El ROMA PRIDE arriba a més de catorze ciutats europees

El ROMA PRIDE arriba a més de catorze ciutats europees

El passat cap de setmana, organitzacions romanís de tot Europa i EGAM van organitzar tot un seguit d’activitats culturals i polítiques per tal de denunciar la vulneració dels drets humans amb les comunitats romanís i reivindicar la seva dignitat.

Ja fa més de sis anys que diverses organitzacions civils van decidir denunciar públicament la situació de violència institucional i física soferta pel poble romaní a tota Europa. I és que el principi d’aquesta dècada va venir marcat per assassinats racistes comesos per l’extrema dreta a Bulgària i Hongria, l’aixecament de murs per separar els barris romanís de la resta de la ciutadania a Eslovàquia i Romania, l’expulsió forçada i arbitrària de gitanos a França i Alemanya, o la esterilització forçada de dones gitanes a Eslovàquia i la República Txeca.

Davant d’aquest panorama, el 2011, el Moviment Civil Antirracista Europeu (EGAM), en coordinació amb diverses entitats romanís, van decidir celebrar l’1 d’octubre una marxa a diferents ciutats de la geografia europea per reivindicar la igualtat de drets per a totes les persones que viuen a Europa i la dignitat del poble romaní. Així és com va néixer el ROMA PRIDE, el dia de l’Orgull Romaní.

Des de llavors, el ROMA PRIDE s’ha convertit en una data clau per a la denúncia de la vulneració dels drets humans amb la població romaní a tota Europa, a més de manifestar i compartir la riquesa de la cultura romaní i la seva contribució al mosaic cultural europeu. Aquest any, els actes de celebració han tingut lloc a més de catorze ciutats de Bulgària, la República Txeca, Hongria, Irlanda, Itàlia, Macedònia, Montenegro, Moldàvia, Holanda i Ucraïna.

Tot i que cada entitat centra les seves reivindicacions atenent a la situació concreta del seu propi país, aquest any, tots els organitzadors han recolzat la campanya “Dignity for Lety!”, que reivindica el desmantellament d’una explotació porcina a la població txeca de Lety, situada en el mateix lloc on fa 75 anys existia un camp de concentració nazi especialment dirigit a la població romaní.

El cas de Lety

Encara que estiguem immersos en ple segle XXI, a la Unió Europea basada en els drets humans i socials, existeixen estats que segueixen comportant-se amb una tirania completament anacrònica contra el poble romaní. Fa ja desenes d’anys que els romanís txecs i de la resta del món reclamen al govern d’aquest país que traslladi una granja de porcs que es troba sobre el mateix espai on va existir un camp de concentració nazi exclusivament per a romanís, el camp de Lety, situat a una hora al sud de Praga.

L’existència d’aquesta granja de porcs al cor d’Europa no deixa de ser un símbol de menyspreu i d’odi que avui dia segueix existint vers el poble romaní. Fins a la data, l’únic que s’ha aconseguit és la creació d’un petit monument al costat de la fàbrica que recorda el que va passar temps ençà, memorial al que per accedir cal recórrer mitja hora caminant sobre fang i herba alta, un memorial que put a porquera.

El racisme d’estat conduït pel govern txec, un govern que irònicament compta amb un Ministeri de Drets Humans, no fa més que posar traves a la recuperació de la memòria i la reparació de la dignitat de les víctimes. Per a major indignació, la granja compta amb subvencions de la Direcció General d’Agricultura i Desenvolupament Rural de la Comissió Europea.

El moviment associatiu gitano, especialment el juvenil, s’ha unit al crit de clamor silenciat durant desenes d’anys dels descendents de les víctimes del camp de concentració de Lety; una comunitat que ha de suportar amb indignació l’existència d’una explotació porcina al mateix lloc on van perdre els seus familiars.

El cas ha guanyat una gran repercussió en els mitjans de comunicació i s’ha aconseguit el suport de moltes personalitats del món de la cultura i la política a nivell mundial. Ens agradaria afirmar que la campanya en favor de la dignitat de les víctimes ha aconseguit eliminar part d’aquest odi tan visceral que els nacionalismes del centre i est d’Europa professen pels romanís, però no podem.

Ja fa més d’un any que el govern txec va anunciar la compra de la granja, però, des de llavors no deixa de passar el pressupost de compra d’una partida a una altra, i d’un trimestre a un altre, sense que s’acabi d’executar aquesta compra . Aquest any es pretenia que el ROMA PRIDE servís per poder celebrar una simbòlica victòria contra el racisme a Lety, però la reivindicació continua.

 

*Imatge de portada de Frantisek Bikár, www.romea.cz

Sobre el autor

Pedro Casermeiro Pedro Casermeiro
Pedro Casermeiro és llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona. És membre de la directiva de Rromane Siklǒvne i de la Fundació Privada Pere Closa. Pedro també es formador en llengua romaní i coordinador del “Museu Virtual del Poble Gitano a Catalunya”.

Respondre

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies