Una trobada per lluitar contra el silenci de les víctimes de la barbàrie nazi

Una trobada per lluitar contra el silenci de les víctimes de la barbàrie nazi

L’Associació Joves Gitanos de Gràcia i l’Amical de Mauthausen van organitzar divendres 15 de març una trobada amb veïns i veïnes del barri de Gràcia, a Barcelona, per xerrar sobre de la deportació als camps nazis i la lluita contra el feixisme avui dia.

La deportació de republicans catalans i espanyols que lluitaren en el bàndol dels aliats als camps de concentració nazi durant la segona guerra mundial és un tema encara molt desconegut a Espanya. Prop de 10.000 espanyols van ser deportats, la majoria d’ells van arribar al camp de Mauthausen i, en menor grau, també van ser deportats als camps de Dachau, Buchenwald i Ravensbrück.

“Hem de conservar la memòria històrica, hem de lluitar contra l’oblit perquè no es tornin a repetir actes com els del passat”, va explicar Ricard Valentí, president de l’Associació Joves Gitanos de Gràcia. Tot i que gitanos i republicans van patir de manera molt diferent la barbàrie nazi, la trobada va servir per posar en relleu molts paral·lelismes des d’una perspectiva de memòria històrica i reivindicacions actuals de tots dos col·lectius.

El poc reconeixement de les víctimes per part de les institucions públiques va ser la reclamació que més escoltada durant la xerrada. “Aquí no hi ha el mateix coneixement sobre les víctimes que hi ha a Europa. A Espanya hi ha un gran silenci sobre aquest tema als mitjans de comunicació i a les escoles”, es va queixar Fernando Cardoso, membre de l’Amical de Mauthausen.

Llibert Villar i Àlex Rigol van relatar com es van produir les deportacions i com era la vida quotidiana dels republicans espanyols als camps de concentració. Llibert també va fer referència al poc reconeixement públic que tenen les víctimes a Espanya, “només tenim el nom d’algun carrer a algun poble”, i va posar com a exemple una escola a Alemanya amb un monument que recorda cada dia, als seus alumnes, els noms de tots els nens i les nenes jueves, alumnes d’aquella escola en l’època nazi, que van ser deportats als camps d’extermini.

Ricard Valentí també va reclamar major unitat en el treball de recuperació de la memòria històrica del Poble Gitano per part de les administracions i del moviment associatiu, ja que “poder explicar al món el que va succeir durant règim nazi és una eina per lluitar contra el feixisme a l’actualitat”.

Sobre el autor

Pedro Casermeiro Pedro Casermeiro
Pedro Casermeiro és llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona. És membre de la directiva de Rromane Siklǒvne i de la Fundació Privada Pere Closa. Pedro també es formador en llengua romaní i coordinador del “Museu Virtual del Poble Gitano a Catalunya”.

Respondre

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies