ART

Els roma al còmic americà

Panorama des de l’edat de plata fins a l’actualitat

El poble gitano ha d’estar agraït al còmic dels Estats Units: l’ha retratat amb major respecte i embruix que la historieta europea. Fins Batman, el major superheroi de tots, porta herència gitana en la seva encarnació actual. Aquesta és la història d’una fascinant relació cultural.

L’art de la historieta es va redefinir de manera decisiva a principis dels anys 60, quan pren cos l’anomenada Edat de Plata del còmic americà, prèviament va estar l’Edat d’Or, entre els anys 30 i 50, període en què es van forjar els fonaments dels còmics de superherois. L’Edat de Plata-que s’allargaria fins als anys 70 – va implicar una gran quantitat de modificacions en el gènere dels herois. Durant la mateixa es va introduir ciència ficció en el món d’aquests personatges. També més tractaments costumistes i controvertits que els fessin més realistes.

Va ser en aquesta època quan apareixen els anomenats “superherois amb problemes”. Personatges perseguits en comptes de ser lloats, herois que no poden arribar a final de mes, que perden a éssers estimats, que tenen conflictes. Abans havien estat Superman i Batman els grans herois, ambdós creats per l’editorial DC, nous déus per a una Amèrica que no tenia mitologia ancestral. Però ara, amb la força de Marvel, l’editorial de la competència, arribaven personatges com Spiderman, Els 4 Fantàstics, X-men, i altres humans amb habilitats que de vegades eren més una maledicció que una benedicció. No ens ha d’estranyar, doncs, que entre personatges tortuosos d’aquest estil irrompessin de manera primigènia dels caràcters d’origen gitano. Certament, s’ajusten a dos estereotips: d’una banda s’idealitza la figura dels gitanos com rebels, bruixots, i agermanats amb la llegenda. Per altra, es dóna l’estereotip marginal i barroer, però aquest és, sorprenentment, més suau i de menor negativitat que en el còmic europeu, molt més prejuicios i brutal envers els rom. De fet, es viu una certa tendència cap a dignificar el gitano, que embarga a alguns personatges crucials.

Richard Grayson: un Batman gitano a Gotham

Un dels símbols de còmic més conegut de tots els temps és Batman, creat per Bob Kane el 1939. Les seves aventures, com totes les dels herois de l’editorial DC, les publica a Espanya Planeta DeAgostini. Encara que les referències de la cultura popular a Batman són inabastables, molts no saben que el clàssic company de Batman, el jove Robin, antic trapezista de circ, té origen gitano. Com succeeix en els còmics longeus, a través dels anys, Robin ha tingut diverses encarnacions. La que a nosaltres ens interessa és la que es constitueix sobre el personatge de Richard o Dick-Grayson. A mitjans dels 80 es va tractar de dotar de profunditat emocional al personatge. És llavors quan el lector descobreix que ell és gitano d’una família d’artistes de circ i després de que els pares van morir en un fals accident de circ, el jove Richard és acollit per Bruce Wayne (alter ego de Batman) i entrenat per combatre el crim com ajudant emmascarat.

Richard Grayson conversant amb Yoska Groesinka en romanò, a Batman: Gotham Knights 20 (octubre 2001). ↵

Un dels símbols de còmic més conegut de tots els temps és Batman, creat per Bob Kane el 1939. Les seves aventures, com totes les dels herois de l’editorial DC, les publica a Espanya Planeta DeAgostini. Encara que les referències de la cultura popular a Batman són inabastables, molts no saben que el clàssic company de Batman, el jove Robin, antic trapezista de circ, té origen gitano. Com succeeix en els còmics longeus, a través dels anys, Robin ha tingut diverses encarnacions. La que a nosaltres ens interessa és la que es constitueix sobre el personatge de Richard o Dick-Grayson. A mitjans dels 80 es va tractar de dotar de profunditat emocional al personatge. És llavors quan el lector descobreix que ell és gitano d’una família d’artistes de circ i després de que els pares van morir en un fals accident de circ, el jove Richard és acollit per Bruce Wayne (alter ego de Batman) i entrenat per combatre el crim com ajudant emmascarat.

Sobre la identitat romaní de Richard Grayson és interessant llegir la sèrie Gotham Knights, els números 20 i 21. S’hi narra com Batman, per tal de preparar-se per la seva possible mort, deixa com a únic hereu a Richard Grayson, per a això pretén adoptar-lo legalment. Tot d’una, apareix l’avi de Richard suposadament mort, i parla sobre els roma i els gaje (tal com ve en el còmic en la seva edició original). Aquest personatge, Yoska Groesinka, s’expressa en romanó, i, malgrat l’estereotip, aporta una visió apreciable dels Roma. Finalment, descobrim que Yoska no és l’avi de Richard, i que tot va ser un pla ordit per un dels pitjors enemics de Batman, per tal de generar confusió i drama. Però es reivindica la identitat gitana de Richard Grayson. Una cosa que mereix especial atenció perquè, en l’edició espanyola de la sèrie regular de Batman, Richard Grayson és l’actual Batman (Bruce Wayne ha desaparegut del mapa, encara que ja ha tornat a l’edició americana).

Tanmateix, Dick Grayson, des que va saber el seu origen rom, ha sofert en les vinyetes diferents processos eventuals tant de desgitanització com de gitanizació, segons els interessos editorials i dels guionistes. Com els passa a la majoria dels personatges rom de novel·la gràfica, en alguns còmics s’ha afirmat que només un dels seus pares és gitano i en altres, que ho és que tota la seva família.

Aquest text és un extracte de l’article aparegut a la revista Cuadernos Gitanos, número 6.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies