CULTURA

Poble Gitano

El dia 21 de Novembre de 2001 el Parlament de Catalunya reconeix la identitat del poble gitano i s’inicia un camí de possibilitats de diàleg i coneixement entre les persones gitanes i la població catalana en general. El poble gitano mereixem el reconeixement com a poble i com a cultura, una cultura que com podreu apreciar és rica i en ple desenvolupament. Les persones gitanes convivim a Catalunya des de fa sis segles, i com a d’altres indrets del món, som una minoria desconeguda.

Històricament, la presència dels gitanos a Catalunya està datada en el segle XV. Arribats a la península a través dels Pirineus, el primer document que testimonia la nostra presència té data de 1425, quan el Rei Joan II d’Aragó concedeix una cèdula de pas a Joan i Tomàs, als que anomenen comtes de Egipte Menor. Les persones gitanes a Catalunya i a la resta del món estem fent un gran esforç per recuperar i desenvolupar aquells elements històrics i culturals que donen suport al nostre poble.

Malgrat aquesta llarga història de convivència, 600 anys, no podem dir que el veïnatge hagi estat un compartir i trobada entre cultures; ni tan sols de coneixement o reconeixement. La història escrita del poble gitano i de la seva persecució, en definitiva, la història del poble rom, com s’anomena de manera genèrica als gitanos d’arreu del món, s’inicia en el segle XV a Europa, en el que aleshores és el món conegut.

El poble gitano som presents a tot el món. Ens podeu trobar a Amèrica del Nord i del Sud, Europa, Austràlia, Àfrica i Orient Pròxim. Malgrat tot, la nostra presència es sovint viscuda es del conflicte social o cultural, i no des de la contribució, l’intercanvi o l’aprenentatge intercultural. La nostra participació en la vida social, econòmica i política de les regions on vivim és gairebé inexistent; i en el millor dels casos es invisibilitzada. Tot i que a Europa l’antigitanisme creix a passes de gegant,  també existeix una voluntat política de canvi, però desafortunadament aquesta es entesa en molts països des de la vessant més paternalista, i es barra la nostra presència en espais de decisió que permetin una veritable convivència i transformació social.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies