CULTURA

La participació social gitana

El progrés en democràcia ens ha portat a un augment de les associacions en nombre, però també en diversitat. S’organitzen en estructures i comencen a desenvolupar noves funcions en l’economia social i en l’àrea política. L’augment del Tercer Sector i la derivació de responsabilitats de les institucions, ens porten tanmateix a facilitar la participació i atorgar un paper central a les associacions, entre elles les de gitanos. En tal situació, les associacions gitanes, com a moviment gitano i ciutadà, podrien suposar una escola d’actituds cíviques i democràtiques, podrien potenciar la creativitat col·lectiva, podrien facilitar xarxes de comunicació i participació i podrien suposar una plataforma de recuperació i/o evolució de la cultura utilitzant estructures i formes de la cultura majoritària, així com obrir espais de col·laboració amb els paios: l’escola i les associacions poden atorgar aquest espais interculturals com a cap altra institució, però no sempre és així. Tant les escoles com les associacions tenen un paper fonamental en la creació d’un tipus de relacions que seria un tipus alternatiu al model existent.

És la participació ciutadana en general, i la participació de les gitanes i els gitanos en particular, un indicador de la temperatura democràtica, tanmateix encara queden pendents en aquest sentit.

La participació hauria de portar-nos a processos de interacció constants entre la població minoritària i la societat majoritària. És a la majoria, pel seu poder, a la que correspon la responsabilitat d’organitzar la participació en termes justos: potenciant el reconeixement com a ètnia, el respecte a la seva cultura i atorgant representació i participació a les institucions. Es fa necessari vertebrar un teixit democràtic, plural i solidari que sigui capaç de col·laborar en el desenvolupament i la gestió de la política social.

Es fa necessari avançar cap a un pacte/contracte social que legitimi la corresponsabilitat de la ciutadania en la definició i construcció de les ciutats, les autonomies i les entitats públiques. La participació ha d’anar acompanyada del reconeixement de la dimensió política, sinó, queda buida de contingut o ideològicament condicionada.

Els gitanos i les gitanes han fet un esforç organitzatiu, especialment meritori, per ajustar-se a estructures associatives que en molts casos li eren alienes (donat que en el món gitano la cooperació es dona exclusivament dintre de la família i no buscant relacions o compromisos amb altres famílies). En aquest procés s’han hagut de trencar resistències entre les quals hi ha dues molt evidents: la falta de tradició participativa de la població gitana i un sistema d’organització interna que relativitza els processos democràtics en funció d’altres de caràcter jeràrquic, estretament relacionats amb els diferents rols que cada persona té al seu grup. L’organització política gitana s’estructura a través de grups de parents i l’autoritat recau especialment en el homes grans, en els homes d’edat.

Això explica en bona mesura la pròpia debilitat de les associacions gitanes, si les comparen amb altres sectors o col·lectius i les dificultats que es troben, especialment per establir processos democràtics en la presa de decisions en el seu interior. Tanmateix, no seria bo establir el principi que les úniques associacions dèbils són les gitanes o que totes ho són, com anomena José Manuel Fresno[1], però sí dir que en general la seva situació es de desavantatge.

I un altre problema que s’afegiria als ja mencionats, és que quan es parla de participació i gitanos, es vincula directament a participació externa i l’escassetat de la mateixa, mentre s’oblida la participació interna. La participació i solidaritat familiar, al igual que la participació i pràctica religiosa, actual, amb el moviment evangèlic, per exemple. La clau està en veure quan participen, en què i què els aporta aquest tipus de participació.

[1] J.M. Fresno García (1992), “El asociacionismo en el reto de la Europa Comunitaria”, Centro de Documentación de la FSG.

— (1993), “Las asociaciones: una forma de participación social”, en Los gitanos en la historia y la cultura, Actas de un Congreso.  Granada: Junta de Andalucía. Consejería de Trabajo y Asuntos Sociales.

— (1996), “Asociarse para participar”, Centro de Documentación de la FSG.

Escrit per Carme Méndez.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies