Actes de commemoració de les víctimes de la Gran Batuda

Actes de commemoració de les víctimes de la Gran Batuda

Diverses entitats gitanes i el Pla Integral del Poble Gitano a Catalunya planifiquen diferents actes per recordar les víctimes gitanes de la Gran Batuda i el seu impacte en el poble gitano a l’actualitat.

Avui dissabte 30 de juliol es compleixen 267 anys de l’episodi més nefast de la història gitana a Espanya, i és que tal dia com avui al 1749 va tenir lloc el que coneixem com “la Gran Batuda”. Tres anys abans, el 1746, els gitanos van ser obligats a residir a 75 poblacions concretes. Molts gitanos van obeir aquesta ordre i es van assentar i registrar en aquestes poblacions, fet que a la fi va facilitar que la nit del 30 juliol 1749 poguessin ser detinguts i empresonats entre 9.000 i 14.000 persones gitanes, incloent dones, ancians i nens pel simple fet de ser gitanos.

L’objectiu de tal empresonament no va ser altre que intentar exterminar el poble gitano. Vázquez Tablada, Bisbe d’Oviedo i Governador del Consell de Castella, la més alta instància política de la Monarquia espanyola, va dissenyar la Gran Batuda a fi de separar als homes de les dones, i als nens i nenes de les seves mares i pares, i tractar que la cultura gitana no pogués ser transmesa a noves generacions i aconseguir exterminar així al poble gitano.

Els homes i joves van ser enviats a fer treballs forçosos a les Mines d’Almadén, el Port de Ferrol, la Carraca o l’Arsenal de Cartagena. Les dones i nens menors de set anys van ser enviats a cases de misericòrdia i dipòsits per acabar treballant en fàbriques. La llibertat per a tots ells no va arribar fins que van passar 14 anys i el rei Ferran VI, qui havia signat l’ordre, va haver mort.

Aquest episodi de la història del poble gitano a Espanya va ser oblidat per molt temps. Fins que l’historiador Antonio Gómez Alfaro ho va estudiar i anomenar “La Gran Batuda” ningú va tenir coneixement del que havia succeït. Avui dia, el moviment associatiu gitano reclama el rescabalament pel que es considera l’episodi més tràgic dels gitanos a Espanya, l’episodi que va poder marcar definitivament l’inici d’una llarga trajectòria d’exclusió i marginació social, a més de ser el moment en què molts lingüistes romanís estableixen també com l’inici més probable de la desaparició de la llengua romaní a la península ibèrica.

Fa just un any, va tenir lloc a Pineda de Mar el primer acte institucional de commemoració de les víctimes gitanes de la Gran Batuda a Catalunya i Espanya, un acte promogut per l’Associació Gitana de Pineda de Mar, el Centre Gitano de Recerca de Lloret de Mar i l’Associació Gitana Rom Romí de Badalona, amb el suport de l’Ajuntament de Pineda de Mar i la Generalitat de Catalunya. Poc després tindria lloc el reconeixement i commemoració de les víctimes per part de l’Ajuntament de Lloret de Mar, i aquest any seran les ciutats de Badalona i Salt qui commemoraran la Gran Batuda a Catalunya, amb actes que es desenvoluparan entre els mesos d’octubre i novembre . Igualment en el mes d’octubre, i dins del marc de les celebracions pels 600 anys de l’arribada dels gitanos a Catalunya, Perpinyà acollirà una obra de teatre en la qual es narra la història de la Gran Batuda.

Sobre el autor

Pedro Casermeiro Pedro Casermeiro
Pedro Casermeiro és llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona. És membre de la directiva de Rromane Siklǒvne i de la Fundació Privada Pere Closa. Pedro també es formador en llengua romaní i coordinador del “Museu Virtual del Poble Gitano a Catalunya”.

Respondre

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies