Aquest 8 d’abril ha estat un dia de reivindicació contra l’antigitanisme

Aquest 8 d’abril ha estat un dia de reivindicació contra l’antigitanisme

En els últims anys la celebració del Dia Internacional del Poble Gitano ha anat guanyant rellevància, convertint-se en un dia clau per reivindicar els drets del poble gitano i celebrar la riquesa del seu llegat cultural.
Alumnes de l'Institut-Escola El Prat durant la recepció al Departament d'Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya

Alumnes de l’Institut-Escola El Prat durant la recepció al Departament d’Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya

A Catalunya les celebracions pel Dia Internacional del Poble Gitano van començar un dia abans amb la recepció del secretari d’Afers Socials i Famílies, Francesc Iglesies i Riumalló a alumnes de l’Institut-Escola del Prat, un centre educatiu on s’estan aplicant actuacions educatives d’èxit i que compta amb la col·laboració de voluntariat gitano dins de l’horari escolar. Francesc Iglesies, que substituïa a la consellera Dolors Bassa, qui no va poder assistir per motius personals, va recordar el pensament de Paulo Freire, “quan hi ha obstacles cal transformar-los en possibilitats”, i va afegir que “precisament això és el que intenta el Pla Integral del Poble Gitano de Catalunya amb cadascuna de les seves accions, que tenen l’únic objectiu de millorar la vida de les famílies i de nens i nenes, i situar la igualtat d’oportunitats com el paradigma màxim de la justícia social “.

A la tarda, l’Ajuntament de Barcelona va penjar, per primera vegada en la seva història, la bandera gitana al balcó. L’acte, que va ser promogut pel Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona, va comptar amb la participació de gitanos i gitanes de diversos municipis propers a la capital catalana i va finalitzar amb la interpretació de l’himne gitano.

Dissabte 8 d’abril es va iniciar la jornada amb el ja tradicional acte institucional al Parlament de Catalunya, presidit per Carme Forcadell, presidenta del parlament català i que, excepcionalment, va obrir les portes en dissabte per sumar-se a la celebració del Dia Internacional del Poble Gitano. Aquest any la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGiC) va voler que l’eix central de l’acte fos l’antigitanisme, i de fet la jornada va estar marcada pel discurs racista que l’eurodiputada d’extrema dreta, Mara Bizzotto, va dirigir contra el poble gitano un parell de dies abans al Parlament Europeu. Simón Montero, president de la FAGiC, en la seva intervenció va apuntar que “la situació és preocupant i molt greu, perquè no es tracta d’una situació aïllada, sinó que es tracta d’una manera de fer política” i va prosseguir argumentant la necessitat d’analitzar aquest nou tipus de racisme per “posar-li fi amb les eines que ens proporciona l’estat democràtic i de dret”.

Francisca Domingo, Carme Forcadell, Simón Montero i Loli Santiago durant l'acte institucional al Parlament de Catalunya

Francisca Domingo, Carme Forcadell, Simón Montero i Loli Santiago durant l’acte institucional al Parlament de Catalunya

Montero també va indicar que “el dret a la dignitat, el dret a la igualtat i integració del poble gitano estan reconeguts i protegits per l’ordenament jurídic, però són vulnerats en el cas de moltes persones pel simple fet de ser gitanos”, i va dir que “l’antigitanisme és una trava a la igualtat d’oportunitats en l’exercici dels nostres drets socials”.

Francisca Domingo, vicepresidenta de l’àrea de Dona de la FAGiC va aprofitar l’acte per reivindicar la fi del barraquisme a Lleida. “Des de la federació treballem amb deu famílies que malviuen en xaboles en un assentament situat a la riba del riu Segre des de fa 20 anys. Les barraques estan construïdes amb cartró i uralita, i les famílies han de suportar temperatures extremes tant a l’hivern com a l’estiu “. Francisca va explicar els avenços que s’estan produint en els darrers anys gràcies a la intervenció compartida entre l’ajuntament lleidatà i la federació, i va apel·lar a la responsabilitat dels poders públics per aconseguir el final definitiu de l’assentament. “Des de la FAGiC reclamem activament que aquestes famílies que encara viuen en l’assentament se’ls hi concedeixi un habitatge digne. Cal que les administracions públiques s’impliquin en aquest projecte de reallotjament i li atorguin un caràcter d’urgència per la vulnerabilitat de les famílies i, sobretot, dels menors que estan patint les conseqüències. Demanem responsabilitat a les administracions públiques, i la societat en general, perquè d’una vegada per totes desaparegui l’assentament i per donar a aquestes persones noves oportunitats com es mereixen”.

A l’acte també va participar Loli Santiago, coordinadora de la formació que el Pla Integral del Poble Gitano desenvolupa a l’escola Mediterrani de Tarragona per a que familiars d’alumnes puguin obtenir el Graduat en Educació Secundària. Santiago va motivar als més joves a estudiar per poder lluitar contra els discursos d’odi amb què s’ataca al poble gitano. “L’única manera d’acabar amb aquest discurs és formar-nos i preparar-nos i poder ocupar els espais pertinents per poder dir-li al món amb totes les eines existents que hem de seguir celebrant el 8 d’abril, perquè tenim molt a celebrar i reivindicar, perquè amb molt d’orgull som gitanos i gitanes i això mai ens ho podran prendre”, va explicar Loli Santiago.

Un dels models de la col·lecció de moda gitana de Saray Fernández presentat al Festival "Das Pativ"

Un dels models de la col·lecció de moda gitana de Saray Fernández presentat al Festival “Das Pativ”

Per finalitzar l’acte institucional, la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, va denunciar la discriminació promoguda pels mitjans de comunicació “utilitzant els tòpics negatius dels gitanos a programes que de vegades fan espectacle”, i va continuar recordant que “els prejudicis es refermen o debiliten dia a dia, i d’això tota la societat som responsables, especialment aquells que tenim projecció pública i tenim veu en els mitjans de comunicació”.

Un cop acabat l’acte al Parlament, va tenir lloc l’ofrena floral a la llera del riu Besòs, cerimònia en la qual es llancen pètals de flors al riu simbolitzant la llibertat del poble gitano i es llancen espelmes en record dels gitanos i gitanes víctimes de la persecució nazi.

A la tarda, l’Arc de Triomf de Barcelona va acollir el festival Das Pativ, que en romaní significa “Honorem”. El festival va comptar amb una MasterClass de Zumba-Flamenc, una desfilada de moda gitana a càrrec de la dissenyadora Saray Fernández i les actuacions musicals de Ojos Negros, Rumba de Casa, Els bessons, Tailla, David de Jacoba i Els Banis. Aquest ha estat també el primer any en què el festival del 8 d’Abril abandona la Font Màgica de Montjuïc i es celebra en un lloc diferent, millorant la visibilitat de la festivitat.

Sobre el autor

Respondre

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies