Conferència Bokalé de Revolució

Conferència Bokalé de Revolució

Dissabte passat, Kali Zor va organitzar la conferència Bokalé de Revolució al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona per tal de motivar joves gitanos a involucrar-se en la lluita pels drets del poble gitano.

La necessitat de canviar la societat és una cosa cada vegada més palpable per als joves gitanos, i molt especialment per l’associació Kalí Zor, una entitat que neix el 2014 al barri de Sant Roc a Badalona amb la missió de motivar i promoure la participació dels joves del barri. Alfonso Amaya, el seu president, parla de la revolució gitana, “és el moment de que els joves s’enfadin i utilitzin les eines que la societat els ofereix, perquè qui no s’enfada i es conforma amb la situació, no canvia res”. Alfonso Amaya parafraseja la famosa frase de Malcom X, “el que s’enfada és el que aconsegueix el canvi”, i és que el líder afroamericà és per a ells és una font d’inspiració, d’aquí neix la seva campanya Malcom X Kali Zor, jugant amb el significat Kali Zor que en caló vol dir Força Gitana, i en romanó Black Power.

En el marc d’aquesta campanya, Kali Zor ha organitzat una conferència amb el títol Bokalé de Revolució, famolencs de revolució, amb la participació de Michael Simmons, reconegut activista amb una llarga trajectòria en la lluita pels drets civils de la comunitat afroamericana als Estats Units, Patricia Caro, investigadora i feminista gitana, i Vicente Rodríguez, activista gitano i professor a la Universitat de Washington.

Michael Simmons, que també s’ha implicat des de fa més de 20 anys en la defensa dels drets del poble gitano, va explicar els seus inicis en la lluita estudiantil de la comunitat afroamericana als Estats Units i va relacionar la discriminació soferta per la seva comunitat amb la soferta pel poble gitano, “el que diuen dels afroamericans és exactament el mateix que diuen dels gitanos, som bruts, robem, no volem educar-nos”, i va prosseguir indicant que “el problema és que moltes vegades acceptem el que la gent diu de nosaltres i permetem que la gent ens forci a faltar el respecte a nosaltres mateixos”. Simmons també va apuntar una gran diferència entre la situació de les dues comunitats, “els afroamericans tenim un contacte directe i diari amb la població blanca, cuinem el seu menjar, tenim cura dels seus fills, treballem amb ells, però a Europa central i de l’est, la majoria de la gent mai ha tingut contacte amb els gitanos. Els gitanos no tenen suport en cap país i l’únic que en tenen és paternalisme”. Simmons va argumentar la necessitat de “crear una xarxa de solidaritat internacional perquè cada vegada que li passi alguna cosa a la comunitat gitana, altres pobles de la terra poguessin mobilitzar-se en favor seu”. Simmons també va indicar que per aconseguir canvis “la clau de l’èxit està en mantenir la pressió i no afluixar mai, perquè cada pas que dónes pot perdre’s si no segueixes organitzat i lluitant”.

Seguidament, Patricia Caro va explicar l’origen del feminisme gitano, “el feminisme calí ha de neixer de la nostra memòria històrica, de no oblidar-nos mai qui van ser les nostres àvies. Tota la vida ens han dit que les dones gitanes som submises, que només ens agrada pintar-nos les ungles i arreglar-nos els cabells, però això no és veritat, i a més crec que això ho podeu esbrinar vosaltres mateixes si pregunteu a les vostres dones grans com va ser la seva vida”. Patricia va continuar qüestionant els estereotips que es promouen sobre les dones gitanes en determinats programes de televisió, “els mitjans de comunicació enganyen les dones i homes gitanos sobre el que significa ser gitana o gitano. Ser una dona gitana no vol dir ser una dona submisa. Ser una dona gitana és ser una dona forta, una dona lluitadora, i això és el que han estat les nostres àvies tota la vida”.

Patricia també va aprofitar la seva intervenció per cridar l’atenció sobre les dificultats que les dones gitanes afronten en la societat actual per poder exercir els seus drets com a ciutadanes i accedir a l’educació o a un lloc de treball en igualtat de condicions. “Se’ns diu que el que ens passa a les dones gitanes és per culpa nostra i per culpa de la nostra cultura, i se’ns transmet que si nosaltres volem drets, hem d’abandonar la nostra cultura. La responsabilitat dels obstacles cap als nostres drets està en l’Estat, és l’Estat el que té l’obligació d’assegurar que les dones gitanes tinguin una educació en igualtat de condicions, o que no tinguin problemes per llogar un habitatge pel fet de ser dones gitanes. És una qüestió d’estat, i no una qüestió cultural”.

Per la seva banda, Vicente Rodríguez va abordar les premisses necessàries perquè el poble gitano pugui iniciar una revolució, “el primer ha de ser reconèixer lo dolenta que és la situació actual, però això costa molt perquè els gitanos venim de viure situacions molt pitjors a nivell polític i econòmic. El racisme viscut pels nostres pares era tan gran que ni tan sols sabien que el patien, no eren capaços de conceptualitzar-lo. Jo tampoc ho entenia. Fins que no vaig passar uns anys fora de la comunitat gitana no vaig poder adonar-me’n del racisme que havia patit “. Vicente també va apuntar la necessitat de vincular l’Església Evangèlica de Filadèlfia a la defensa dels drets del poble gitano, “crec que hi ha un potencial enorme en l’Església Evangèlica, no només ha crescut molt a Espanya, també ho ha fet a Europa, i mai s’ha instrumentalitzat la capacitat política de la fe dins de la comunitat gitana. Si volem que la comunitat s’organitzi des de la base, si volem aquesta revolució no violenta, la validació ha d’arribar des de la base i haurà de passar pels gitanos evangèlics”.

Després de la conferència, que no ha tingut altra finalitat que la de posar sobre la taula elements per al debat amb joves, Kali Zor comença a organitzar l’Escola Barvalipé, una iniciativa amb la que volen reunir joves gitanos amb ganes de transformar la societat i oferir-los les eines participatives necessàries.

Sobre el autor

One thought on “Conferència Bokalé de Revolució

  1. Jovica nikolic - 29 juny, 2018 at 7:37 am

    Misto amare roma kerenas revolucija amen tropulas ande sasti Europa
    Revolucia ..

    Respondre

Respondre

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies