L’antigitanisme al centre del debat en el Dia Internacional contra el Racisme

L’antigitanisme al centre del debat en el Dia Internacional contra el Racisme

Dilluns passat 25 de març, el Museu Marítim de Barcelona va acollir la conferència “Estratègies de Lluita Contra l’antigitanisme” organitzada per l’Ajuntament de Barcelona i en la qual es van exposar diferents accions per superar el racisme estructural que afecta la població gitana.

Amb motiu del Dia Internacional contra el Racisme, l’Ajuntament de Barcelona ha organitzat tot un seguit d’actes al llarg de tota una setmana per tal d’aprofundir en la comprensió de les causes i les conseqüències que té el racisme en la nostra societat. L’antigitanisme, el tipus de racisme específicament dirigit vers el Poble Gitano, va ocupar un lloc especial dins la programació de l’Ajuntament i va comptar amb una conferència pròpia en la qual es van compartir diferents estratègies per combatre l’antigitanisme.

La jornada va començar amb un vídeo en què Soraya Post, eurodiputada gitana i que en un inici havia previst la seva assistència a la conferència, va enviar un missatge d’ànim al públic per tal de combatre l’antigitanisme. A continuació es va donar inici a la taula de debat formada per Ismael Cortés, investigador i professor de la Càtedra Unesco de Filosofia per a la Pau, Sandra Heredia, membre de Fakali i del Consell Estatal del Poble Gitano, Pedro Vargas, tècnic del servei d’assistència jurídica de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya, i Maria Rubia, vicepresidenta del Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona.

Ismael Cortés va presentar el recentment creat “Comitè per a la Veritat, la Reconciliació i la Memòria”, la principal de les línies de treball que, a nivell europeu, es deriva de la resolució del Parlament europeu de 2017 amb la qual s’insta a combatre l’antigitanisme. L’objectiu principal del comitè és reconèixer les arrels de la discriminació que afecta el Poble Gitano, reforçar les estructures socials i institucionals per combatre i monitoritzar els casos de racisme i produir un llibre blanc que reculli de manera detallada els casos de discriminació, històrics i presents, com a punt de partida per poder establir mesures específiques que puguin orientar-se cap a la reconciliació.

A continuació, Sandra Heredia va descriure diferents accions que, des del moviment associatiu gitano, s’estan desenvolupant per combatre el discurs d’odi que trobem a les xarxes socials i als mitjans de comunicació. A més de subratllar la importància de realitzar campanyes de sensibilització, denunciar públicament o crear aliances per part del moviment associatiu, Sandra va destacar que “molts gitanos i gitanes, més enllà de les associacions, s’estan posicionant contra l’antigitanisme i el discurs d’odi a les xarxes socials de manera molt activa”.

En el seu torn, Pedro Vargas va descriure les diferents eines que ofereix l’ordenament jurídic per lluitar contra l’antigitanisme. Vargas es va aturar especialment en la Llei de Delictes d’Odi i va argumentar la idoneïtat de “canviar la definició que estableix el codi per als delictes d’odi i substituir-la per delictes de discriminació, ja que l’actual definició desenfoca l’objectiu originari de la llei i permet que s’utilitzi per diferents moviments polítics o populistes com a arma llancívola i es distorsioni la protecció dels actes discriminatoris contra el poble gitano”. Pedro Vargas també va explicar la necessitat “d’aconseguir una llei per a la igualtat efectiva dels gitanos i gitanes similar a la realitzada per a la igualtat efectiva de les dones” que reculli, entre altres aspectes, “la inversió de la càrrega de prova –es a dir, que davant un fet discriminatori, qui hagi de demostrar la innocència sigui el presunt culpable-, mesures educatives que promoguin la igualtat, regular la igualtat en mitjans de comunicació de titularitat pública o la realització de plans d’igualtat en empreses i organismes públics on s’estableixi un sistema de quotes”.

Maria Rubia va explicar com hauria de ser el combat contra l’antigitanisme des del punt de vista associatiu. Maria va esgrimir que “la societat ha d’acceptar i interioritzar la seva malaltia, ha d’acceptar que és víctima de l’antigitanisme”, i va apuntar la responsabilitat dels poders públics “en tant que garants dels drets humans”. Maria també va animar a la societat civil a involucrar-se de manera transversal en la lluita contra el racisme, “el poble gitano necessita que s’impliqui tota la societat, totes les activistes, les feministes i totes aquelles persones que s’anomenen defensors dels drets humans”.

Per concloure la conferència, Lola López, Comissionada d’Immigració, Interculturalitat i Diversitat Cultural de l’Ajuntament de Barcelona va realçar valors gitanos que haurien de ser exemple per a tota la societat a l’actualitat, el valor de la llibertat i la resistència anticapitalista.

Sobre el autor

Pedro Casermeiro Pedro Casermeiro
Pedro Casermeiro és llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona. És membre de la directiva de Rromane Siklǒvne i de la Fundació Privada Pere Closa. Pedro també es formador en llengua romaní i coordinador del “Museu Virtual del Poble Gitano a Catalunya”.

Respondre

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies