HISTÒRIA

El Genocidi gitano del s.XX

La persecució més cruel que ha patit el poble gitano en la seva historia va tenir lloc durant l’etapa de poder del nacionalsocialisme a Europa. Amb Hitler al capdavant d’Alemanya, la població gitana del continent va ser exterminada de manera sistemàtica. Algunes fonts parlen de 250.000 persones, i d’altres de més de 500.000. Tot i que molts documents sobre aquest genocidi es van destruir després de la guerra mundial, avui es disposa d’abundant informació per confirmar que, després del poble jueu, els gitanos foren, numèricament, el segon col·lectiu més castigat per les idees racials dels nazis.

Ja abans del nazisme

La policía nazi reúne familias romani (gitanas) de Viena para su deportación a Polonia. Austria, septiembre-diciembre de 1939. — Dokumentationsarchiv des Oesterreichischen Widerstandes

La policía nazi reúne familias romani de Viena para su deportación a Polonia. Austria, septiembre-diciembre de 1939. — Dokumentationsarchiv des Oesterreichischen Widerstandes

Malgrat el fet que Hitler va qualificar la població romaní, el 10 de febrer de 1941, com la “plaga més gran de la població rural”, la discriminació contra la comunitat romaní a Alemanya havia començat molts anys abans de l’arribada al poder del Partit Nazi. La cronologia dels fets, explicats per la comunitat romaní a l’opinió pública internacional en les últimes dècades (no sempre estudiat amb prou atenció) almenys hauria de provocar un procés de reflexió.

En aquest país, hi havia la influència del fet que el 1890 es van celebrar conferències sobre el Zigeunergeschmeiss, que literalment significa “escòria gitana”. Nou anys més tard, la policia bavaresa va crear una unitat especial per a assumptes romanís i va crear una oficina central per “lluitar contra la plaga gitana”. El 1909, la mateixa força policial alemanya va suggerir que les persones d’ètnia romaní havien de ser marcades amb un ferro roent per identificar-los. I encara més sinistra, el 1920, els metges Karl Binding i Alfred Loche van suggerir que els gitanos havien de ser esterilitzats i eliminats com població, una proposta que Hitler va recuperar anys més tard, el 1933, quan els Nacional Socialistes van aprovar una llei per regular l’esterilització eugenèsica dels “pell bruna alemanys”, que, en aquest moment, era la població romaní i els afro-alemanys que eren els descendents de les unions entre soldats africans i dones europees durant la Primera Guerra Mundial.

El terror nazi

La diabòlica legislació nazi contra els gitanos es posà en pràctica el gener del 1934, quan s’inicià una selecció de gitanos per ser esterilitzats amb injeccions o bé amb castració en els camps de concentració de Dachau, Dieselstrasse, Mahrzan i Vennhausen. Més endavant també van ser deportats en altres camps com els de Bergen-Belsen, Buchenwald, Mauthausen i Sachesenhausen. Aquell mateix any s’havia prohibit als alemanys casar-se amb jueus, gitanos i negres. Uns mesos després, arran de la Llei de Nuremberg del 15 de setembre de 1936, es va estipular que els gitanos , “en defensa de la sangalemanya i l’honor” han de perdre els seus drets com a ciutadans i els seus fills han de ser prohibitsd’assistir a les escoles.

No obstant això, la neteja ètnica va assolir nivells horribles entre el 12 i 18 de juny de 1938, coneguda com “la setmana per a la neteja de gitanos”, quan centenars de gitanos alemanys i austríacs van ser detinguts i empresonats. El 8 de desembre de 1938va ser aprovat un decret per combatre definitivament la “plaga gitana”, en l’argot discriminatori més utilitzat durant el règim nazi per referir-se al poble gitano. L’any 1939, just quan començà la Segona Guerra Mundial , el Partit Nazi va crear l’Oficina d’Higiene Racial, un organisme pseudocientífic que publicà un decret segons el

qual “tots els gitanos han de ser tractats com a malalts hereditaris, i l’única solució és eliminar-los”.

A principis de 1940 es produí la primera matança en massa del poble gitano. El gener de 1940 un grupde 250 nens i nenes gitanos van ser utilitzats per a experiments mèdics al camp de concentració de Buchenwald: se’ls va donar cianur en forma de gas per veure quant temps trigaven a morir. Aquest va ser el primer capítol d’un extermini que ja no va parar. El 31 de juliol del 1941 l’Oficina de Seguretat del Reich havia decretat l’inici de la Solució Final. Començava l’eliminació sistemàtica de tots els jueus, i també dels gitanos i altres col·lectius com els homosexuals, els testimonis de Jehovà, els dissidents d’esquerra o els discapacitats físics i psíquics.

Article original de la revista SAPIENS núm. 87.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies