La negació de la negació. Conferència a càrrec de Isaac Motos

La negació de la negació. Conferència a càrrec de Isaac Motos

Divendres passat va tenir lloc una conferència sobre història del poble gitano a càrrec del filòsof i investigador gitano Isaac Motos a la seu del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

mesa-de-presentacionLa conferència, que s’emmarca dins dels actes de commemoració dels 600 anys de l’arribada dels gitanos a Catalunya, ha tingut l’objectiu d’oferir una interpretació gitana a la història del propi poble gitano. I és que la història gitana és una de les històries menys conegudes i investigades. La tradicional agrafia d’un poble itinerant com el gitano és la causa que avui dia no puguem comptar amb una història escrita pels propis gitanos. Per contra, l’única història que coneixem és el testimoni de tot un seguit de provisions i pragmàtiques dictades en contra dels propis gitanos i interpretades per historiadors no gitanos.

El títol de la conferència, “la negació de la negació”, pretenia cridar l’atenció sobre el paradoxal tractament rebut pels gitanos des de finals del segle XV, moment en què, dins de la construcció del nou estat espanyol, es va expulsar de la península a aquells que tenien unes creences diferents, principalment a aquells que no eren catòlics, moriscos i jueus. Segons Isaac Motos, es va reconèixer la diferència cultural d’aquestes dues comunitats i se’ls “va negar” la seva presència al territori espanyol. No obstant això, en aquest mateix període, als gitanos se’ls va negar el reconeixement a la diferència cultural, un reconeixement que sis segles després encara no ha arribat.

Isaac Motos, en la seva ponència, va emfatitzar que les interpretacions de totes les dades històriques amb què comptem referents al poble gitano han partit sempre d’un biaix nacionalista i d’una visió extrínseca al poble gitano. Motos va narrar l’entrada del poble gitano com a pelegrins i va advertir que en tots els llibres d’història gitana, quan narren l’arribada del poble gitano “sempre diuen que els gitanos vam prendre la disfressa de pelegrins per enganyar les autoritats i guanyar-nos el seu beneplàcit amb l’objecte d’entrar a Espanya. I aquesta és una interpretació que parteix d’un paradigma de negació del fet gitano “, i va continuar explicant que” els gitanos, en la seva arribada, es van presentar com a pelegrins, se’ls va reconèixer com a pelegrins, es van comportar com a tals i van complir amb l’estatut dels pelegrins. L’acolliment a l’estatut del pelegrí no va ser cap engany per part dels gitanos, i es tractava de la forma que els gitanos van trobar per poder continuar amb la seva deriva cultural sense violentar la cultura dels autòctons”.

Isaac va prendre aquest exemple ja que la pragmàtica signada en 1499 pels reis catòlics, en la qual s’ordenava als gitanos que deixessin de ser pelegrins, va marcar l’inici d’una nova manera de veure el fet gitano, una mirada que nega la diferenciació cultural d’aquest poble. La mateixa pragmàtica definia que el gitano no ho era ni per origen ni per nació, sinó que l’ésser gitano radicava en una forma de vida basada en l’engany, el furt i la caritat. I segons Motos, aquesta forma de veure als gitanos segueix vigent. Per argumentar aquest fet va comparar la definició dels gitanos de la pragmàtica de 1499 amb la definició que l’última edició del diccionari de la Real Academia de la Lengua Española va dedicar a la paraula gitano – trapacero, que con astucias, falsedades y mentiras procura engañar.

imagen-publicoMotos també va argüir que aquesta forma de veure als gitanos com un grup marginal i asocial, i no com un poble amb una cultura diferenciada, està a la base de les polítiques socials adreçades al poble gitano, i va exposar un dels principis que regeixen el marc europeu per al desenvolupament d’estratègies nacionals d’inclusió de la comunitat gitana, concretament el principi número dos que diu textualment “les polítiques s’han d’orientar cap als grups vulnerables, grups al marge del mercat laboral, grups en desavantatge, o grups que viuen en àrees desfavorides, amb una clara menció que en aquests grups s’inclou als gitanos “.

Per aconseguir un veritable canvi en la situació que afecta al poble gitano, Isaac va indicar que és necessari el canvi de paradigma des del qual es mira i s’entén la realitat gitana, un procés en el que serà necessari analitzar els biaixos actuals i generar un nou coneixement des de dins del propi poble gitano. Motos també va explicar que els següents passos correspondrien al món de la política i implicarien el reconeixement de la cultura gitana “que té a veure amb reconèixer l’altre com un altre diferent, amb els seus propis valors i la seva pròpia integritat”. I el següent seria la restitució, “als gitanos i gitanes ens han de tornar allò que ens han tret. La pragmàtica de 1499 va venir a interrompre un procés històric que havia començat 100 anys abans amb l’arribada dels gitanos a la península”. I aquesta restitució, diu Isaac que “no només afecta als gitanos, també als paios, ja que se’ns ha tret la possibilitat de relacionar-nos sense haver de negar la nostra cultura i sense que hi hagi cap relació de dominació entre els ambdós”.

 

Sobre el autor

Pedro Casermeiro Pedro Casermeiro
Pedro Casermeiro és llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona. És membre de la directiva de Rromane Siklǒvne i de la Fundació Privada Pere Closa. Pedro també es formador en llengua romaní i coordinador del “Museu Virtual del Poble Gitano a Catalunya”.

One thought on “La negació de la negació. Conferència a càrrec de Isaac Motos

Respondre

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies