600 ANYS

Del poble gitano a Catalunya

El 26 de novembre es van complir 600 anys de l’arribada del poble gitano al territori català, i el Govern de Catalunya i representants del poble gitano han decidit celebrar-ho, organitzant tot un seguit d’accions amb el lema “600 anys del Poble Gitano a Catalunya. Un poble dins d’un país”.

El primer document que testimonia l’arribada dels gitanos a terres catalanes data del 26 de novembre de 1415. Alfons V, que aleshores era Duc de Girona i que més tard va ser rei d’Aragó, va signar a Perpinyà una carta de recomanació a “Tomàs, fill del duc Bartomeu de Sabba, de l’Índia Major d’Etiòpia” que l’autoritza a viatjar a visitar la tomba de l’apòstol Sant Jaume a Compostel.la, així com altres santuaris.  Cal recordar que en aquell moment Perpinyà pertanyia a la corona catalanoaragonesa.

Per commemorar els 600 anys de l’arribada del primer gitano a terres catalanes, el govern de Catalunya i els representants del poble gitano organitzen un conjunt d’accions amb el lema “600 anys del Poble Gitano a Catalunya. Un poble dins d’un país”. Durant tot un any es celebraran tot activitats per promoure la cultura i els valors del poble gitano com a part íntegra de la cultura catalana; i que serveixin per facilitar el coneixement i la sensibilització de la societat en general vers la cultura gitana.

La programació d’activitats per commemorar aquests 600 anys i que mostrem a continuació ha estat elaborada i serà dinamitzada pel Grup de Cultura del Pla Integral del Poble Gitano a Catalunya:

  • Accions formatives de llengua romaní en centres educatius.
  • Inauguració de la col.lecció especialitzada sobre la història i la cultura gitana a la Biblioteca Nord de Sabadell.
  • Elaboració d’unitats didàctiques sobre la temàtica pels centres educatius.
  • Concurs infantil de punts de llibre i distribució a les biblioteques municipals.
  • Inauguració de l’exposició itinerant sobre els 600 anys de l’arribada del pobe gitano a Catalunya.
  • Realització d’un adiovisual sobre referents positius gitanos i la seva contribució a la societat gitana i no gitana de Catalunya.
  • Xerrades a diferents territoris:
    • Joves gitanes i gitanos: passat, present i futur.
    • Història del poble gitano reflectida a l’art universal: literatura, música, pintura i altres disciplines artístiques.
    • Superació d’estereotips.
    • Dones i gitanes.
  • Conmemoració de diferents dates:
    • 8 d’abril, Dia Internacional del Poble Gitano.
    • 16 de maig, Dia de la Resistència Romaní.
    • 30 de juliol, La Gran Batuda.
    • 8 d’octubre, Dian Internacional de la Dona Gitana.
    • 5 de novembre, Dia Internacional de la Llengua Romaní.
    • 26 de novembre, Arribada del Poble Gitano a Catalunya.
  • Col.laboració amb l’Ajuntament de Perpinyà.
  • Concurs juvenil de càpsules de vídeo amb motiu dels 600 anys.
  • Tallers musicals, Flamenc i Rumba.
  • Jornada sobre Flamenc i Camarón de la Isla, en el marc del Festival de Cante Flamenco de La Mina.
  • Taller de gastronomia gitana.

També, emmarcat dins del sisè centenari, el Pla Integral del Poble Gitano ha elaborat el següent vídeo per inaugurar l’inici dels actes:

La figura de Tomàs de Sabba

El 26 de novembre de 2015 de 1415, Tomàs de Sabba va arribar com a peregrí a Perpinyà, on va rebre una carta de salconduit en llatí signada pel llavors Duc de Girona Alfons V que el permetia viatjar per la corona fent el camí sant a Compostel.la.

En l’actualitat tenim molt poca informació sobre la figura de Tomàs de Sabba, i el guiatge signat per Alfonso V representa una de les primeres proves documentals de la presència de gitanos a l’Europa occidental. Es considera probable que l’aproximació dels otomans a Grècia i altres territoris dels Balcans va ocasionar la partida de diversos grups romanís cap a Europa central i occidental, i que diversos gitanos, de manera individual, van ser els encarregats d’analitzar aquests nous territoris. Així trobem la misteriosa figura d’un “pagà” l’any 1414 a Basilea (pagà era la paraula que s’utilitzà en alguns països de parla alamana i holandesa per referir-se als gitanos) i la figura de Tomàs de Sabba en 1415 a Perpinyà. Pocs anys després trobem com diferents “companyies romanís”, comandades per Comtes i Ducs que deien venir d’Egipte Menor, arriben a les ciutats de Nuremberg en 1418, Avinyò en 1419, Amberes a 1420, Roma en 1422, Saragossa en 1424 o Orleans i París el 1427.

Es suposa que aquest Tomàs de Sabba guarda relació amb el Tomàs de Sabba, aquesta vegada “fill d’Antonhy de Sabba de l’Índia” que apareix l’any 1432 a Barcelona, i el Duc Tomàs que tres anys més tard, el 23 de maig de 1435 es dirigeix a la frontera francesa a través de Jaca i Canfranc. La incertesa sobre la figura de Tomàs de Sabba radica en que els primers romanies en arribar als països de l’Europa Occidental ho van fer com a peregrins i utilitzant títols altisonants com el de Ducs, Comtes o “Voivodes”, i tot i que es cert que visitaven llocs sagrats, també és cert que sempre ho feien mitjançant rutes comercials. Així, en les primeres incursions romanies a la península ibèrica es va poder emprar el títol d’originari de Sabba, traient partit de lo llegendari de l’imperi de Sabba i de l’existència d’altres peregrins que també utilitzaven aquest títol. De fet, en el propi guiatge signat a Tomàs de Sabba a 1415 es desconfia de l’origen real d’aquest peregrí i es cita textualment en llatí lo següent: “Thoma, filius, ut asserit, ducis Bartholomei de Sauua, Indie majoris Ethiopie”, on la partícula “ut asserit” significa “segons diu”, posant de relleu aquesta desconfiança.

Sens dubte, com succeeix amb qualsevol aspecte relacionat amb la història gitana, queda molt per investigar i poder conèixer millor la figura de Tomàs de Sabba -d’on venia i cap on deia anar i quins motius el portaren a aquesta terra. Si es confirmen les hipòtesis que dos dels historiadors més prolífics en l’àmbit de la història romaní a nivell europeu i espanyol, Amada López de Meneses i Donald Kenrick, Tomàs de Sabba hauria de ser un dels exploradors romanís que va permetre que pocs anys després el poble gitano arribés a la meitat oest d’Europa, i llavors estaríem parlant d’un dels personatges més importants en la historia romaní.

Malauradament la historia gitana està marcada per la falta d’investigació i per la falta de documents que permetin conèixer millor com va ser la seva arribada al continent europeu i com i per què arribaren fins al seu extrem més occidental. Gairebé tots els documents històrics del segle XV fan referència al seu pelegrinatge, la seva naturalesa física o a conflictes ocorreguts. Hem de tenir en compte que molts d’aquests primerencs documents que es posseeixen sobre el poble romaní van ser escrits fins i tot desenes d’anys desprès dels fets explicats o per persones que no havien conegut als gitanos del qui parlaven. Per tant, molts d’aquest textos històrics podien ser ja clarament marcats per estereotips i prejudicis posteriors.

És per exemple significatiu que fins ben entrat el segle XVI cap document comenti que aquests grups de persones tinguessin un idioma propi i molt diferenciat, o cap document ens expliqui de manera raonable com aconseguien sobreviure econòmicament, fer front als tributs a consignar durant el viatge o com mantenien a tot el grup i als animal que viatjaven amb ells.

Escrit per Pedro Casermeiro.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies