Lachó Bají Calí rememora el passat cisteller dels gitanos del Gornal

Lachó Bají Calí rememora el passat cisteller dels gitanos del Gornal

Diumenge passat, les entitats Lachó Bají Calí i LaFundició van compartir un matí amb tots els veïns del Gornal fent cistells de vímet i recordant la història dels gitanos del barri.

La mirada al passat del poble gitano sempre ens portarà, d’una o altra manera, a recordar el mode en què les famílies es guanyaven la vida. Encara que l’economia dels segles XIX i primera meitat del segle XX fos molt més precària, era també menys incerta i, a diferència d’avui dia, la immensa majoria de gitanos i gitanes treballaven. De fet els gitanos van ocupar un espai bàsic en l’economia agrària espanyola, ja fos oferint una sèrie d’útils necessari pel treball -cistellers, ferrers, llauners, tractants de bestiar- o treballant en la sega i recollida del cultiu. La industrialització de la segona meitat del segle XX va portar a nombroses famílies del camp a les ciutats, i els oficis que havien nodrit als gitanos durant tants anys van començar a caure en decadència.

L’associació Lachó Bají Calí de l’Hospitalet del Llobregat i l’entitat LaFundició volen precisament rememorar aquesta part de la història més recent dels gitanos que avui viuen a l’Hospitalet. Ho van fer amb un acte obert a tot el barri de El Gornal, a l’avinguda de Carmen Amaya. Van acudir joves i ancians, gitanos i no gitanos, i van compartir el matí de diumenge fent petites cistelles de vímet. “Recordar aquests oficis és una de les maneres de recuperar el patrimoni cultural gitano“, ens indica Mercedes Gómez, coordinadora de l’associació Lachó Bají Calí.

En l’organització de l’acte també va participar LaFundició, una entitat que també treballa per recuperar la memòria històrica de El Gornal, barri que neix per reallotjar les famílies gitanes i no gitanes que vivien a les barraques de Can Pi i La Bomba a l’any 90. Mariló Fernández, membre de LaFundició, ens explica que amb aquest acte volen “acostar al present la realitat dels veïns Can Pi i la Bomba“. I és que molts dels gitanos que van viure en aquests dos barris van arribar a Catalunya des de diferents comunitats i, la gran majoria d’ells, havien viscut fins llavors combinant diversos oficis artesanals, entre ells el de cisteller.

Mariló també va reivindicar “utilitzar el carrer per a una pràctica comunitària. Avui dia hi ha pocs espais al carrer on et pots trobar amb els teus veïns i veïnes per compartir coses. Fins i tot les festes dels barris estan ja molt marcades pel consum i no per compartir, relacionar-se i organitzar-se “, i va afegir que “fer cistells és una acció que porta el seu temps, i pots estar en grup i relacionar-te amb els teus veïns“.

Durant l’acte, en les rotllanes on s’anaven fent els cistells, també es van poder recordar les històries d’infància i joventut de molts dels avui ja ancians del barri. I és que aquest projecte forma part d’una iniciativa més àmplia de Lachó Bají Calí que es va iniciar el 2014. Llavors, també amb la cooperació de LaFundició, van recollir els testimonis de diversos veïns del barri, van recopilar fotografies familiars, van crear cançons i van realitzar una ruta pels que van ser els punts més emblemàtics dels antics assentaments de Can Pi i La Bomba, avui dia convertits en centres empresarials i comercials. Mercedes Gómez va emfatitzar que un dels seus principals objectius com a entitat és “treballar per a la recuperació del nostre patrimoni cultural“, i que aquest treball ha de passar per “recuperar la llengua romaní, no oblidar els oficis tradicionals i la manera de relacionar-se, i també poder conèixer bé la nostra història “.

Ara el següent pas de les dues entitats és portar aquesta activitat a altres barris de l’Hospitalet o al Centre de la Imatge de la Virreina a Barcelona, ​​i poder generar diferents accions per acostar als més joves un passat, sovint, invisibilitzat.

Sobre el autor

Pedro Casermeiro Pedro Casermeiro
Pedro Casermeiro és llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona. És membre de la directiva de Rromane Siklǒvne i de la Fundació Privada Pere Closa. Pedro també es formador en llengua romaní i coordinador del “Museu Virtual del Poble Gitano a Catalunya”.

Respondre

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies