ART

La imatge dels gitanos al cinema

Un dels aspectes d’aquesta etapa de globalització en la que estem immersos és que els mitjans de comunicació han anant adquirint una importància creixent en la vida de totes les societats. Els mitjans de comunicació i les Noves Tecnologies de la Comunicació han anat augmentant la seva capacitat d’influir a la opinió pública en els esdeveniments socials.

Més enllà del anàlisis històric i del estudi sociològic, la visió dels mitjans de comunicació transmet una imatge de la realitat que avui és assumida, de mode inconscient, per la immensa majoria del planeta. Decideixen allò que existeix i allò que no, convertint-se moltes vegades, en controladors d’allò honest, i llavors el fenomen té les seves virtuts i els seus defectes. Les relacions socials són de poder, per això en la comunicació també es veuen reflectides aquestes relacions de poder. Els interlocutors no hi són sempre en el mateix plànol d’igualtat.

Al apropar-nos a la imatge social dels gitanos hem de tenir molt en compte que la comunicació intercultural es situa en el delicat equilibri entre l’universal i allò particular, entre lo comú i lo diferent. I que es produeix de forma descontextualitzada, en unes circumstàncies determinades que modifiquen les característiques del procés comunicatiu. El poble gitano s’ha convertit en objecte propici per dir qualsevol cosa sobre ell, gairebé sempre des d’una perspectiva folklòrica, pintoresca, espectacular i, fins i tot, esperpèntica.

El cinema, llargmetratges, curts, documentals, ha estat i són el mitjà pel qual molta gent s’ha apropat al poble gitano i des d’on s’han construït la visió que es té d’ell. La complexitat dels productes audiovisuals és que són l’art industrial per excel·lència, el més sotmesos a les exigències econòmiques de la seva creació, pactes i compromisos que es requereixen per completar el procés de la posta en imatges d’allò que es vol dir.

Els productes audiovisuals són una eina amb una enorme capacitat de penetració en l’imaginaria dels espectadors, un potents instrument per explorar i conèixer el món. Però també, per imposar determinades visions, per reelaborar la realitat e influir en el seu devenir, sobretot si es tracta de grups minoritaris amb poca capacitat d’influència política i econòmica.

El poble gitano no ha tingut, fins a l’actualitat, la possibilitat de representar-se a si mateix mitjançant imatges pròpies, i ha hagut de suportar com han estat motiu recorrent de representació amb imatges i mirada d’altres.

Representació del poble gitano al cinema de països europeus

En països on la població gitana és més nombrosa, com Hongria, Polònia, França, Iugoslàvia és relativament fàcil trobar films que tractin total o parcialment sobre el poble gitano:

  • Kriss romani 1963 Director: Jean Schimdt. Premiada al primer festival dels drets del home.
  • La course du liève à travers des champs “Como liebre acosada” 1972 Director: René Clément. França
  • Le gitan “El gitano” 1975. Director: José Giovanni. França.
  • Les princes 1982. Director: Tony Gatlift. França.
  • Little Minister “Sangre Gitana” 1934. Director: Richard Wallace. Gran Bretanya.
  • Maddonna of the Seven Moons “Madonna de las siete lunas” 1944. Director: Arthur Crabtree. Gran Bretanya.
  • The Gypsy and the Gentleman “La gitana y el caballero” 1958. Director: Joseph Losey. Gran Bretanya.
  • The Raggedy Rawney “ El enigma del hechicero” 1989. Director: Bob Hoskins. Gran Bretanya.
  • Skupljasi perja “ Encontré gitanos felices” 1967. Director: Aleksader Petrovic. Iugoslàvia.
  • Dom za vesanje “El tiempo de los gitanos” 1989. Director: Emir Kusturica. Guanya a Cannes la Palma a la Millor Direcció. Iugoslàvia.
  • Gato Negro, Gato Blanco. 1998. Dirctor: Emir Kusturica. Iugoslàvia.
  • Baro drom heibt Weiter Weg 1982. Director: Ewa Cendrowska. Polònia.
  • And the Violins Stopped Playing “ Y los violines dejaron de sonar” 1988. Director: Alexander Ramati. Polònia.
  • Hello Budapest 1935. Director: Ladislao Wajda. Hongria.
  • Danko pista 1940. Director: Laszlo Kalmar. Hongria.
  • “Leyenda gitana” 1974. Director: Imre Gyöngyössy. Hongria.
  • Porträt Tamas Peli 1978. Director: Laszlo Hadhazy. Hongria.
  • Zigeuner 1982. Directora: Sára Sándor Hongria.
  • Gyerekgyilkossagok “ Muertes de niños 1993. Director : Ildiko Szabo Hongria.
  • Maryza 1936. Director: Josef Rovensky Àustria.
  • Kinder der Landstrasse “Los niños de la carretera” 1992. Director: Urs Egger Suïssa.
  • Dorogoï tzaneoi “El caballo que llora” 1957. Director: Mark Donskoi URSS.
  • Laoutary “Los Lautaris” 1972. Director: Emile Lotianou. URSS.
  • Tabor oukhodit v niebo “Los gitanos van al cielo” 1976. Director: Emil Lotianu URSS. Gran Premio de San Sebastián 1976.
  • La felicidad de Assia 1981. Director Andrei Konchalovsky URSS.
  • Prejde my byli Pitsami “ Antaño éramos pájaros” 1982. Director: Garri Bardine URSS.
Escrit per Israel Ramírez.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies