La sort, Akana

La sort, Akana

Una vintena de joves gitanos de La Mina omplen el Teatre Grec de Barcelona amb la reivindicació de la historia del Poble Gitano

El dia de la gran estrena, els nens i joves gitanos de La Mina debuten al teatre Grec de Barcelona. Ho fan recolzats i acompanyats per la directora de l’obra Marta Galal, l’Associació Veus Gitanes i el Centre Cultural Gitano de La Mina. L’estrena al teatre Grec representa l’últim esforç després dels assajos intensos, però sobretot, el dia en que els nois i noies expliquen la seva realitat i la seva història a tota la ciutat.

L’obra no pretén deixar indiferent a ningú. De sobte, “Akana, ara, Isi baxt Akana, ara hi ha sort, La sort, Akana”.

Akana, que vol dir “Ara” en llengua romaní, és la paraula que ressona per tot l’escenari, mentre un aplec de llums i música abracen l’atenció del públic. A través d’una càmera de vídeo, un mapa cartogràfic i unes figuretes, els nens i nenes assenyalen als espectadors el camí que els gitanos van fer fins arribar a Espanya. Amb un micròfon, els nois i noies expliquen que els gitanos varen sortir de l’Índia, de la zona del Punjab, i que fugint de la guerra, van arribar a Europa passant per Armènia i el Kurdistan. Eren soldats, músics, artistes i artesans, i portaven el ferro, la fusta i la música. Mentre anaven avançant per Europa, anaven trencant el seu cordó umbilical amb l’Índia. De mares a fills, d’avis a nets, la història i els records passen de generació a generació, amb una transmissió per la veu, la música, els contes i les històries.

De sobte arriba el silenci. Per ordre, els nois i noies comencen a condemnar les diferents pragmàtiques que al llarg de la història han manat perseguir i extorsionar al Poble Gitano. Record i paral·lelisme d’ara fa 269 anys, un 30 de juliol de 1749 , sota la pragmàtica “que les detengan y los condenen a trabajos forzados. Que los exterminen. Conocemos sus paraderos, encerrémosles como locos y leprosos” es va produir “La Gran Redada”, disposada a exterminar a tots els gitanos i gitanes que vivien a Espanya.

L’ordre de pragmàtiques arriba fins al 2018, quan Matteo Salvini, Ministre de l’Interior d’Itàlia, demana censar als gitanos que viuen a Itàlia i expulsar a tots aquells que siguin irregulars. També comenta, “aquells que siguin italians, per desgracia ens els haurem de quedar”. El discurs mostra com l’antigitanisme i el racisme contra els gitanos i gitanes no és una cosa del passat sinó que avui i dia persisteix. Durant l’obra, els joves apel·len a totes aquelles persones i institucions qui han maltractat, perseguit i extorsionat al Poble Gitano durant la història.

Akana també dedica un espai a commemorar les víctimes de l’Holocaust. Sota un sudari blanc, els nens i nenes seuen arreplegats i comparteixen l’experiència d’una companya, cosina i amiga seva. Amàlia Cortés, qui el 2 d’Agost del 2015 va visitar Auschwitz, explica en directe la seva experiència amb el públic, asseguda al costat dels més petits, mentre un efecte de boles de neu cau sobre la tela i recorda a tots els gitanos i gitanes assassinats pels nazis als camps de concentració.

L’apoderament dels joves de La Mina es fa palès durant l’obra. Expliquen la història del seu poble tal i com ells la coneixen i reivindiquen la seva identitat com la senten. Ho fan com a referents positius, que denuncien l’antigitanisme i que qüestionen els estigmes que la societat majoritària té dels joves gitanos. Oportunament, es creen escenes per reivindicar la importància d’estudiar i gaudir de la trajectòria vital de l’adolescència i la joventut, evitant les emancipacions prematures de les noies, i expressant la valentia que tenen i han tingut durant la història les dones gitanes, fortes i apoderades, motor del canvi de la comunitat.

Sobre el autor

Sara Mas Assens Sara Mas Assens
Sara Mas Assens es sociologa y antropóloga, con un postgrado en Género e Igualdad. Actualmente trabaja en la Fundación Privada Pere Closa como coordinadora técnica de proyectos europeos en el ámbito de la educación, la juventud y la participación social.

Respondre

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies