La interculturalitat és tema de debat en el dia de celebració de la Declaració Universal dels Drets Humans

La interculturalitat és tema de debat en el dia de celebració de la Declaració Universal dels Drets Humans

El darrer 10 de desembre, coincidint amb la commemoració del 70è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, es va celebrar la jornada “Diàlegs per la Interculturalitat” al Palau Macaya, a Barcelona. L’activitat va ser una iniciativa conjunta de la Fundació Secretariat Gitano, l’Obra Social “la Caixa” i l’Oficina del Club de Roma a Barcelona. L’objectiu va ser oferir un espai de debat i reflexió sobre la societat que volem i sobre com la interculturalitat pot ajudar en el desenvolupament des de la cohesió social.

La benvinguda va anar a càrrec de Jaume Lanaspa, president de l’Oficina del Club de Roma a Barcelona, ​​Francesc de Paula, director del Departament d’Interculturalitat i Cohesió Social de l’Obra Social “la Caixa”, i Isidro Rodríguez, director de la Fundación Secretariado Gitano. Lanaspa va destacar que afegiria un article a la Declaració Universal dels Drets Humans que enunciés que “tots els éssers humans tenen dret a sentir-se orgullosos dels seus orígens i a manifestar-los públicament sense por”.

Francesc de Paula va recordar que els drets humans universals han de començar en l’entorn més proper de les persones. I, finalment, Isidro Rodríguez va celebrar els avanços en les lluites de diferents grups socials per la igualtat, tot i que alhora va lamentar que “s’estiguin exacerbant també les pors i els rebutjos culturals”. Rodríguez va assenyalar la importància de les identitats i la necessitat de protegir-les i celebrar-les.

A continuació va tenir lloc la ponència inaugural amb el politòleg, filòsof i sociòleg Sami Naïr. Segons l’investigador, “la invisibilització de la situació de la població gitana és una de les fronteres més importants de la lluita contra el racisme”. Per a ell, es tracta “d’una frontera jurídica, però també d’una frontera a l’imaginari de la societat majoritària”. Segons Sami Naïr, hi ha una nul·la voluntat dels estats per finançar polítiques i posar en pràctica accions que resolguin la situació d’exclusió i estigmatització de la comunitat gitana.

L’investigador va destacar que gràcies a la feina d’activistes i entitats gitanes, el Parlament Europeu va començar l’any 2005 a adoptar mesures per revertir la situació, subratllant que “només la comprensió interna de la població gitana podrà canviar la mirada negativa que s’ha construït des de la societat majoritària”.

Els principis de la Interculturalitat

La jornada va comptar també amb dues taules de diàleg. La primera va debatre “Els principis de la Interculturalitat” amb el catedràtic de la Universitat Autònoma de Madrid, Carlos Giménez, la investigadora de la Universitat Pompeu Fabra, Gemma Pinyol-Jiménez, i l’investigador del Romani Studies Program, Ismael Cortés.

Carlos Giménez va explicar que els tres principis de la interculturalitat són la igualtat d’oportunitats, la diferència per conviure des del respecte a la diversitat i, finalment, la relació, ja que és necessària la interacció dels diferents amb èmfasi en lo comú. Per ell, la recerca del comú es dóna quan mirem el que uneix les diferents cultures i l’interès general. El catedràtic va destacar que “la interculturalitat és una utopia positiva i un procés dialògic i complex, ja que la interacció resulta en el conflicte”.

Seguidament, Gemma Pinyol-Jiménez va emfatitzar la importància de la gestió i la intervenció pública per garantir la interculturalitat, així com també la necessitat de “creure en la interculturalitat perquè pugui efectivament ser un element de transformació”. Gemma va responsabilitzar també als mitjans de comunicació per “no fer visible la diversitat” en aquest àmbit social.

L’Ismael Cortés va utilitzar tres conceptes grecs per explicar els principis de la interculturalitat: Ethnos, Demos i Polis. El primer abarca, per exemple, les creences, les costums i la llengua d’una comunitat cultural, sent un espai per preservar les diferències. El segon concepte es refereix al conjunt de ciutadans i els seus drets, on interactuen les diferències. La polis és l’entramat institucional amb els seus principis normatius que han de garantir la isonomia dels ciutadans, principi de la igualtat. Per ell, “la interculturalitat no és possible quan un grup vol monopolitzar l’espai del Demos”, per això és important “ajudar els exclosos a ocupar els espais de poder i compartir-los”.

Els reptes de la Interculturalitat

A l’última taula van participar Lola López, Comissionada d’Immigració, Interculturalitat i Diversitat de l’Ajuntament de Barcelona, ​​l’advocada Sara Giménez, de la Fundació Secretariat Gitano, i Ignacio Sola, del Ministeri de la Presidència, van debatre sobre “Els reptes de la Interculturalitat” .

Lola López va començar explicant que “la interculturalitat no és factible sense un canvi en la societat majoritària, que ha de prescindir d’uns privilegis”. Per a ella, “la societat està acomodada i té una por excessiva als conflictes”, processos necessaris que resulten en “creativitat, creixement, coneixement i enriquiment”. A més, en la seva opinió, “no només hem de buscar punts comuns, sinó també llocs intermedis en els quals, sense ser comuns, ens podem entendre”.

Sara Giménez va subratllar que “el punt de partida ha de ser conèixer la realitat i ser conscient de les asimetries existents”, apuntant com l’exclusió en l’accés al treball, a l’habitatge i a l’educació impedeix que molts gitanos i gitanes tinguin una vida digna. Segons l’advocada, la desigualtat d’oportunitats fa que, per exemple, encara hi hagi un 3% de la població vivint en condicions de barraquisme a Espanya. Sara Giménez va destacar també que “la desigualtat fomenta la violència i que cal mobilitzar la ciutadania per estar a prop de les persones més vulnerables”.

Finalment, Ignacio Sola va parlar sobre com la convivència real pot reduir la discriminació i quin és el paper de l’administració pública en facilitar aquesta convivència, ja que, segons ell, “el govern no és un actor neutre i té un discurs que ha de ser dirigit a la ciutadania”. Ignacio Sola va reconèixer que “Espanya va amb retard en l’elaboració de marcs normatius que permetin accions en favor de la interculturalitat i d’un desenvolupament jurídic modern per combatre la discriminació”. A més, Ignacio Sola va indicar que “el gran repte és admetre que la diversitat a Espanya és real i històrica, i va molt més enllà dels últims 30 anys”, referint-se a la presència del Poble Gitano a la península ibèrica.

Sobre el autor

Gabriela Marques Gabriela Marques
Gabriela Marques es periodista y profesora, con un Máster en comunicación, actualmente es investigadora predoctoral del Doctorado en Comunicación Social y Publicidad de la Universitat Autónoma de Barcelona.

Respondre

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies