El somni universitari del Poble Gitano

El somni universitari del Poble Gitano

Segurament l’educació és la principal eina que posseeix el poble gitano per lluitar contra l’exclusió i l’antigitanisme. Hem quedat amb l’Eli, Carme, Dani i Rafa, quatre gitanos que, diversos anys després d’abandonar el sistema educatiu i ja amb fills i filles tots ells, han decidit reprendre el camí de la formació i es preparen per donar el salt a la universitat gràcies al Grup d’Accés a la Universitat, una iniciativa del Pla Integral del Poble Gitano (PIPG) que, en els últims anys, ha permès que 21 persones gitanes superin amb èxit les proves d’accés a la universitat per a majors de 25 anys i avui estiguin cursant estudis universitaris.
Una revolució a la qual sumar-se

El Rafa, qui s’ha criat al barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat, on segueix residint, ens explica que inicialment es va unir al Grup d’Accés a la Universitat (GAU) el passat mes d’octubre per poder promocionar-se laboralment dins la seva empresa , Transports Metropolitans de Barcelona. No obstant això, ara es planteja metes més elevades. “En primer lloc, crec que el que ens porta a estudiar és poder veure les figures d’altres que ho han fet abans, del seu exemple. A mi, el que em passa, i percebo que també li passa a la resta que estem estudiant junts, és que això és un somni que teníem, però que per culpa del sistema, no ho hem pogut realitzar. Sempre se’ns ha dit que els gitanos no servim per estudiar, se’ns han posat impediments econòmics, socials i de tot tipus. I ara, el Pla Integral ens ha permès veure a gent que ja ho ha fet abans que nosaltres i, a més, ens guien i ens ensenyen el camí per aconseguir complir el nostre somni d’arribar a la universitat“, explica Rafa.

El Dani, un jove pare de dos fills del barceloní barri del Bon Pastor, coincideix plenament amb en Rafa, estan davant una oportunitat única per aconseguir canviar la seva vida i la de la gent que els envolta, “en el fons això és com una revolució, és cosa que t’envolta, comença amb una xerrada en què et diuen ‘escolta, cal canviar!’ i la gent es suma. Jo m’he sentit arrossegat i sense adonar-me’n em vaig veure a les classes”. Dani treballa per a una empresa de neteja i ens trasllada la inestabilitat laboral amb la qual treballa, concatenant diferents contractes per a la mateixa empresa amb períodes d’atur, fins i tot va rebutjar un contracte laboral per poder acudir a les classes de preparació a la prova d’accés a la universitat. “A vegades cal sortir del cercle per poder créixer”, apunta Daniel.

l·lusió i convicció davant la incertesa

No obstant això, prendre una decisió d’aquesta envergadura no és gens fàcil. Tots ells són mares o pares, tenen ocupacions laborals i una família a la qual tirar cap endavant. Trobar el temps i les forces per estudiar sense deixar de complir amb les seves responsabilitats familiars i laborals és el que més els preocupa.

La Carmen és mare de dos fills de 4 i 7 anys, vol ser mestra d’educació primària. Ens relata el llarg trajecte que recorre en transport públic per poder arribar des del barri de La Masia, a Gavà, fins a l’extrem nord de la ciutat de Barcelona, ​​on el Pla Integral imparteix les classes. Carmen surt de casa a mig dia i està de tornada prop de les 10 de la nit. “Tinc a la família ‘cap per avall’, un dia em recull els fills un, i un altre dia un altre”, comenta Carme. Li preocupa com organitzar els horaris a la seva llar, “amb el que m’ha costat venir aquí, com ho faré per anar a la universitat? I per estudiar a casa? I per fer els treballs que ens manin a classe? Sé que vaig a aconseguir-ho, però encara no sé com afrontaré aquesta situació en la meva família. Compto amb el suport del meu marit i la meva mare, però em preocupa no prestar-li tot el temps que m’agradaria als meus fills, però sé que és un sacrifici que a la llarga serà bo per a ells“, ens explica la Carmen.

La Eli és mare de dos fills de 20 i 18 anys i una filla de 17, i encara que la seva situació és similar a la de tot el grup, va acudir al GAU convidada per dues amigues gitanes del seu barri, Bon Pastor. Ens explica que tornar a estudiar va ser una decisió complexa, va haver de canviar una dinàmica de vida que tenia des de feia molts anys, treballar al matí a la venda ambulant i, a les tardes, acudir amb tota la família a l’església. Per a ella la clau es troba en l’organització i el sacrifici. Per poder arribar fins aquí he hagut de deixar força coses de costat. Quan es vol una cosa, t’organitzes, encara que costi molt, i encara més quan es tracta d’alguna cosa que realment vols i t’esforces per això. Això és una inversió a llarg termini en què has de posar moltes hores de la teva part“.

Probablement, la maduresa d’Eli, fa d’ella la persona més conscient del canvi de rumb que les seves vides estan prenent. Ens explica que l’estudi t’enriqueix molt, et fa millor persona, i com gitana és molt bo poder conèixer, per què no podem tenir accés els gitanos al coneixement?.

La recerca d’un futur digne és una altra de les claus per les quals la Eli decideix reprendre la seva educació, estudiar et dóna una nova oportunitat a la vida. Al mercat estem malvivint, no tens sou fix, no tens estabilitat de cap tipus. Jo ja tinc una edat en què he vist als meus oncles i els meus pares, quan es jubilen què els queda? No els queda res, després de deixar de treballar i estar pagant tota la vida els autònoms, només els hi queda una trista pensió que no els hi arriba a final de mes. Jo no vull això per a mi, perquè ho he vist, i si puc ara mateix, encara que sigui tard, tenir una possibilitat d’un treball millor, per què no?“.

La Eli, la Carmen, el Rafa i el Dani, tenen la convicció d’haver pres el camí correcte, malgrat el que la societat majoritària segueix pensant i afirmant sobre el Poble Gitano. Malgrat el que la gent opina dels gitanos, ens prenem aquesta oportunitat amb molta il·lusió. Tots tenim alguna cosa en comú, podem tenir problemes, treballs, famílies, càrregues, però sobretot tenim il·lusió. Tot i que hi ha incerteses i no tenim molt clar cap a on anem, ens encanta el que estem fent i la direcció que hem pres“, indica Rafa.

Un llegat per lliurar als fills

Un aspecte que també els uneix a tots ells és que més enllà del seu futur personal miren cap al futur dels seus fills i filles. El Dani comenta que, potser, aquesta oportunitat per a ell arriba una mica tard, en un moment en el qual ha de fer front a moltes responsabilitats familiars i laborals, i avançar pots ser molt difícil. “Nosaltres som una generació de canvi. Jo potser no arribo a res, però els meus fills segur que sí!”, matisa en Dani.

La Carmen explica que ara també és un referent per als seus fills i que podrà orientar-los i donar-los suport en els moments en què hagin de prendre decisions importants sobre el seu futur. Jo també estudio pensant en la meva filla, perquè si jo li dic que estudiï i no té un referent no ho farà. De fet, des que sóc aquí, a la meva filla li va millor a l’escola, es preocupa pels seus deures, em pregunta com em va. Quan li vaig explicar que anava a examinar-me a la universitat es va posar molt contenta per mi. En certa manera veig que li estic preparant el camí, ella es sentirà més còmoda, sabrà on preguntar quan tingui la por de què fer o on anar quan acabi l’ESO. Aquesta por també jo la vaig tenir, em preguntava constantment ‘com aniré jo a la universitat?’, ‘qui estarà amb mi?’, ‘qui m’ajudarà?’. La meva filla podrà trobar aquest referent i aquesta ajuda en mi“.

Eli també narra com la seva filla menor ha millorat el seu rendiment acadèmic a l’ESO, i com els seus fills grans van a reprendre estudis superiors. “L’educació és el que deixem als nostres fills, perquè no els passi com a mi o com els ha passat als meus pares o als meus oncles. La meva família viu, o malviu, del mercat perquè cada vegada va a pitjor, i no podem deixar aquest futur als nostres fills, seria una cosa molt cruel, sobretot coneixent-ho“, ens explica la Eli.

Grup d’alumnes del GAU el dia que es van presentar a les Proves d’Accès a la Universitat

La Eli, la Carmen, el Rafa i el Dani formen part d’un grup de 20 persones gitanes que a mitjans del mes d’abril es van presentar a les proves d’accés a la universitat per a majors de 25 anys amb la il·lusió de millorar les seves vides, les de les seves famílies i les del poble gitano en la seva totalitat. Cada any el Pla Integral ofereix l’oportunitat de complir el somni d’arribar a la universitat. Els bons resultats obtinguts en els últims anys estan il·lusionant cada vegada a més gitanes i gitanos a sumar-se a una revolució que, segur, aconseguirà grans transformacions socials; de fet, ja les està aconseguint. OPRE RROMA!

Sobre el autor

Pedro Casermeiro Pedro Casermeiro
Pedro Casermeiro és llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona. És membre de la directiva de Rromane Siklǒvne i de la Fundació Privada Pere Closa. Pedro també es formador en llengua romaní i coordinador del “Museu Virtual del Poble Gitano a Catalunya”.

Respondre

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies