La Llei, una eina contra l’antigitanisme. Jornades de Cultura de la FAGiC

La Llei, una eina contra l’antigitanisme. Jornades de Cultura de la FAGiC

Dijous passat, la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGiC) va organitzar les seves XXVI Jornades de Cultura a la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona amb la finalitat de posar sobre la taula el paper que la llei té per combatre l’antigitanisme.

Les jornades de cultura de la FAGiC són, des de fa anys, un dels principals espais de discussió a Catalunya entorn a la promoció del Poble Gitano i la seva cultura. Enguany, les jornades han tingut com a tema central la llei i la lluita contra l’antigitanisme. El lloc escollit per a la seva celebració ha estat la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona, l’espai de formació de futurs juristes, advocats, fiscals, jutges o legisladors, totes elles figures professionals que han de tenir un paper molt rellevant en la lluita contra la discriminació.

La inauguració de les jornades va córrer a càrrec del Dr. Josep Cañabate, coordinador de Comunicació i Promoció del deganat de la Facultat de Dret, el Sr. Ramón Vílchez, responsable del Programa del Poble Gitano i la Innovació Social, i el Sr. Simón Montero, President de la FAGiC. Ramón Vílchez va emfatitzar la idea de generar polítiques públiques “amb i per el Poble Gitano” i va anunciar la creació de l’Institut Català del Poble Gitano, “una estructura pública perquè el Poble Gitano pugui estar reconegut de manera concreta i realista”.

A la seva intervenció, el president de la FAGiC va recordar que “la resolució del Parlament Europeu del 15 d’abril de 2015 va qualificar l’antigitanisme com un tipus particular de racisme dirigit contra els gitanos” i va denunciar “el ressorgiment de moviments xenòfobs, fins i tot en el si de la Unió Europea”, indicant que és necessari “l’apoderament dels gitanos i les gitanes per tal que denunciïn els casos de discriminació i aprofitem al màxim els instruments legals que l’Estat de Dret posa a la nostra disposició per a la defensa dels nostres drets fonamentals”.

El gitanos no denuncien els casos de discriminació soferts

Una de les conclusions més escoltades durant les jornades, per part dels diferents dels ponents, va ser el fet que els gitanos no acostumen a denunciar els casos de discriminació que pateixen. Noemí Fernández, responsable del Servei d’Assistència Jurídica de la FAGiC, va fer un repàs a la història de repressió institucional viscuda pel Poble Gitano amb més de 200 pragmàtiques i lleis dirigides contra la seva cultura, per concloure que el sentiment del Poble Gitano vers les institucions es de “por i desconfiança per tot lo sofert”, fet que explica la poca predisposició de gitanos i gitanes a acudir a les autoritats per tal de denunciar casos discriminació. A aquest fet hem de sumar les poquíssimes condemnes favorables a víctimes de racisme a l’Estat Espanyol.

Pedro Vargas, tècnic del Servei d’Assistència Jurídica la FAGiC, va introduir els principals drets que estableix la Constitució espanyola i que freqüentment són vulnerats en la població gitana, com ho són el dret a la igualtat i el dret a l’honor. Vargas també va exposar el cas de Violeta Friedman com a referència per a la lluita contra l’antigitanisme. Violeta Friedaman, una ciutadana d’origen jueu va veure infringit el seu dret a l’honor per les declaracions d’un exgeneral nazi negant l’existència de l’Holocaust i, encara que en una primera instància no li va ser reconeguda la legitimitat per demandar de manera individual, en base a la vulneració de l’honor d’un col·lectiu sencer, el Tribunal Constitucional va acabar per reconèixer la seva legitimitat activa amb l’objecte d’impedir manifestacions de caràcter xenòfob i racista a l’Estat espanyol.

 

El desenfocament de la llei de delictes d’odi

Fermín Morales, catedràtic de Dret Penal de la UAB, va manifestar les seves discrepàncies amb l’última reforma de la llei de delictes d’odi de l’any 2015 ja que, segons ell, la reforma desenfoca el fet constitutiu de delicte i sobrecàrrega les fiscalies amb denúncies que poc tenen a veure amb la discriminació. “En el Codi Penal no deurien existir el delictes d’odi, s’haurien d’anomenar delictes de discriminació, perquè la discriminació és el que afecta de manera material a col·lectius diana com el Poble Gitano. La pròpia expressió  ‘delictes d’odi’ és preocupant ja que desenfoca el tema. Estan arribant a les fiscalies especialitzades en els delictes d’odi moltes denúncies o informacions d’assumptes que tenen a veure amb la lluita ideològica o partidària i que res tenen a veure amb la discriminació, i això es produeix pel desenfocament en què ha caigut el legislador penal en la reforma de 2015”, va explicar Fermín Morales.

A més, Morales va expressar la seva preocupació pel fet que “un instrument que s’hauria d’utilitzar per lluitar contra la discriminació, pot quedar desacreditat perquè s’està utilitzant com una arma llancívola contra la llibertat d’expressió”, referint-se a casos molt coneguts en els quals s’ha pretès argumentar delictes d’odi i utilitzar la fiscalia especialitzada per expressions contràries a la monarquia o contràries a determinats cossos policials, qüestions que segons Morales tenen a veure amb “conflictes socials i ideològics” i que, en cap cas, constitueixen delictes per discriminació.

 

La necessitat d’una llei integral contra l’antigitanisme

Iñaki Vázquez, tècnic de la plataforma Khetane, va presentar l’informe Roma Civil Monitor, que avalua l’impacte de l’estratègia nacional d’inclusió del poble gitano per part de la societat civil. Un dels punts recollits a l’informe és l’antigitanisme. Iñaki va explicar que, paradoxalment, “l’antigitanisme no té cap indicador avaluable dins de l’estratègia nacional per la qual cosa no es pot avaluar”. Vázquez també es va queixar de “la manca d’interès dels actors polítics per abordar aquest tema”, i es que “l’antigitanisme no forma part del debat polític, ni ocupa un lloc central en l’agenda de cap partit”.

Vázquez va indicar que “l’antigitanisme no és sols un problema que atenyi al Poble Gitano, sinó que és un fenomen estructural que afecta a tota la societat”, i va reclamar la necessitat d’elaborar una llei contra l’antigitanisme, ja que la llei de delictes d’odi no defensa al Poble Gitano de les continues vulneracions als seus drets. “Necessitem que es faci una llei integral per a la igualtat i que alguna mesura abordi tot allò que no constitueix delicte però que forma part de la discriminació i s’ha de poder abordar mitjançant una nova llei. En l’informe descrivim com  aquestes accions formen el gruix més important de les discriminacions que pateix el poble gitano”, va explicar Iñaki.

Per la seva banda, Ramón Vílchez va explicar que el darrer Pla Integral del Poble Gitano de Catalunya recull “l’elaboració d’una llei específica contra l’antigitanisme” i que, actualment, aquesta es troba en situació d’estudi per part de l’equip jurídic del departament, i va expressar la seva confiança en què aquesta llei pugui sortir endavant durant l’any 2019. D’aquesta manera, Catalunya seria la primera comunitat autònoma en aprovar una llei contra l’antigitanisme i es sumaria, així, a la iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona que també es troba en ple procés d’elaboració d’una mesura de govern d’àmbit local contra l’antigitanisme.

 

Sobre el autor

Pedro Casermeiro Pedro Casermeiro
Pedro Casermeiro és llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona. És membre de la directiva de Rromane Siklǒvne i de la Fundació Privada Pere Closa. Pedro també es formador en llengua romaní i coordinador del “Museu Virtual del Poble Gitano a Catalunya”.

Respondre

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies