions cap a la comunitat gitana per tal d’integrar-la en la cosmovisió religiosa, cultural i social paia. Programes finançats per l’Administració central però dissenyats especialment per organismes catòlics, intenten promoure’ls, integrar-los o ensenyar-los a ser paios. A la ideologia integrista dominant, tant convençuda de la superioritat, se li feia molt difícil abandonar una perspectiva assimilacionista.

L’arribada de la democràcia i de la Constitució de 1978 suposen, des d’un punt de vista formal, la igualtat dels gitanos davant la llei i la plena ciutadania.

La industrialització dels anys seixanta-setanta va implicar un desplaçament de la població del camp a la ciutat, va mecanitzar el camp i va fer que molts gitanos haguessin de traslladar-se a les grans ciutats on van haver de buscar feines no qualificades de peons de la construcció o d’obrers de les indústries. Però amb els anys i les crisis del desenvolupament, l’ofici més comú entre les famílies gitanes va ser la venda ambulant que avui en dia encara perdura.

El procés de democratització ha afavorit la presa de consciència i la sensibilització d’amplis sectors socials que, juntament amb el moviment associatiu gitano, han generat polítiques a favor dels gitanos. La intervenció dels serveis socials i la creixent escolarització implica cada cop més la incorporació normalitzada al sistema educatiu i una formació professional que comença a possibilitar als gitanos i gitanes l’entrada a tots els oficis.

Article extret del projecte educatiu MAJ KHETANE.
Escrit per Jesús Salinas.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies