CULTURA

El moviment associatiu gitano

En un context de diversitats, com hem vist, té lloc una escolarització progressiva, comencen a donar-se nous rols i a sorgir nous cultes, i neix en aquest moment, també, el moviment associatiu gitano, com veurem ara en profunditat, de la mà de l’Església Catòlica. Però cal dir que si bé l’Església va donar l’impuls a mitjans dels seixanta, en alguns indrets es van iniciar les primeres associacions laiques de caràcter ètnic i reivindicatiu. Tot això passava anys abans de la democràcia.

Humberto García [1] fa un repàs per la seva història anys més tard. Seguint-lo anem a endinsar-nos en els fets i aconteixements des dels inicis fins a l’actualitat:

Entre 1958 i 1970 es donen els primers moviments a favor dels gitanos, encara que són moviments que no sempre conten amb gitanos i gitanes.

Com dèiem, l’inici té lloc en la iniciativa oficial de l’Església Catòlica a 1958, amb la creació dels estatuts fundacionals per a l’obra assistencial i moral a favor dels nòmades.

Al 1964 s’aprova la Llei d’Associacions.

Anys més tard, al setembre de 1965, es celebra el I Congrés Internacional de Apostolado Gitano a la ciutat italiana de Pomezia. Paral·lelament a aquests aconteixements, té lloc a l’Estat Espanyol i Catalunya l’inici d’una sèrie de convivències i peregrinacions, entre 1964 i 1968. Les experiències inicials, disperses i fruit d’iniciatives molt localitzades, es van organitzant, i donen lloc a Barcelona a la creació del Primer Secretariado Gitano, a 1966.

L’inici clar del Moviment Associatiu Gitano es dona entre 1971 i 1978. Els 70 venen caracteritzats pel naixement de diverses associacions de caràcter civil i aconfessional dintre del procés general de mobilització social en el transcurs d’agonia del règim dictatorial i la posterior inauguració de la democràcia.

Entre 1982 i 1996, es van generar grans expectatives. De fet, és en aquesta etapa on es van impulsar accions específiques dirigides a les comunitats gitanes i es van crear òrgans de participació de caràcter consultiu als que tindran accés les organitzacions gitanes.

Les administracions locals comencen a interessar-se pels problemes que viuen les comunitats gitanes, propiciant mitjans i persones, encara què amb més bona voluntat que coneixement de la situació i capacitació tècnica.

El sorgiment de les primeres Federacions d’Associacions Gitanes.

Al 1985 s’aprova la Proposició no de Llei que acorda la creació d’un Òrgan Administratiu per a dur a terme Programes de Desenvolupament del Poble Gitano a l’Estat.

La Creació de la Unión Romaní al 1986, promoguda per Juan de Dios Ramírez Heredia, diputat pel Partit Socialista en aquell moment.

L’aparició al desembre de 1986 del diari quinzenal Nevipens Romaní (editat per la Unión Romaní -i a l’ actualitat per l’Instituto Romanó-), que neix amb la pretensió de servir d’òrgan d’expresió dels problemes i inquietuds dels gitanos.

La posada en marxa del Programa de Desarrollo Gitano al 1988.

La convocatòria de subvencions amb càrrec a l’assignació tributaria de l’I.R.P.F., que des del 1989 contempla la possibilitat de subvencionar programes pel Poble gitano.

La celebració al 1993 del I Congrés Nacional Los Gitanos en la Historia y la Cultura, a Granada, hite important en la història recent de la comunitat gitana.

La celebració del I Congrés Gitano de la Unió Europea, a Sevilla, al 1994.

En aquesta etapa es creen també la major part de les associacions de dones gitanes, el que dona un impuls al paper de les dones, tant dintre con fora dels seu àmbit cultural.

Al 1997 es celebra el I Congrés Europeu de la Joventut Gitana, a Barcelona, que dona l’oportunitat als joves d’expressar les seves inquietuds i compartir experiències.

En aquesta etapa comencen a sorgir associacions i federacions arrel del moviment evangèlic a moltes ciutats.

Neix el Partit Nacionalista Caló, el primer partit polític gitano.

Alguns gitanos, encara que pocs pel moment, apareixen com a candidats i candidates a les llistes locals i autonòmiques.

Al 2010, a la ciutat de Còrdova, es duu a terme la Cimera Europea sobre Gitanos.

[1] Humberto García (1995), “El movimiento asociativo gitano: claves para un diálogo intercultural” en Los gitanos en la historia y la cultura. Actas de un Congreso, Granada: Junta de Andalucía, Consejería de Trabajo y Asuntos Sociales. Delegación Provincial de Granada.
(1999), “El movimiento asociativo gitano: retos de futuro” en Los gitanos andaluces. Nº 30, monográfico. Sevilla: Demófilo. Fundación Machado.
Escrit per Carme Méndez.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies