El II Congrés Internacional de Dones Gitanes “Les Altres dones” reuneix a més de 350 dones gitanes d’arreu d’Europa

El II Congrés Internacional de Dones Gitanes “Les Altres dones” reuneix a més de 350 dones gitanes d’arreu d’Europa

Més de 350 dones gitanes de 16 països europeus es van reunir els dies 23 i 24 de març al Caixa Fòrum Barcelona amb motiu del II Congrés Internacional de Dones Gitanes. El congrés va ser coorganitzat per l’Associació Gitana de Dones “Drom Kotar Mestipen” i el Pla Integral del Poble Gitano de la DGACC de la Generalitat de Catalunya. Aquest segon congrés, que va ser la continuïtat del primer celebrat també a Barcelona a l’any 2010, va superar totes les expectatives de participació.

Taula inaugural del II Congrés Internación de Dones Gitanes

Enguany les participants han vingut d’Itàlia, Hongria, Regne Unit, Sèrbia, Albània, França, Macedònia, Grècia, Romania, Portugal, República Txeca, Alemanya, Suècia, Moldàvia, Brasil i la resta de l’estat espanyol. La participació ha estat tot un èxit, no sols pel nombre de participants, sinó pel gran recolzament rebut per la societat, i és que han col·laborat en l’organització del congrés més de 30 voluntaris gitanos i no gitanos. Per facilitar el màxim nombre de participants, també s’ha comptat amb un espai infantil pels fills i filles petites de les dones gitanes. Una altra mostra de l’impacte del congrés és que va reunir a dones gitanes que en la seva majoria eren gitanes de base, es a dir, dones sense estudis acadèmics que provenen de regions fortament excloses, i que tradicionalment no hi són convidades a aquest tipus de congressos.

Aquest èxit de participació també ve avalat pel suport de diferents administracions en el desenvolupament del congrés. L’Obra Social La Caixa, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya han apostat fermament per aquesta trobada de dones gitanes d’arreu d’Europa.

A la inauguració del congrés, la presidenta de Drom Kotar Mestipen, Ana Contreras, va donar la benvinguda a totes les dones presents agraint la seva participació, i va animar a que totes poguessin seguir somiant amb un món millor per a totes elles.

Un dels convidats de la taula, Juan de Dios Ramírez Heredia, president de la Unión Romani, va reafirmar la importància de les dones gitanes al llarg de la història. Per a ell, el futur del poble gitano està a les mans de les dones gitanes. Ramírez Heredia va recordar també que la primera persona a interpretar l’himne romaní Gelem Gelem va ser una dona present al I Congrés Internacional Gitano celebrat a Londres el 1971, Radja Rudikova.

La taula inaugural també va comptar amb la presència del subdirector de la Fundació La Caixa, Marc Simón, qui va destacar que la primera edició del congrés va representar un gran avenç en la lluita de les dones gitanes, i que cal donar oportunitats per promoure la igualtat de gènere. La presidenta de l’Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya, Núria Balada, va destacar la doble discriminació viscuda per les dones gitanes i la importància de les xarxes de dones per posar en comú diferents visions de vida.

Francesc Iglesies, Secretari d’Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, va afirmar que la realització d’aquest congrés desmunta gran part dels prejudicis sobre les dones gitanes. Iglesies va anunciar també la voluntat de la Generalitat de crear l’Institut Català del Poble Gitano i que, a través d’ell, es puguin desenvolupar projectes conjunts amb altres estats europeus per a la promoció del poble gitano en general, i de les dones gitanes en particular.

Tancant la taula, l’eurodiputada Julie Ward va explicar que a l’última reunió de l’Organització de les Nacions Unides, sostinguda a Nova York, es van anunciar les dues prioritats de l’any 2018 en relació amb les dones. Una d’elles centrada en les àrees rurals, on viuen moltes dones gitanes, i la segona relacionada amb els mitjans de comunicació. “On són les dones gitanes en els mitjans de comunicació?”, es preguntava Ward.

L’eurodiputada gitana Soraya Post, representant del partit suec Iniciativa Feminista, va enviar un vídeo, ja que no va poder participar presencialment en el congrés, reivindicant la lluita per la llibertat, la democràcia, la igualtat i també per la fi del feixisme. Post va mencionar també el seu desig de llibertat del poble gitano vers la discriminació, “no demano res més, ni res menys”, va dir.

Educació i salut

L’educació va ser el tema transversal en tots els debats del congrés. La importància de garantir el dret a una educació de qualitat per a totes les dones gitanes va ser present en la major part de les intervencions. Moltes de les ponents van explicar els projectes desenvolupats en les seves comunitats dins l’àmbit educatiu. La formació de mares perquè treballin com a professores assistents va ser un dels exemples donats. A més d’això, van ser presentades experiències educatives d’èxit, com els grups interactius, les tertúlies dialògiques o la formació de familiars, destacant els seu impacte en relació a l’èxit social i educatiu de la comunitat gitana, i molt especialment de les dones gitanes.

A la taula sobre salut, l’accés al coneixement i a la informació també va obtenir una gran rellevància en el debat. Diabetis, asma, càncer i malalties cardiovasculars van ser esmentades com unes de les que més afecten a la població gitana. La manca de prevenció va ser una de les causes presentades per a molts dels problemes de salut existents.

L’enfocament en l’educació per a la salut, l’auto-cura i mantenir una alimentació saludable es sumaven a la importància de promoure l’accés de les dones gitanes als serveis de salut. D’altra banda, també es va subratllar la necessitat de formar els professionals de salut sobre les especificitats que l’atenció mèdica amb les dones gitanes requereix, a més de sensibilitzar-los sobre el context històric de discriminació sofert per les dones gitanes en aquest àmbit.

Igualment es va parlar sobre els efectes de l’antigitanisme dins de l’àmbit de la salut, així es va denunciar l’esterilització forçosa que, encara en el segle XXI, pateixen moltes dones gitanes a països com la República Txeca o Eslovàquia.

Als espais de debat generats per les ponències també es va abordar la importància de l’ajuda mútua entre les dones gitanes i la creació de xarxes de suport i cooperació entre els diferents projectes. Es va destacar la necessitat d’incloure les veus gitanes en tots els espais de participació i decisió per tal d’influenciar les polítiques nacionals i internacionals que concerneixen a les dones gitanes. També es va debatre sobre la necessitat de combatre el matrimoni precoç perquè les nenes i joves puguin continuar estudiant i formant-se. Les participants mostraven un consens en les seves intervencions respecte el fet que estudiar i formar-se no farà que deixin de ser gitanes, per contra, els donarà més eines per defensar els seus drets com a dones, i de tota la seva comunitat.

Però durant els dos dies que ha durat el congrés no va ser tot debat i discussions, divendres a la nit, les participants van poder gaudir de l’actuació de Rosario Montoya, La Reina Gitana, la primera dona gitana espanyola que aconsegueix convertir-se en professora de piano.

L’expectativa d’un proper congrés

Al tancament del congrés, representants de cada un dels països participants i de les comunitats autònomes de l’estat van destacar la importància d’escoltar i conèixer les històries i experiències de les dones gitanes. Moltes d’elles van indicar la necessitat d’encaminar les seves reivindicacions cap als governs i parlaments respectius, a més de felicitar la iniciativa de garantir la presència al congrés de les dones que fan un treball de base.

Per finalitzar, el responsable del Programa del Poble Gitano i de la Innovació Social a Catalunya, Ramon Vílchez, va apuntar la rellevància del moviment feminista gitano com a referent per a la societat en general, i la necessitat d’implicar les administracions en la implementació de polítiques dirigides a la població gitana. Vílchez va explicar com el Pla Integral del Poble Gitano ve actuant a Catalunya, principalment per mitjà de la formació, assenyalant la transversalitat de la perspectiva de gènere en tot el Pla. Vílchez va finalitzar recordant a totes les dones gitanes que no hi eren al congrés, però que sens dubte van contribuir al moviment feminista gitano, i va anunciar el seu compromís per a la realització d’un tercer congrés el més aviat possible.

Imatges del II Congrès Internacional de Dones Gitanes

Sobre el autor

Gabriela Marques Gabriela Marques
Gabriela Marques es periodista y profesora, con un Máster en comunicación, actualmente es investigadora predoctoral del Doctorado en Comunicación Social y Publicidad de la Universitat Autónoma de Barcelona.

Respondre

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies