La Fundació Secretariado Gitano registra 232 casos de discriminació patits per la comunitat gitana a 2018

La Fundació Secretariado Gitano registra 232 casos de discriminació patits per la comunitat gitana a 2018

El passat dimecres 27 de febrer, la Fundació Secretariat Gitano va presentar l’informe anual “Discriminació i Comunitat Gitana” amb una conferència al Museu d’Història de Barcelona en què van fer públiques les dades registrades durant l’any 2018.

Cada any la Fundació Secretariado Gitano (FSG) elabora una memòria on recull els diferents casos de discriminació que van afectar a persones gitanes i que van ser abordats per la pròpia entitat mitjançant un servei específic d’atenció a les víctimes de discriminació. L’informe de 2018 mostra un total de 232 casos de discriminació i analitza especialment els casos que afecten dones gitanes, a més d’incloure bones pràctiques i senyalar avenços respecte a anys anteriors.

A la conferència de presentació de l’informe van participar Sara Giménez, directora del departament d’Igualtat i Lluita contra la Discriminació de la FSG i representant espanyola a la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància (ECRI), i Miguel Ángel Aguilar, Fiscal especialitzat en Delictes d’Odi de Catalunya. En la seva intervenció, Sara Giménez va repassar les principals dades de l’informe i va informar de les accions que realitzen des del Servei d’Acompanyament a les Víctimes de Discriminació. L’acompanyament i suport a les víctimes, la interlocució i mediació són les principals funcions del servei però, en casos estratègics, la Fundació inicia processos de litigi orientats a aconseguir respostes jurídiques positives que serveixin d’exemple al propi sector jurídic.

Giménez també va cridar l’atenció sobre les barreres que afronten les dones gitanes pel fet de ser dones i gitanes, i va expressar la necessitat d’aplicar un enfocament interseccional, feminista i antiracista, per abordar eficaçment aquest assumpte. “Per la condició de ser dones i gitanes rebem un rebuig que és diferent al que rep un home gitano i al que rep una dona no gitana. Quan una dona va a un supermercat i la persegueix un guarda de seguretat, perquè té la instrucció que les gitanes robem, i l’obliga a ensenyar la bossa, la situació és que aquesta dona és la que va al supermercat perquè encara és molt més comú que les dones vagin a comprar i assumeixin aquest tipus de rol, pel guarda de seguretat no és el mateix veure a una dona que a un home, en escala de gènere i en rol de poder i, al final, el tractament és diferent per a una dona gitana”, va esgrimir Sara.

Un 40% dels casos presents en l’informe fan referència a mitjans de comunicació i internet, fet per al qual Sara va apuntar a la responsabilitat social que tenen els mitjans respecte al tracte de la imatge social dels gitanos i les gitanes. En aquest sentit, Sara Giménez va referir el mal ús que molts “realities” fan de la cultura gitana, així com la tendència d’esmentar l’ètnia en moltes notícies d’actualitat negatives, basant-se exclusivament en prejudicis i estereotips, sense que això sigui una informació rellevant per a la pròpia notícia .

Precisament, sobre aquesta qüestió, Miguel Ángel Aguilar va comentar que “no es pot dir de tot, perquè hi ha drets fonamentals que estan per davant de la llibertat d’expressió”. El fiscal de delictes d’odi, va aprofitar l’ocasió per fer un repàs als 10 anys d’història de la Fiscalia especialitzada en Delictes d’Odi a Catalunya.

Aguilar va explicar la importància de prendre seriosament el fenomen de la discriminació i la necessitat d’articular mesures per tal que les víctimes denunciïn les situacions de discriminació que pateixen ja que, segons diferents investigacions, menys d’un 80% dels casos són denunciats . Aguilar va argumentar que una de les causes d’aquesta situació pot ser les víctimes no se sentin recolzades pel sector judicial, ja que la taxa d’absolució dels acusats per versions discrepants amb el relat de la víctima és molt superior a la d’altres delictes. És a dir, els jutges creuen molt més a les víctimes de delictes de robatori, agressions o estafes que no pas a les víctimes de discriminació.

Per tot això, Miguel Ángel Aguilar i Sara Giménez van argumentar la necessitat de complir amb les recomanacions dels organismes internacionals en matèria discriminació i propulsar una llei integral d’igualtat que permeti un abordatge sistemàtic i efectiu dels casos en què es vulneren els drets de col·lectius minoritaris com el Poble Gitano.

Sobre el autor

Pedro Casermeiro Pedro Casermeiro
Pedro Casermeiro és llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona. És membre de la directiva de Rromane Siklǒvne i de la Fundació Privada Pere Closa. Pedro també es formador en llengua romaní i coordinador del “Museu Virtual del Poble Gitano a Catalunya”.

Respondre

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies