Les celebracions del Dia Internacional del Poble Gitano són cada vegada més populars

Les celebracions del Dia Internacional del Poble Gitano són cada vegada més populars

Gitanos i gitanes de tot Catalunya han celebrat aquest 8 d’abril el Dia Internacional del Poble Gitano amb tot un seguit d’actes culturals a diferents indrets del país per tal de donar visibilitat a un poble que va arribar fa més de 600 anys a terres catalanes i ha conservat la seva idiosincràsia cultural.

Un 8 d’abril de 1971 es van reunir per primera vegada gitanos i gitanes de tot el món a la ciutat de Londres i van assentar les bases de l’actual moviment associatiu gitano. En aquell primer Congrés Internacional Romaní, encara amb el record de l’intent de genocidi del poble romaní molt viu, es va instaurar la cerimònia del riu, una cerimònia en què homes i dones llencen pètals de flors i espelmes enceses als rius de tot el món en record de les víctimes de la barbàrie nazi. Des de llavors, el 8 d’abril es celebra el Dia Internacional del Poble Gitano.

Per celebrar-ho, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya va oferir una recepció a gitanos i gitanes que es troben cursant estudis superiors o que estan treballant per accedir a la universitat. La recepció va ser presidida pel secretari d’Afers Socials i Famílies, Francesc Iglesies i Riumalló i el director general d’Acció Cívica i Comunitària, Bernat Valls i Fuster.  Iglesies va recordar que el percentatge de gitanos i gitanes a la universitat encara no supera el 1% de la població gitana, mentre que en la resta de la societat es tracta del 30% i va encoratjar als assistents a la recepció a prosseguir amb la seva feina, “tots els que heu optat per aquest camí, a part de felicitar-vos i encoratjar-vos, val la pena que sigueu conscients de la vostra responsabilitat, perquè no només us esteu llaurant un camí de futur propi per vosaltres, sinó que el que esteu fent és esdevenir uns referents molt importants per a la resta de la comunitat gitana”.

Bernat Valls va expressar el seu orgull per la feina feta per la Generalitat de Catalunya en els últims anys amb el poble gitano i també va animar als presents a seguir avançant, “és un orgull veure als joves gitanos i gitanes tenint noves i millors oportunitats, tenir nous resultats a la vida diària, en les vostres famílies i en el vostre context més immediat. Aprofito per encoratjar-vos a avançar en aquesta línia, transmetent a tota la societat una imatge positiva, una imatge de referència del poble gitano, des d’una perspectiva diversa, i sobre tot, lliure d’estereotips negatius”.

Ponents a l’acte solemne organitzat per la FAGiC per celebrar el Dia Internacional del Poble Gitano (d’esquerra a dreta: Noemí Fernandez, Simón Montero, Carlos Echavarri, Pedro Vargas).

El 8 d’abril, la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGiC) va celebrar el seu tradicional acte institucional a la seu de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB). L’acte va ser presidit per Carlos Echavarri en representació de la Junta de Govern de l’ICAB i per Simón Montero, president de la FAGiC. Carlos Echavarri va agrair poder acollir un acte com aquest i va oferir el recolzament de l’ICAB en la lluita contra la discriminació soferta pel poble gitano ja que “no hi ha major injustícia que pugui patir un poble”.

Simón Montero, President de la FAGiC va fer un discurs reivindicatiu i basat en l’actualitat social en què va recordar que “el 8 d’Abril és un dia per retre homenatge a les víctimes del ‘Samudaripen’ o ‘Porrajmos’, com es coneix l’intent de genocidi del poble romaní, l’holocaust gitano”. Montero també va denunciar que “no es respecta la llibertat d’expressió ni la presumpció d’innocència dels gitanos i gitanes”, i va exposar diferents exemples dins l’àmbit europeu.

A l’acte també van participar dos estudiants de dret, Noemí Fernández i Pedro Vargas. Noemí va emfasitzar el patrimoni cultural del poble gitano i les seves contribucions a la cultura catalana i també va indicar que “el 8 d’abril, encara que recordem la nostra trist història, és un dia d’alegria perquè davant de les nombroses adversitats que hem patit, persecucions, pragmàtiques, racisme, intents d’extermini, hem sortit cap endavant com un poble lluitador i que s’adapta als temps sense perdre la seva identitat”. Per la seva part, Pedro Vargas va evidenciar amb diversos exemples com “la igualtat i la justícia encara no han arribat per al poble gitano” i va matisar que “aquesta situació és reversible amb l’aplicació de polítiques afirmatives que mitiguin els desavantatges associats a la discriminació racial”.

Enguany, la tradicional cerimònia del riu, organitzada per la FAGiC, en què es recorda als gitanos i gitanes que van morir durant el règim nazi va haver de ser cancel·lada per les fortes pluges caigudes a Barcelona i la crescuda del riu Besós.

Aquest 8 d’abril es recordarà, sens dubte, per la gran rellevància que està adquirint dins de les comunitats gitanes, i es que cada any són més les activitats que s’organitzen per celebrar aquesta data a diferents localitats catalanes. Així, el dijous 5 d’abril, CampusRom van aconseguir celebrar per primera vegada a una universitat publica de Catalunya el Dia Internacional del Poble Gitano, amb una conferència al Campus Universitari de Bellaterra de la Universitat Autònoma de Barcelona. Un dia després, les associacions Lacho Baji Calí al Gornal i Proamina a Sant Adrià de Besòs van celebrar el Dia Internacional amb els veïns amb dos festivals carregats d’activitats.

A Figueres, el dissabte 7, va tenir lloc una manifestació gitana que va recórrer els carrers del municipi empordanès des del barri de Sant Joan fins a la cèntrica plaça de Josep Pla. També dissabte l’associació Gitana de Pineda de Mar va organitzar un festival a la mateixa plaça de les Palmeres, una plaça molt simbòlica ja que va ser allà on es va commemorar per primera vegada les víctimes de la ‘Gran Redada’ a Catalunya.

Per altra banda, el Consell d’Ancians i l’associació Gitana de Sabadell també van celebrar el 8 d’abril amb un acte solemne al ple de l’ajuntament de la ciutat. També el 8 d’abril a Barcelona, l’ajuntament va penjar la bandera romaní al balcó de la Plaça Sant Jaume i va oferir un festival amb actuacions musicals i teatre al Conservatori del Liceu.

Com és tradicional, a Girona també es van promoure diferents activitats culturals al llarg d’una setmana, comptant amb una conferència sobre el poder transformador de l’educació en les comunitats gitanes, exposicions fotogràfiques, contes romanís, música i l’ofrena floral al riu Onyar.

 

 

Sobre el autor

Pedro Casermeiro Pedro Casermeiro
Pedro Casermeiro és llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona. És membre de la directiva de Rromane Siklǒvne i de la Fundació Privada Pere Closa. Pedro també es formador en llengua romaní i coordinador del “Museu Virtual del Poble Gitano a Catalunya”.

Respondre

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies