CULTURA

El moviment associatiu de les dones gitanes

El moviment associatiu de dones gitanes neix a Granada al 1990 amb l’Associació Romí. Arrel d’una inquietud d’un grup de gitanes conscients de la situació de les dones gitanes dintre de la comunitat i decidides a concienciar i ajudar a la resta de dones, donat que fins el moment escasses vegades se’n havien ocupat.

La situació de les dones gitanes es trobava en un moment de fort canvi, en un debat permanent de la seva situació de desavantatge enfront els homes gitanos i enfront d’altres dones no gitanes, allunyades de les àrees de coneixement, no representades pel moviment associatiu general de gitanos i de dones. No eren tingudes en compte pels primers i eren oblidades per les segones. Tanmateix, i tot i les reiteracions ja esmentades, seria inadequat parlar de la situació de les dones gitanes en general, en aquesta anomenada situació es dóna una enorme variabilitat segons l’estatus, la família a la que pertany, la seva formació, la seva edat, la seva adscripció religiosa, etc.

Les primeres associacions de dones gitanes van ser un intent de consolidar un moviment feminista gitano promocionant a les dones a través de la participació, un intent decidit de transformació, i van ser també un referent per a moltes altres que van arribar després. Drom Kotar Mestipen (1999) és un exemple a Barcelona.

Moltes de les pioneres assenyalen les dificultats i la seva prudència inicial, però també fan palès que pretenien i pretenen defensar els interessos de les dones gitanes dintre dels interessos de la seva comunitat.

En els darrers anys s’han produït avanços importants, fonamentalment en la creació de referents, de dones amb formació que suposen un model a seguir per altres dones que venen al darrera. Moltes dones gitanes universitàries ja tenen un discurs elaborat, però també moltes altres dones que no han passat pel sistema educatiu estan apostant fort pel canvi de rols, un canvi des de la negociació amb els homes, des de la defensa de la vida en grup, des del diàleg amb dones gitanes i, a la vegada, amb altres dones, amb la seva participació amb espais comuns, llocs d’intercanvi d’experiències i de resolució d’algunes problemàtiques. El que ha fet poc el moviment associatiu d’homes. Calen espais ètnics, però també interculturals, com volem que sigui la nostra societat.

Dones joves, adultes, majors, o de respecte pels gitanos; solteres, casades, vídues; amb o sense formació universitària; procedents d’una situació econòmica precària o ben estant; venedores ambulants, advocades o mestres, entre altres professions, la major part assenyalen la importància de la formació en la societat actual, la importància de la família per a elles i el necessari recolzament en el seu procés personal, la importància de sentir-se gitanes encara que sigui un concepte de difícil definició i abstracte de vegades, la importància del seu paper com a referents, la importància dels canvis generacionals, juntament a la necessitat d’ubicar-se en el moment, i la importància en el desenvolupament d’un feminisme gitano des de la negociació, des d’una revolució tranquil·la.

Escrit per Carme Méndez.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies